Mario Cugat: Ens hem guanyat la pensió però fins a un límit. No ens dóna dret a tot i hem de ser solidaris

Barcelona Quin escenari de futur es planteja amb la crisi?

Que les pensions hagin pujat un 1%, que no és gaire, ens ha tranquil·litzat, però el problema és dels que vindran darrere. Els nostres fills tindran pensions més reduïdes, ja que es calcularan basant-se en tota la vida laboral. Volem estimular l'estalvi entre els joves per garantir el complement de les pensions. Però com es fa amb sous baixos i hipoteques?

I com estan els pensionistes ara?

Som una generació que haurem tingut les millors pensions i, en canvi, gairebé la meitat dels jubilats estan per sota del llindar de la pobresa. També hi ha pobresa imprevista. Gent que complementava les pensions amb estalvis però que ara els destinen a ajudar fills i néts, ja que a igualtat salarial amb un mileurista, el jubilat té una capacitat econòmica més gran.

Reben prou ajudes?

Ens hem guanyat la pensió però fins a un límit. No ens dóna dret a tot: exempció en els medicaments, reducció del preu del transport... Això ha estat en temps de bonança però ara hem de ser solidaris. El model està basat en quan es vivien 10 i 15 anys després de la jubilació i ara en vivim 25. I ha de ser un envelliment productiu. No pots tenir un col·lectiu de gent durant 25 anys sense fer res.