Brussel·lesDes que la Unió Soviètica va desaparèixer del mapa, l'OTAN s'havia convertit en un vaixell sense rumb clar. Després de la Guerra Freda, el nombre de conflictes armats entre països havia disminuït i el principal enemic de l'organització militar ja no existia. L'OTAN repensava la seva raó de ser quan es van produir els atemptats de l'11 de Setembre a Nova York. L'esfondrament de les Torres Bessones va proporcionar un nou enemic a l'Aliança: Al-Qaida.
L'OTAN ha redibuixat una vegada i una altra des de principis dels 90 els seus objectius per adaptar-se als nous temps. "L'OTAN vol demostrar que pot ser útil encara que ja no tingui el seu clàssic enemic. Es va adaptant als temps segons bufa el vent", afirma Fabio Liberti, analista de l'Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques (IRIS).
Els atemptats de Nova York van redirigir els objectius de l'Aliança Atlàntica cap a la guerra contra el terrorisme. Per primera vegada en la història de l'organització es va invocar l'article 5 del Tractat, que obliga tots els aliats a prestar ajuda a un membre de l'Aliança que hagi estat atacat. "L'OTAN és la millor representació de la solidaritat entre els Estats Units i els països europeus. L'11 de Setembre en va ser el millor exemple", apunta Liberti.
No obstant això, Washington no va aconseguir el suport de tots els aliats per envair l'Iraq el 2003. Això sí, l'administració Bush va tenir al seu costat alguns socis atlantistes com ara el Regne Unit i Espanya. El símbol d'aquella unió bèl·lica va ser la polèmica foto de les Açores amb uns somrients Bush, Blair i Aznar segellant la invasió de l'Iraq per fer front a suposades armes de destrucció massiva que mai es van trobar.
El fracàs de l'Afganistan
Entre les obsessions d'aquells EUA en estat de xoc pels atemptats terroristes també hi havia acabar amb el règim talibà i amb el líder d'Al-Qaida. Aquest cop, l'OTAN sí que va acabar fent costat a Washington. De fet, la missió a l'Afganistan s'ha convertit en la més important de l'Aliança Atlàntica, però també la que més maldecaps li ha portat. Des del 2003, les forces aliades de l'ISAF estan sobre el terreny per combatre els talibans, caldo de cultiu del terrorisme islamista. L'OTAN reconeix les dificultats d'una missió que la majoria d'analistes consideren que ha estat un fracàs. Liberti parla "d'error colossal" de l'administració Bush. Els Estats Units han perdut 1.800 soldats dels 2.700 que han mort en aquests deu anys de guerra afganesa.
Per culpa de les invasions de l'Iraq i de l'Afganistan la imatge dels Estats Units al món s'ha deteriorat. "El problema -assegura l'analista- és que aquest deteriorament ha arrossegat l'OTAN, que arreu del món s'associa amb els EUA".
Des del 2001, la lluita contra el terrorisme internacional forma part dels objectius estratègics de l'organització. Malgrat els esforços, els experts argumenten les dificultats per jugar-hi un paper important. "L'Aliança sempre ha volgut tenir un paper principal en la lluita antiterrorista però no ha funcionat. És molt difícil que una organització d'estats pugui tenir-hi un paper rellevant perquè no té policies, ni jutges propis. I els estats, sí. La lluita contra el terrorisme és més policial que no pas militar", explica Félix Arteaga, investigador del Real Instituto Elcano.
Canvi d'estratègia
Conscient que els temps han canviat i que la lluita contra el terrorisme no pot ser l'única aposta, l'OTAN s'ha centrat els últims temps també en les anomenades missions de pau. Intenta netejar la seva imatge i deixar enrere les missions bèl·liques que més han desgastat l'organització. Mentrestant, debat el concepte estratègic, el document que marca les prioritats i objectius de l'Aliança. L'OTAN del segle XXI vol lluitar contra el crim organitzat, el blanqueig de diners o contra el cibercrim. Uns reptes menys bèl·lics, però més complicats d'assolir per a una organització militar.
