Publicitat
Publicitat

LES FINANCES CATALANES

Madrid amenaça la Generalitat amb la intervenció si no renuncia al deute pendent de l'Estatut

La guerra dels 219 milions

El Govern i l'executiu espanyol segueixen la batalla pels 219 milions de l'Estatut. Madrid rebutja el pla de reequilibri català i amenaça la Generalitat d'intervenir-la si no renuncia a cobrar el deute.

219 milions. Aquest és el preu de la salut de les relacions entre el Govern i l'executiu que lidera Mariano Rajoy. Són els diners corresponents a la disposició addicional tercera de l'Estatut que el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va incloure en els pressupostos de la Generalitat i que el govern espanyol es nega a pagar. "No tenim marge", asseguraven ahir fonts de l'executiu espanyol poc després de la roda de premsa posterior al consell de ministres. Fa dies que el missatge que arriba des de Madrid és clar: l'administració central no està obligada a pagar aquests diners i cal que Catalunya els elimini dels seus comptes. Perquè no arribaran mai.

Per tant, CiU es va veure abocada ahir a concretar les seves amenaces i va presentar una esmena a la totalitat als pressupostos generals de l'Estat. Un gest polític rellevant que afegeix més llenya al foc a un panorama greu de relacions entre governs. Perquè, segons asseguren des de la Generalitat, el que està en joc no són 219 milions, sinó el respecte institucional. El Govern creu que l'impagament d'aquests diners vulnera l'Estatut i la seva intenció no és tan cobrar-los com que es reconegui la legalitat de la reivindicació.

Al fons de l'escenari, però, hi ha l'amenaça de la intervenció dels comptes catalans per part del govern espanyol. L'explicació és la següent: Mas-Colell va enviar un pla de reequilibri de les finances catalanes que Cristóbal Montoro, ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, ha rebutjat perquè inclou els 219 milions de l'Estatut. El president de la Generalitat, Artur Mas, no té cap intenció de renunciar als deutes perquè, segons asseguren des del Govern, un gest com aquest equivaldria a perdre la batalla. A més, deixar de reivindicar els 219 milions significaria haver de refer ràpidament els comptes catalans, aprovats fa dos mesos al Parlament.

El govern espanyol adverteix

Les comunitats tenen fins al 30 d'abril per presentar davant l'administració central el seus plans de reequilibri i és el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) -que es reunirà a mitjans de maig- qui en determinarà la viabilitat. En cas que es dugui a terme una intervenció, s'acabaria concretant al cap de sis mesos, és a dir, al novembre. L'estadi intermedi que preveu la llei d'estabilitat és una sanció econòmica prevista per a quan faci tres mesos de l'inici del procés. Aquest escenari, segons van confirmar ahir a l'ARA des del ministeri d'Hisenda, ja és sobre la taula de Montoro.

"En cas que les autonomies no facin les modificacions oportunes, s'activarà el catàleg de mesures que preveu la llei d'estabilitat pressupostària", va amenaçar ahir la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. Aquest catàleg de mesures que inclou la llei -aprovada amb el vot favorable de CiU al Congrés- compta amb la possibilitat que delegats del ministeri d'Hisenda es presentin a les administracions autonòmiques per intervenir-les. "Som a l'inici del procés i per descomptat que el ministeri complirà i farà complir la llei amb tots els mecanismes que dóna", va insistir Santamaría.

Les paraules de la vicepresidenta no van ser les úniques que es van pronunciar ahir en aquest sentit. La secretària d'estat de Pressupostos, Marta Fernández Currás, va assegurar que qualsevol comunitat pot veure's sotmesa "immediatament" a una intervenció si hi ha les "condicions necessàries" perquè s'hagi de dur a terme. Malgrat que en els últims dies s'ha especulat que ja hi ha territoris al precipici de la intervenció estatal -com és el cas del País Valencià-, cap decisió definitiva es prendrà fins que se celebri el CPFF.

La "nova etapa" a Madrid

El pols pels deutes pendents i l'esmena a la totalitat presentada ahir per CiU als comptes -només s'abstindrà si s'inclouen els 219 milions- ja es preveia al seu programa. Allà, la federació plantejava com a línies vermelles per a qualsevol suport al nou govern espanyol que es respectés la "lleialtat institucional" i que es complís de manera estricta la disposició addicional tercera. Rajoy no ha fet res d'això.

Les converses seguiran al llarg de les pròximes setmanes. L'executiu català té 9 dies de marge, fins al 30 d'abril, per saber si pot incloure -o no- els 219 milions al seu pla de reequilibri. Amb l'espasa de la intervenció al fons de l'escenari.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT