El conseller d'Interior, Felip Puig, segurament no comptava amb l'efecte crida que provocaria l'actuació dels Mossos d'Esquadra contra els indignats que acampaven a la plaça de Catalunya de Barcelona. El que havia de ser una tranquil·la operació de neteja es va acabar amb els Mossos obrint-se pas a cops de porra entre el miler de persones que es concentraven a l'exterior de la plaça per donar suport als indignats .
L'entrada. Els Mossos tanquen els accessos a la plaça de Catalunya
Ahir el començament de la jornada a la plaça de Catalunya no va ser com el dels últims dies. No hi va haver ioga, ni cues per a l'esmorzar ni tan sols l'èxode massiu habitual de les vuit per anar a classe o a treballar. Un ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra donava el bon dia a les prop de 400 persones que dormien al terra de la plaça i que van quedar literalment encerclades pel cordó policial. No podien ni entrar ni sortir a l'espera que els treballadors de la neteja s'enduguessin els materials que podrien ser perillosos en cas de victòria blaugrana, com ara bombones de butà, però també pancartes i carpes. Quan es van veure encerclats, els acampats, van decidir quedar-s'hi. "Han utilitzat el partit com a excusa per desallotjar-nos però no ens mourem", deia el Rafael.
Efecte crida. A l'exterior de la plaça: resistència pacífica
A fora de la plaça cada vegada s'hi aplegava més gent que, ja fos per les xarxes socials o pels mitjans de comunicació tradicionals, s'havien assabentat del que estava passant i hi havien anat arribant esglaonadament per donar suport als indignats . La consigna: resistència pacífica. Com si es tractés de la Revolució dels Clavells, la Rosa, una dona de mitjana edat, s'entestava a repartir flors als agents: "No comparteixo la forma d'actuar de la policia. Venir equipats com si fos una guerra és una provocació". "Això ja passava el 1968, però ja no tenim edat per córrer, així que hem vingut a fer pinya", explicava el Lorenzo Ezcáriz. La gent recriminava als Mossos la seva actitud amb xiulets i insults. "Ens hem assegut com a forma de resistència pacífica i ens han desallotjat a cops", explicava la Marina Redondo poc abans de dirigir-se a la comissaria a posar una denúncia.
Càrrega policial. Cops de porra i pilotes de goma
La situació es va descontrolar quan les persones que es van apropar a la plaça per donar suport als indignats van asseure's per impedir l'entrada i la sortida dels camions de la neteja. Això va provocar la primera càrrega policial: "Hem intentat aturar els camions i han començat a donar-nos cops", explicava el Mario, un jove indignat . Denunciava que li havien donat un cop de porra al pit que l'havia deixat sense respiració. "Només he vist porres pegant. En la meva època d'estudiant ja anàvem així, no pot ser que 40 anys després continuem igual", deia la Caterina, que havia aparcat els seus plans en assabentar-se per la ràdio del desallotjament.
La tensió va créixer quan cap a la una del migdia les persones que envoltaven la plaça van aconseguir trencar el cordó policial i van córrer en massa cap a la part central mentre la policia es retirava precipitadament abans de carregar amb pilotes de goma. El Sergio i el Borja, de 22 anys, portaven una pancarta amb el lema "Volem pau". El Borja, però, va acabar vomitant sang i amb problemes a la melsa després de rebre l'impacte d'una pilota. El van atendre un grup de metges que van improvisar un punt d'atenció als ferits davant d'una farmàcia. En total hi va haver un centenar de ferits, la majoria per fractures i contusions, com la del cuiner a qui dimarts li hauran d'operar la mà i que no podrà treballar durant sis mesos. Els acampats van denunciar que un dels ferits estava molt greu. I mentre un helicòpter dels Mossos sobrevolava la zona, una nova càrrega policial es repetia a la ronda Sant Pere.
Reconquesta de la plaça. Els acampats tornen i les terrasses s'omplen
Poc després, la calma tornava a l'acampada i els indignats reconstruïen l'hort, la carpa de la cuina i la resta d'estructures amb la mirada posada en la multitudinària reivindicació de la tarda i "orgullosos d'haver mantingut la plaça per al poble", deien. Les terrasses, com la del Zurich, que havia tancat quan van començar les primeres corredisses, tornaven a omplir-se de clients. I el Twitter de l'acampada tornava a bullir demanant més material per reconstruir les instal·lacions. La reconquesta de la plaça ja era real i els indignats es tornaven a fer forts gràcies en bona part al conseller d'Interior, Felip Puig.
