BARCELONAEl sis de febrer el duc de Palma haurà d'explicar davant del jutge què va fer amb els fons públics que va rebre a través de l'Instituto Nóos i quin tractament fiscal els va donar. Així ho estableix la interlocutòria que va emetre ahir el jutge instructor, que imputa Urdangarin i el cita perquè doni la seva versió sobre la trama, especialment la relacionada amb l'àmbit de les Illes Balears i València, d'on presumptament va obtenir 2,3 i 3,7 milions d'euros, respectivament.
Què és l'Instituto Nóos?
És l'eix de la trama i l'entitat amb què obtenien els fons públics
L'Instituto Nóos és una entitat sense ànim de lucre que va estar presidida pel duc de Palma i per Diego Torres -en va ser gerent i, després, president-. L'Instituto rebia fons públics a través de convenis amb les administracions per serveis ficticis o facturats per imports molt superiors als reals. En total, podrien haver-se embutxacat 17 milions.
Què feien amb els diners?
Part dels diners s'haurien desviat a paradisos fiscals
La investigació assenyala que una bona part dels diners que obtenia Nóos -entre un 60% i 70%- es va desviar a paradisos fiscals a través d'empreses particulars del duc de Palma com Aizoon -de la qual és copropietària la filla del rei- i la Fundación Deporte, Cultura e Integración Social. Aquesta última fundació destaca especialment perquè era per a nens discapacitats.
Amb qui va fer convenis?
València i les Illes Balears destaquen pel valor dels acords
L'Instituto va signar convenis amb un centenar d'entitats públiques i privades, però a la investigació en destaquen dues, pel seu alt valor econòmic. Urdangarin i Torres van signar uns acords amb la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, que depèn de la Generalitat, per organitzar tres edicions del fòrum València Summit entre els anys 2004 i 2006, així com un altre acord amb la Generalitat valenciana per promocionar una hipotètica candidatura de la ciutat als Jocs Europeus del 2010. En total, l'administració valenciana va entregar uns 3,7 milions d'euros a Nóos. L'altra gran aportació va venir de les Illes Balears, a través dels convenis signats entre l'Instituto i el Govern de l'expresident Jaume Matas per crear dues trobades esportives, l'Illes Balears Fòrum, els anys 2005 i 2006, per valor de 2,3 milions d'euros.
Tot i així, hi ha més convenis, com un que es va signar amb la Generalitat de Catalunya els anys 2004 i 2005 pel qual van cobrar 30.000 euros, o un altre que van signar amb el secretari general d'Esade, Marcel Planellas, per valor de 90.000 euros, segons va publicar el diari El País .
Qui està imputat?
A banda dels directius de Nóos, també hi ha càrrecs públics
El jutge Castro ja ha imputat tot el nucli de l'Instituto Nóos, que presumptament formava "un cercle tancat de presa de decisions". Es tracta dels dos expresidents, el duc de Palma i Torres -que també va ser gerent-, la seva dona, Ana María Tejeiro, i els seus dos germans, Miguel i Marcos Tejeiro. A València destaquen les imputacions dels dos exdirectors de la Ciutat de les Arts, José Manuel Aguilar i Jorge Vela, i l'exdirectora d'operacions Elisa Maldonado. A les Illes Balears hi ha imputats els dos exgerents de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Raimundo Alabern i Juan Carlos Alía, així com l'exdirector general d'esports del PP José Luis Ballester.
Quins delictes investiga?
El jutge investiga possibles delictes com frau o malversació
La interlocutòria dictada ahir pel jutge encara no concreta els delictes que se li imputen a Urdangarin, a l'espera de la seva declaració. En interlocutòries anteriors el jutge, però, ha destacat que investiga fets relacionats amb delictes de falsedat documental , frau a l'administració, malversació de cabals públics i prevaricació, tot i que alguns d'aquests delictes només estan previstos per als càrrecs públics i no es podran acabar imputant a Urdangarin.
