Publicitat
Publicitat

Una parella de Terrassa es prepara per al desnonament

"Potser haurem d'anar a casa de la meva mare"

Soraya Urbano i Diego Álvarez van pensar que també podien ser propietaris. A casa hi arribaven dues nòmines, la crisi econòmica no dominava les converses i tothom beneïa la compra d'un pis com una operació intel·ligent. I van fer el pas. Amb una entrada de 12.000 euros i l'aval de les seves feines -ella era empleada en una cadena de muntatge d'una multinacional i ell regentava una cafeteria-, van decidir comprar un pis a Terrassa. Van contractar una hipoteca per valor de 220.000 euros i van reformar l'habitatge de dalt a baix, unes obres que resultaven imprescindibles. Era l'any 2007. Tenien una filla i tot rutllava. Però les coses van canviar en només dos anys. Ella va perdre la feina, el negoci d'ell no acabava de funcionar i les quotes de la hipoteca començaven a ser inassumibles. Els 700 euros dels primers mesos s'havien enfilat fins als 1.400. No podien pagar. Del somni d'estrenar una llar van passar al malson de la morositat. "Recordo el dia que vam firmar la hipoteca, ara ho esborraria tot", expressa Urbano, de 30 anys. "Mai t'imagines que et passarà això", afegeix la seva parella, de 36 anys.

El jutjat ja ha ordenat que el 16 de setembre s'executi el desnonament. La parella fa dos anys que no paga regularment les quotes de la hipoteca i ha intentat pactar amb l'entitat financera una solució que pugui satisfer mínimament les dues parts. No se n'han sortit. Encara que el banc es quedi el pis, mantindran un deute que els escanyarà la resta de la vida. "El que menys ens importa ara mateix és el pis, el que voldríem solucionar és el deute i poder començar de zero", sentencia Álvarez, conscient que divendres que ve serà un dia dur. "He vist altres desnonaments i m'ha caigut l'ànima als peus", diu la seva dona. Amb dues criatures al càrrec -la parella ara té un nen de 2 anys i una nena de 9- i amb escassos ingressos -ella deixarà de cobrar l'atur el 30 de setembre i ell ingressa un sou mileurista per una feina en un magatzem-, les alternatives són mínimes. "Potser haurem d'anar a casa de la meva mare", reflexiona Urbano, que no perd l'esperança de quedar-se al pis. Aquesta setmana ha anat als jutjats per demanar una moratòria del desnonament. Per si de cas, però, han començat a empaquetar les primeres caixes.

Llagues a l'estómac

"Estem desesperats, perquè ho hem provat tot per quedar-nos", afirma Urbano, que des del primer moment ha rebut el suport de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. L'entitat ja els ha dit que el 16 de setembre també seran al costat de la família, molt angoixada des de fa setmanes. Álvarez explica que, neguitosa per la situació, la seva dona pateix llagues a l'estómac i només pot ingerir uns batuts que li ha receptat el metge. Els pares han hagut d'explicar a la filla gran que potser hauran de marxar del pis. "Repeteix que ens en anirem a casa de l'àvia, però del que no és conscient és que això que ens passa ara ens perjudicarà tota la vida", apunta l'home, que a banda de la hipoteca arrossega un deute amb la Seguretat Social de l'etapa en què era autònom. Els problemes s'amunteguen.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT