Publicitat
Publicitat

SETGE AL PARLAMENT

Els 'indignats' transformen la protesta en un pols a la democràcia

Amb helicòpter al Parlament

Més de 15 hores de caos a l'entorn del Parlament. La cambra catalana va viure ahir l'episodi més difícil des de la reinstauració de la democràcia, només equiparable a l'aturada de l'activitat pel cop d'estat del 23-F del 1981. Una jornada d'una "certa excepcionalitat", com va resumir el president Artur Mas. Un dispositiu de 550 Mossos d'Esquadra va ser insuficient per contenir les prop de 3.000 persones que, amb la reivindicació "Aturem el Parlament", van intentar boicotejar la sessió plenària en què s'havien de començar a discutir els pressupostos. Mas, i fins a 32 diputats, consellers i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, no van tenir més remei que arribar fins al Parlament amb un helicòpter de la policia catalana, que va fer deu viatges. Una cinquantena de diputats més van haver d'entrar al Parc de la Ciutadella apilats a l'interior de furgons dels antivalots dels Mossos d'Esquadra.

"Avui s'han traspassat les línies vermelles", admetia Mas. Fins a quatre vegades va intentar la comitiva del president de la Generalitat arribar en vehicle al Parc de la Ciutadella -blindat des de la nit anterior-, però el llançament d'objectes i els intents de barrar el pas als cotxes oficials per part dels concentrats a l'altura de l'avinguda Meridiana van desaconsellar un cinquè intent. Un portaveu del Govern explicava que fins i tot el vehicle del president va acabar amb un retrovisor trencat.

Els problemes d'ordre públic van condicionar que s'optés per accedir a la cambra per aire, però també, com reconeixia el mateix Mas, la seva "obsessió" perquè el ple comencés puntualment a les deu del matí. Tampoc ho va aconseguir, perquè la sessió començava amb mitja hora de retard.

"Des del primer moment ens hem fet el propòsit de poder donar el màxim sentit de normalitat", deia el president de la Generalitat durant una compareixença institucional al mateix Parlament. I és que hores abans, des de poc després de les sis del matí, el parc de la Ciutadella es va convertir en un caos per l'afluència de manifestants que tenien com a objectiu formar un cordó per impedir l'entrada dels diputats. El que havia de ser una acció pacífica va degenerar des de ben aviat en una cadena d'insults i agressions cap a qualsevol persona que fos sospitosa de tenir la condició de diputat o treballador del Parlament.

Agressions i insults

El cordó policial que la policia catalana havia obert poc abans a la cantonada dels carrers Wellington i Pujades es va quedar petit per la pressió de la gent. Molts diputats van ser víctimes d'intents d'agressió, empentes o llançament d'objectes. Marina Geli, Joaquim Llena, Montserrat Tura -a qui van pintar una creu a l'esquena-, Alfons López Tena, Gerard Figueras i Joan Boada van ser els principals damnificats. La virulència d'una part dels indignats cap a la classe política la va patir fins i tot l'únic diputat invident del Parlament, Josep Maria Llop, a qui van intentar prendre el gos pigall que sempre l'acompanya.

Les càrregues dels Mossos, primer per obrir el pas als diputats i després per dispersar els grups més violents, es van repetir al llarg de tot el dia. Van patir ferides lleus 45 persones, entre les quals hi ha 18 agents de la policia catalana. Ahir a la tarda a YouTube va començar a circular un vídeo en què s'acusaven directament policies de paisà dels Mossos de ser els principals incitadors dels aldarulls, però a les imatges tampoc s'aprecia en cap moment una actuació irregular dels agents.

La policia va fer públic ahir al vespre que es van fer sis detencions, totes a la tarda després que grups d'incontrolats provoquessin nous incidents quan intentaven entrar al Parc de la Ciutadella. Tot i això, els Mossos van gravar molts vídeos i imatges que els han de permetre identificar, en els propers dies, els principals esvalotadors per poder-los detenir i acusar-los directament de delictes contra les institucions de l'Estat que pot comportar penes de fins a cinc anys de presó.

Onada de condemnes

El pols dels indignats al sistema democràtic va provocar una onada de condemnes que va arribar fins i tot dels mateixos col·lectius que a Madrid han impulsat les acampades a la Puerta del Sol i del grup Democràcia Real Ja, que també es va voler desmarcar dels fets violents i va condemnar els incidents. No van fer el mateix a l'assemblea de l'Acampada BCN, que no van portar a votació cap mostra explícita de rebuig dels incidents. Sí que ho va fer l'Ajuntament de Barcelona i entitats com el Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya (CICAC), entre altres. "Potser el sistema democràtic és imperfecte, però jo com a president de Catalunya prefereixo una democràcia imperfecta abans que el caos violent d'avui", repetia Artur Mas. PSC i PP també van fer pinya amb el president català, Artur Mas, en la "condemna" de les agressions i coaccions a diputats i van avalar que la policia fes ús de la força si era necessari. El president del grup parlamentari socialista, Joaquim Nadal, va assegurar que l'intent de boicot per part dels indignats al ple de pressupostos era una cosa "mai" vista en els 31 anys d'activitat del Parlament després del restabliment de la democràcia.

"Avui -per ahir- és el dia més trist de la meva vida política, com a parlamentària i també com a ciutadana de Catalunya i de la resta d'Espanya", va etzibar la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho. "Una societat que té prou maduresa està al costat dels que garanteixen les nostres llibertats i drets", va afegir. Tant ICV-EUiA com ERC i C's també van coincidir a carregar contra la violència que van utilitzar els indignats . Per Herrera, es pot manifestar la indignació, però "així no", mentre que Joan Puigcercós va dir que es va superar un límit intolerable.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT