The New York TimesQuè aprenen els nens d'arreu del món sobre l'11-S? Al Pakistan, els llibres de text donen a l'11-S poc espai. La majoria de llibres no descriuen els atemptats, i només apunten que des de l'11 de setembre del 2001, el Pakistan suporta la campanya antiterrorista dels Estats Units. A l'Índia, els llibres de text descriuen la resposta nord-americana als atacs com una mena de cowboy justicier, i a Indonèsia i a Israel, l'11-S no té espai al currículum formal escolar.
"Com que hi ha tantes coses per explicar, els països creen narratives segons les seves necessitats", diu Elizabeth D. Herman, una becària Fulbright a Bangla Desh, que ha estudiat el tractament de l'11-S en catorze països. Molts llibres de text d'estats europeus, explica, utilitzen l'11-S per ressaltar l'amenaça de l'extremisme islàmic, amb referències freqüents al "fonamentalisme o terrorisme islàmic". Però les potències emergents, com el Brasil, la Xina i l'Índia, són més propenses a utilitzar l'11-S per criticar el domini dels EUA al món i emfatitzar la importància del multilateralisme. Herman cita, per exemple, que un llibre de text de l'Índia diu que, després dels atacs, "les forces dels Estats Units van fer detencions a tot el món, sovint sense el coneixement del país de les persones arrestades, i van retenir els presos en presons secretes".
Molta foto i poca explicació
Als Estats Units, la majoria de llibres de text de principis de la dècada passada van explicar els atemptats com una oda al patriotisme i l'heroisme. Deu anys després, els llibres de text comencen a ser més gràfics i inclouen imatges dels avions xocant contra les Torres Bessones i convertint-se en una bola de foc. Diana E. Hess, professora d'educació a la Universitat de Wisconsin, a Madison, ha analitzat nou llibres de text de diferents escoles nord-americanes. Hess va trobar que mentre que els llibres usen conceptes dramàtics ("horrible complot" o "crims contra la humanitat") per descriure els atemptats, donen poca informació sobre què va passar realment, i qüestions sobre polítiques públiques controvertides, llibertats civils i el fet d'anar a la guerra, no estan incloses al temari.
A Corea del Sud, el llibre de text Kyohak publishing narra els atacs com una il·lustració del "xoc de civilitzacions" descrit pel polític Samuel P. Huntington, que va provocar "commoció i indignació" en les potències occidentals, mentre que "Palestina" tenia "gent ballant i celebrant-ho pels carrers". A la Xina, els llibres escolars diuen que després que "terroristes internacionals", sense citar Al-Qaida, matessin més de 3.000 persones, els EUA es van embrancar en dues guerres, una sense el permís de l'ONU, a l'Iraq. Establir un "món multipolar", conclouen, serà un procés llarg.
