Crònica 29/11/2011

El llarg hivern

i
Pere Vilanova
1 min

Les primaveres àrabs, començades ara farà un any, sabem avui que es declinen segons les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hivern. Si quatre dictadors han deixat el poder i fa un any ni els passava pel cap (Ben Ali, Mubàrak, Gaddafi, Sàleh), d'altres estan instal·lats en la brutalitat més congelada, com Al-Assad a Síria. Crida l'atenció la seva criminal tossuderia, però crida encara més l'atenció que dia rere dia, mes rere mes, milers de ciutadans sirians segueixin sortint al carrer, una tenacitat democràtica a la qual no prestem prou atenció ni donem prou suport. Però Al-Assad hauria de prestar atenció al fet que la Lliga Àrab, que amb Líbia ja va mostrar determinació, ha endurit (molt) el to, i que ahir l'ONU va lliurar un informe acusant explícitament el règim sirià de "crims contra la humanitat", un delicte que no prescriu. Síria no ha sortit de l'hivern, però els seus ciutadans no pensen aturar-se fins a tenir la seva primavera. El país està lliscant cap a la guerra civil, però tenen dret a esperar que l'hivern també s'acabarà.

stats