BARCELONANo hi ha hagut sorpreses d'última hora. I, encara que hi ha hagut alguns moviments soterrats, des de l'àmbit polític i empresarial, Josep Piqué ha aconseguit la confiança dels membres del Cercle d'Economia. En serà el president a principis de maig, després d'haver-ho estat ja el 1995. La trucada de José María Aznar el 1996, per ser ministre d'Indústria del primer govern del PP, el va portar a Madrid, on va consolidar una carrera política fulgurant. Ara recupera el lloc al Cercle, en una conjuntura política i econòmica en què Piqué jugarà amb comoditat i, al mateix temps, es podrà desfer d'alguna experiència molt negativa. Perquè Josep Piqué va deixar la política, a la qual assegura que no tornarà més, molt molest amb la direcció del PP, que li va fer la vida impossible durant el procés d'elaboració de l'Estatut. És cert que Piqué no hi creia, però volia estar present i introduir en la mesura del que fos possible els postulats més liberals del PP. De fet, diversos dirigents polítics catalans han reconegut que un dels grans errors del nou Estatut va ser pensar que es podia deixar totalment al marge el PP. Piqué ho sabia, però ni el seu propi partit ni els partits catalans ho van entendre així.
La paradoxa és que des d'una institució civil com el Cercle, Piqué mirarà ara d'acostar posicions entre l'empresariat català i la societat catalana en el seu conjunt amb el nou poder polític que emergirà amb gran força a les pròximes eleccions generals: el PP d'un vell conegut, Mariano Rajoy, company seu en els governs d'Aznar.
La imatge es podrà veure molt aviat. El Cercle organitza les jornades de Sitges els primers dies de juny. Piqué ja serà president del Cercle i presentarà i acompanyarà en la seva intervenció Rajoy, convidat segur i que podrà comprovar l'estat d'ànim de l'empresariat català, àvid de solucions i de poder comptar amb un poder polític sòlid a Madrid que consolidi les reformes econòmiques iniciades pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero.
Pel camí, Piqué deixarà de banda alguns postulats agosarats del Cercle. En el seu guió de presentació, l'exministre d'Aznar es refereix a la necessitat que Catalunya es comprometi en "una Espanya decididament moderna", sense defugir dels debats sobre la situació política que calguin. Però queda superat, a priori, el document del Cercle presentat el passat octubre, a poques setmanes de les eleccions autonòmiques, en què la institució que presidia Salvador Alemany es referia a la necessitat de "refer el pacte constitucional" i permetre "un millor encaix de Catalunya amb Espanya que aporti estabilitat institucional en les pròximes dècades". La nota del Cercle arribava també després de la manifestació del 10 de juliol per la sentència contra l'Estatut.
Piqué, que manté una relació fluida amb el president Artur Mas, pot actuar d'home pont en una nova situació política que comportarà negociacions entre Catalunya i el previsible govern del PP.
Entre els noms que Piqué aporta com a nucli dur destaquen persones d'una nova generació, com Javier Faus i Ferran Rodés, amb l'ànim d'aportar modernitat i aixecar les ambicions de l'empresariat català. També hi figuren homes vinculats a La Caixa, amb un esperit similar, com Jordi Gual i Àngel Simón.
