Crònica 24/12/2010

Núria de Gispert: "La immersió és un model d'èxit que no queda afectat"

Transició nacional "El 1977, tots els partits catalans van fer un pas a favor d'una Constitució flexible i oberta. Amb la sentència del TC, la impressió és que ni la Constitució és flexible ni l'Estatut del 2006 ha donat respostes a les aspiracions de Catalunya"

Marc Colomer
4 min
La primera presidenta de la història del Parlament, Núria de Gispert, fotografiada a l'hemicicle de la cambra legislativa.

L'última setmana ha estat agitada al Parlament. Dies intensos, de canvi, de renovació de càrrecs i assumpció de noves responsabilitats. Núria de Gispert -exconsellera dels governs de Jordi Pujol- rep l'ARA just una setmana després de ser elegida la primera presidenta del Parlament, segona autoritat del país, tot just quan se situa en el càrrec.

El Tribunal Suprem ha tocat un dels nervis del país en ordenar que la Generalitat reintrodueixi el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament. Què n'opina?

El Tribunal Suprem ha dictat aquesta sentència en relació amb uns casos concrets. En cap cas afecta el model educatiu d'immersió lingüística en el seu conjunt. El nostre model lingüístic a l'ensenyament ha estat i és modèlic, aprovat per una àmplia majoria del Parlament, i el més important és que no ha causat cap fractura en la societat, sinó tot el contrari: ha contribuït eficaçment a la integració.

Catalunya ha obert una transició nacional?

Crec que sí, que estem passant una certa transició política. Com si fos una segona Transició. Gran part de l'arc parlamentari considera que després del procés de l'Estatut, el resultat de la sentència no va agradar a la majoria dels catalans. A la manifestació del 10-J alguna cosa ens va dir el poble de Catalunya. No sé si parlaria de transició nacional, però sí que és moment d'obrir portes diferents a les que hi ha hagut fins ara, que és evident que no han funcionat.

On condueixen aquestes portes que s'obren?

No ho sabem. El 1977, quan es va aprovar la Constitució i després l'Estatut, hi va haver un consens important per anar cap a una transició política tranquil·la. Tots els partits catalans van fer un pas a favor d'una Constitució flexible i oberta. I durant anys hem anat treballant en aquest sentit. Amb la sentència del TC, la impressió és que ni la Constitució és oberta i flexible, perquè depèn de la voluntat política, ni l'Estatut del 2006 ha donat respostes a les aspiracions de Catalunya.

I què cal fer?

Molts ciutadans consideren que han estat enganyats. Cal dir que el passat és el passat i s'han esgotat algunes de les eines que s'havien utilitzat aquests 30 anys. I n'hem de buscar altres. Nous horitzons i noves relacions.

Veient com han anat fins ara les coses, res fa pensar que Madrid s'obri a acceptar un pacte fiscal en la línia del concert com el que ha plantejat Mas. No portem el país una vegada més a la frustració?

Hi ha d'haver menys visualització a l'entorn del procés per al pacte o conveni fiscal. Més feina, més treball, més de cara endins, i si arribem a un acord en parlem, i si no, expliquem per què. Perquè sinó, creem expectatives que poden portar a la frustració. No és un tema immediat. El que és immediat és la crisi.

Quan s'ha de plantejar?

Nosaltres comencem legislatura i a Madrid l'acaben. Difícilment es pot aprovar alguna cosa amb el govern actual. S'ha de preparar el camí perquè al futur govern d'Espanya ja li soni la ruta que marquem. Que un no, o un sí però no, pot portar frustració, sí. Però quin camí ens han deixat? Hem de donar eines de futur a la gent perquè confiï que podem sortir d'aquest impàs.

Vostè és la primera presidenta del Parlament. Li pesa la responsabilitat?

Pesar, no m'ha pesat. Però assumir que és una responsabilitat històrica, sí. Era molt important per a totes les dones i la normalitat democràtica. És un repte i em fa molta il·lusió.

La llei de paritat hi ha ajudat?

Hi ha ajudat. A mi la llei de paritat no m'agradava. No m'agraden les imposicions, però a vegades si no imposes, no soluciones. És una llei controvertida que ajuda les dones a fer un pas endavant.

Serà una presidenta 2.0?

Dubto que iguali el president Benach en aquest tema, que era molt important per a ell. Però jo ni sé el que sabia Benach ni tinc les hores per dedicar-m'hi. És un altre tarannà. El Parlament no deixarà d'estar a la xarxa.

El Parlament ha tornat a estar lluny de la realitat, en allargar tota una setmana una investidura que s'havia d'acabar produint?

Crec que sí. No es pot perdre el temps, i hem d'anar per feina, parlamentaris i Govern. La gent espera això. La crisi és molt dura, molt. La gent ens demana que anem per feina. No podem perdre ni un minut.

Ha plantejat ja el pla d'austeritat a la mesa?

He encarregat als dos vicepresidents que comencin a treballar en aquest sentit. El Govern presentarà els pressupostos -jo pensava que aniríem amb pressupost prorrogat-, i el Parlament haurà de fer el de la cambra, que és molt reduït comparativament, però que és on podrem incidir.

Serà més una qüestió de projecció pública i imatge que d'estalvi real?

Les dues coses. El del Parlament és un pressupost petit, i en quantitat no crec que es noti, però sí en qualitat. Donarem la imatge que tothom se sacrifica.

Tot això no és la xocolata del lloro?

En el cas del Parlament, segur que serà la xocolata del lloro, perquè és poc pressupost. En el cas de la Generalitat, ens endurem alguna sorpresa. Sovint ens hem deixat portar per les inèrcies, i cal rectificar. El del 2011 serà el primer pressupost de la Generalitat inferior al de l'any anterior. Ens podem endur una sorpresa agradable. Es pot estalviar molt.

Instarà els grups a agafar el relleu de la ponència de la llei electoral que va quedar a mig camí?

Ho demanaré al president. No es pot esperar a finals de legislatura, perquè una llei com aquesta s'ha de fer al principi, quan la gent no pensa en les eleccions. Oferiré al president la possibilitat d'instar perquè la ponència que es va iniciar i es va aturar reprengui la feina.

stats