Publicitat
Publicitat

Alejandro: Solalinde:

"La immigració a Mèxic és una indústria que el govern vol maquillar"

Crític "El govern mexicà està fent el ridícul, només mira cap enfora" Amenaçat "Puc confiar més en la comunitat internacional pel que fa a la meva seguretat que en la policia" Incisiu "Calderón ha regatejat les xifres de segrestos i víctimes del narcotràfic"

Intrèpid, galant i hiperactiu, el pare Solalinde em rep amb un gran somriure. Porta la samarreta d'Amnistia Internacional, que l'ha convidat per explicar el seu projecte al sud de Mèxic. És un alberg on arriben cada dia 100 immigrants que s'enfronten al repte d'entrar als EUA. Molts desapareixeran pel camí, víctimes de l'extorsió de la policia corrupta i del narcotràfic. "Em queda bé, no? És comodíssima", diu mentre remena la creu grega de fusta que porta sobre el pit. Solalinde no té pèls a la llengua. Denuncia el crim organitzat i el govern. Potser per això rep amenaces de mort des del 2008. Viu sota protecció.

Un cop els immigrants arriben al seu refugi a Oaxaca, els alerta del repte de creuar Mèxic?

Esclar que sí, i alguns recapaciten i estan disposats a tornar. I no hi ha dubte que els ajudarem. D'altres tenen la determinació d'arribar als Estats Units i nosaltres els diem la ruta on hi ha menys risc de segrestos.

Què es trobaran durant el camí?

De tot. Sobretot moltes corporacions policíaques que s'han corromput. Però també funcionaris públics que fan negoci amb aquest èxode, bandes de delinqüents i grups armats com Los Zetas. Tampoc cal subestimar els perills que ja de per si té el propòsit de creuar tot Mèxic.

Per què els militars i els narcos segresten tants milers de persones? Què fan amb ells?

Els immigrants són una primera matèria que pot servir per a qualsevol cosa a través de la coacció. Tant per atendre les demandes d'òrgans com per fer-ne vídeos pornogràfics o portar-los a prostíbuls. Ens trobem davant d'un tràfic amb qualsevol finalitat d'explotació laboral i sexual i de tràfic de drogues. Els carreguen amb motxilles plenes de droga, les tenen preparades, i només cal que arrenquin a caminar.

És un gran negoci.

Està demostrat que els segrestos deixen 25 milions de dòlars cada sis mesos. Això serveix als càrtels per tenir liquiditat i crèdit. Sobretot cada vegada que reben un cop del govern de Calderón i necessiten diners per pagar la droga. En fi, es tracta d'una indústria que el govern intenta tapar. Se l'anomena la indústria del katxuko , una paraula composta que significa marrà en sud-americà. Una indústria que un cop comença s'aprofita de tot.

Recentment s'han tornat a trobar fosses comunes amb desenes de cadàvers. D'on provenen?

Tots ells són d'immigrants, els que es poden identificar són de Mèxic mateix, però la resta, de Llatinoamèrica. Nosaltres ja havíem denunciat que era segur que hi havia fosses en alguna banda, perquè no és possible que desaparegui tanta gent. No arriben als Estats Units, no tornen a casa seva, però tampoc són a Mèxic. Les organitzacions busquen centenars de persones.

En quines forces de seguretat es pot confiar a Mèxic?

Em vaig oposar de manera frontal a la creació d'una policia federal que englobés tot Mèxic. Era una iniciativa horrible que no feia més que crear una gran força corrupta mexicana a llarg termini. A escala estatal pot funcionar, però cal tenir en compte que són homes que només es canvien d'uniforme.

El president es va comprometre la setmana passada davant l'ONU a combatre els segrestos d'immigrants. Què fa realment Calderón?

El ridícul. El govern de Calderón pot dir el que vulgui, intenta cuidar moltíssim la imatge, però fa poc per evitar la realitat. Fa molt temps que denunciem els segrestos i el que ha fet és negar els informes de la Comissió Legal de Drets Humans. Ha regatejat les xifres. Pretén vendre la imatge d'un país que respecta els drets humans, i sobretot els dels immigrants. Calderón vol maquillar la realitat.

Hi ha una guerra a Mèxic?

No sabria dir-te si hi ha una guerra o si és una tàctica. Perquè aquesta guerra que suposadament ha tirat endavant el govern federal contra la violència organitzada ha provocat almenys 35.000 morts i, tot i això, la delinqüència té bona salut. En només sis mesos els segrestos han passat de 9.758 el 2009 a 11.333 el 2010. Unes xifres que el govern federal nega.

Hi haurà un canvi a partir de les pròximes generals del 2012?

Canviaran els colors, però dubto que hi hagi un canvi en la realitat, perquè el govern que hi ha hagut sempre, el PRI, ha viscut tot això una vegada i una altra, i les pràctiques sempre han sigut les mateixes.

Pactaran amb els càrtels?

Crec que sí. Abans el PRI sabia com controlar els càrtels i sabia posar-los en ordre. Aquest govern els ha declarat la guerra i no se n'ha sortit. Crec que serà l'única solució, perquè els càrtels ja manen fins i tot a Colòmbia. Abans els patrons venien d'allà, però ara són de Mèxic.

Vostè lidera part d'aquest escenari, i rep un munt de pressions.

Quan s'intenta canviar la realitat sempre es reben amenaces, perquè estem afectant interessos econòmics molt forts, i també geopolítics. Pel que fa a la meva integritat física, puc confiar més en el suport de la comunitat internacional que no en el de la policia o el govern.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT