Publicitat
Publicitat

ELS NOUS AJUNTAMENTS

Els protagonistes de la portada de l'ARA del 26 de maig sobre Badalona expliquen la seva història

Els immigrants que sí que necessita Albiol

Muhammad mai s'hauria imaginat que seria portada d'un diari quan van arribar a Badalona sense papers, ara fa set anys, en ple boom econòmic a Catalunya i Espanya. Amb el temps va regularitzar la seva situació, va portar la família i va fer amics a la ciutat. Muhammad fins i tot es va comprar un pis, pel qual paga una hipoteca de 560 euros mensuals.

Fins que un dia, un senyor anomenat Xavier García Albiol els va oferir feina a ell i altres immigrants. Més de 5.000 banderoles amb el rostre de l'alcaldable del PP, com la que il·lustrava la portada de l'ARA del 26 de maig, van ser col·locades i desmuntades pels treballadors d'un empresari d'origen pakistanès. En total a la plantilla són nou. "Si tingués l'oportunitat de parlar amb Albiol li diria que aquesta terra és de Déu, no d'ell", explica Muhammad Boota, de 40 anys. Al barri de Sant Roc, on viu, gairebé la meitat dels electors van votar el PP. Muhammad creu que si Albiol és alcalde es veurà obligat a canviar de discurs: "Necessitarà els vots dels nostres fills per ser reelegit". Ell ja té tres criatures, i no veu bé que a la comunitat religiosa a la qual pertany se li negui la possibilitat de construir una mesquita a la ciutat.

Jornades de 18 hores

Resseguir el fil de la foto de portada mostra la realitat de la crisi. La firma contractada pel PP va subcontractar, al seu torn, l'empresa de Naïm (nom fictici), perquè eren "capaços de complir els terminis exigits dins del pressupost". Això, traduït al llenguatge dels negocis, vol dir treballar més hores per menys diners perquè els intermediaris s'emporten la seva part. La normativa municipal exigia que els cartells s'havien de retirar abans del dimecres 25 de maig. "I ho vam fer abans d'hora, vam acabar el dimarts 24", explica Akhtar Abbas, de 35 anys, un altre protagonista del reportatge fotogràfic. Per aconseguir aquesta velocitat, Akhbar i els seus companys van començar a desmuntar els cartells la mateixa nit del 22 de maig a les 10 de la nit. A aquella hora ja sabien que havia guanyat l'autor de lemes com "Pressió a la immigració il·legal" o "Contra els que no es volen integrar", un discurs que hauria impedit que ell aterrés a Catalunya ara fa tres anys, per exemple.

Però esclar, són treballadors com ell els únics disposats a fer jornades de 18 hores sense queixar-se, condicions més pròpies del segle XIX que del XXI. "Un tal Antonio, del PP, es va acostar a nosaltres per oferir-nos ajuda, per si teníem prou cartells o per si no trobàvem algun carrer", diu Muhammad, resident al barri de Lloreda, amb una taxa d'immigració del 18%. En aquesta zona un 38% va optar per Albiol a les eleccions municipals. Però a Muhammad no li calien indicacions perquè ja fa set anys que viu a la ciutat i la coneix bé. "Aquí hi tinc la família, la feina... Fins i tot tinc amics catalans, però amb ells no parlo mai de política". Es mostra esperançat que la situació econòmica millori i puguin tornar els bons temps, un futur per oferir als seus fills. A la portada apareix eixugant-se la suor mentre retira un cartell d'Albiol. El que poca gent sap és que hi va haver un temps en què l'alcaldable popular va apostar per la convivència. Va ser molt abans de repartir pamflets contra els gitanos romanesos.

"La gent correcta"

Ara fa vuit anys, per exemple, va gestionar a l'Ajuntament un permís per celebrar la independència del Pakistan. Segons explica Bab Alí, comerciant del barri d'Artigues i militant del PP, "en Xavi [García Albiol] abans no era així". Al seu parer, "no hauria d'estar en contra de la gent correcta, neta, que paga els seus impostos, com ho són la majoria d'immigrants", diu un Alí que ja fa 33 anys que viu a Badalona. Aquest seguidor dels populars, químic de professió i traductor d'urdú als jutjats, pensa que el discurs de mà dura "obeeix a una pressió local per guanyar vots i no a una estratègia de la direcció del partit". "En diverses ocasions li he demanat que es reuneixi amb la comunitat pakistanesa, però no em fa cas", manifesta emocionat. Alí, però, continuarà votant el PP. "No ho faig per Albiol", afirma.

"M'és igual treballar per qualsevol partit. A cada elecció hem treballat per a diferents formacions, com ara CiU o el PSC... Al cap i a la fi vaig poder regularitzar-me quan governava el PP amb José María Aznar", explica Naïm, l'empresari per al qual treballen tant Muhammad com Akhtar. En efecte, en els anys d'Aznar es va produir una regularització massiva d'immigrants que no casa amb el discurs xenòfob d'Albiol. L'empresari i la majoria dels seus treballadors, però, no donen gaire importància als missatges xenòfobs que han ajudat a difondre per la ciutat a través dels cartells. Només Muhammad és conscient del perill que suposa Albiol per a la seva comunitat, i es mostra preocupat.

"Si pogués demanar alguna cosa al nou alcalde seria pel futur de la meva família, perquè Badalona estigui millor, i li demanaria que m'ajudi a trobar feina estable. Dels meus fills que no es preocupi, ja me n'ocuparé jo", contesta. I és que després de recollir l'últim cartell de la campanya més dura del PP badaloní s'ha quedat de nou sense feina.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT