Els immigrants s'abstenen de la política
Per què molts dels estrangers que podien votar a les municipals no han fet els tràmits per exercir aquest dret? Els col·lectius d'immigrants admeten el desinterès, però denuncien massa obstacles en els tràmits.
Barcelona.El vot dels immigrants extracomunitaris en les eleccions municipals del 22 de maig no tindrà tant pes com es preveia. A Catalunya, només 9.315 dels 70.694 estrangers de fora de la Unió Europea que tenien dret a votar en els pròxims comicis han formalitzat la seva inscripció en el cens electoral, segons les dades facilitades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Diverses entitats d'immigrants i organitzacions socials que treballen amb aquests col·lectius s'han afanyat a denunciar impediments burocràtics i falta d'informació per justificar que només un 13% d'aquests extracomunitaris accedeixin a les urnes a la primavera. També ha pesat un cert desinterès per la política. Tot ha sumat. A l'Estat s'ha registrat una proporció similar de censats: tan sols 45.554 dels 350.287 extracomunitaris amb dret a vot es seran electors.
Per primera vegada, els estrangers provinents de països amb acords bilaterals amb Espanya -en els quals es permet votar als ciutadans espanyols- estaven citats a les urnes. Es tracta dels originaris de l'Equador, Colòmbia, el Perú, Bolívia, Xile, el Paraguai, Islàndia, Nova Zelanda i Noruega (amb cinc anys de residència legal a l'Estat, tres en el cas dels noruecs). Els representants de col·lectius d'immigrants admeten que han percebut poca motivació i entenen que les traves burocràtiques han acabat de desmobilitzar els nous electors. "Molts prioritzen tenir feina i de la política, se n'aparten. Això deixa en mal lloc la gent que sempre hem defensat la igualtat de drets", raona Alfredo Cedeño, president de la Federació d'Entitats Equatorianes de Catalunya.
Comparteix l'argument del desinterès per la política Javier García Bonomi, president de la Federació d'Entitats Llatinoamericanes de Catalunya (Fedelatina), que puntualitza: "Els immigrants no se senten part del projecte perquè només se'ls reclama per treballar. Se senten invisibles i això fa que participin poc a la vida política". García Bonomi insisteix que els discursos que desacrediten els estrangers no ajuden a construir una consciència ciutadana. "Si alguns partits parlen malament d'ells, és difícil que pensin que el seu vot canviarà alguna cosa i que és important exercir aquest dret", detalla el president de Fedelatina.
Queixes per les "traves"
Immigrants i organitzacions socials argumenten que les dificultats en el tràmits burocràtics, la falta d'informació precisa -per exemple, als ajuntaments- i els terminis acotats per formalitzar l'alta al cens (de l'1 de desembre al 25 de gener) expliquen la resposta escadussera dels estrangers. SOS Racisme, una de les entitats que han fet campanya per fomentar el vot immigrant, entén que el procés ha estat "ple de traves". Les demores per obtenir el certificat que acredita la residència legal i el fet que els immigrants haguessin de pagar gairebé set euros per resoldre aquest procediment han provocat, segons SOS Racisme, un efecte dissuasiu entre els estrangers. "Tot això explica que la representació sigui irrisòria", reflexionen des de l'entitat.
En les pròximes municipals tampoc hi votaran tots els estrangers de països de la Unió Europea que podrien fer valer aquest dret a Catalunya. Dels 268.165 immigrants citats per l'Oficina del Cens Electoral, només un 21% (56.316) han tramitat la inscripció per poder votar. Els comunitaris són el gruix més important dels 338.000 estrangers que votaran el 22 de maig.
