Publicitat
Publicitat

Juan Carlos Izpisúa:

"La immortalitat existeix, no és un somni"

Recerca "Seria un error per a la ciència impedir treballar amb cèl·lules embrionàries" Regeneració "Si a un nadó se li talla un dit, se li regenera" Fites "Els òrgans de laboratori són ciència-ficció, el primer que aconseguirem serà sang artificial"

Quan a Barcelona son les cinc de la tarda, a San Diego (Califòrnia) l'investigador en medicina regenerativa Juan Carlos Izpisúa (Hellín, Albacete, 1960) s'acaba d'aixecar. Allà son les quatre de la matinada. Izpisúa matina perquè té doble feina: dirigir el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i un dels laboratoris del Salk Institute. Quan és a Barcelona, l'agenda sempre la té força atapeïda. Investiga per entendre millor les cèl·lules mare i utilitzar-les per regenerar el nostre cos malalt o gastat per l'edat.

Per què un llangardaix regenera la cua i a mi si em tallen un braç no em torna a créixer?

Tots hem experimentat de petits amb el llangardaix, però hi ha animals molt més eficients, amb els quals treballem al laboratori. L'axolot -un tipus de salamandra- i el peix zebra són capaços de regenerar qualsevol cosa: el cor, els ulls, la medul·la, les extremitats...

Però per què els humans no?

Sabem que si a l'embrió humà se li secciona una estructura es torna a regenerar. Fins i tot, si a un nadó acabat de néixer se li talla un dit se li acaba regenerant. Però aquesta capacitat es perd amb l'edat. Les criatures, per exemple, regeneren amb facilitat la pell, però els grans no.

I aquesta diferència entre els uns i els altres és als gens?

No crec que hi hagi gens màgics que facin que la salamandra es regeneri i nosaltres no. Els gens són els mateixos. La diferència és si som capaços d'activar-los apropiadament o no. El perquè d'aquesta diferència el desconeixem. Hi ha diverses hipòtesis. Una és l'aparició del sistema immune. L'embrió dels vertebrats pot regenerar alguna de les seves estructures fins que se'ls comença a desenvolupar el sistema immune.

Aleshores, les salamandres tenen les defenses baixes…

D'aquí ve la hipòtesi. El seu sistema immune és diferent. Quan els éssers humans ens tallem un dit hi ha una reacció immunitària molt alta: immediatament es tanca la ferida i es forma una cicatriu. Això no permet la regeneració. En l'axolot la reacció és diferent. No es forma la mateixa cicatriu i les cèl·lules continuen exposades als senyals de regeneració.

Y si es reactiven aquests gens podrem crear òrgans i reparar-nos ?

Generar òrgans complerts al laboratori és ciència-ficció. El primer que aconseguirem seran cèl·lules que no necessiten una estructura tridimensional, com ara sang artificial.

Com es creen cèl·lules a la carta?

Treballem en diverses línies. D'una banda, com educar cèl·lules mare pluripotents perquè es diferenciïn en cèl·lules cardíaques, que podrien servir per substituir les que es perden en envellir. N'hem aconseguit que s'assemblen, no són iguals.

Què els falla?

Hi ha molts interrogants. No sabem fins a quin punt compleixen la mateixa funció que les cèl·lules que han de substituir. Si es queden on les posem o si migren. Si proliferen adequadament o no i si poden generar tumors. Tampoc sabem què els passa quan moren, ni si hauríem de tornar-les a trasplantar. Els nostres desitjos avancen més ràpidament que la realitat. El més eficient serà trobar la manera com el nostre cos sigui capaç des de l'interior d'induir la producció d'aquestes cèl·lules. Intentem entendre com es regenera la natura, per intentar copiar-la.

Es pot combatre l'envelliment?

En això sóc força optimista. És quan apareixen la major part de malalties i podria ser per la pèrdua de capacitat de regeneració. El problema és que ho sabem perquè hem estudiat amb mosques, cucs i ratolins, i l'envelliment és molt diferent en les persones. Necessitem nous models, i estem treballant en cèl·lules pluripotents induïdes (iPS) humanes de persones que tenen una malaltia que els fa envellir prematurament per una mutació genètica. Les hem reprogramat perquè tornin al seu estat de pluripotència. En una placa de cultiu els podem aplicar medicaments i veure quins podrien frenar-los l'envelliment.

La creació d'aquestes cèl·lules iPS permetrà prescindir de l'ús de cèl·lules mare embrionàries?

S'assemblen, però no són iguals. Encara és aviat per descartar les embrionàries. El problema és que generen problemes ètics.

La llei en permet l'ús. Però la controvèrsia continua present...

Desapareixerà el dia que es demostri que ens serveixen per curar malalties. M'agrada citar un exemple que vaig llegir: si una persona estigués en una clínica, s'hi declarés un foc i hagués de triar entre salvar un nen de dos anys o un tanc amb milers d'embrions congelats, fos quina fos la seva ideologia, agafaria el nen, encara que al tanc n'hi hagués milers en potència. És el que fem nosaltres: fer recerca per curar persones que són una realitat.

Algun dia serem immortals?

La immortalitat existeix, no és un somni. Al nostre cos hi ha algunes cèl·lules immortals, cèl·lules mare i germinals. Quan al laboratori les cuidem i les tractem apropiadament són immortals. I, en teoria, al nostre cos també ho són. El que passa és que quan el continent (el cos) desapareix, deixen d'estar alimentades i llavors també moren.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT