Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

La població autòctona viu amb pocs recursos en una àrea de vital importància estratègica per a Israel

La implacable ocupació de la vall del Jordà

Les fronteres prèvies a la Guerra dels Sis Dies (5-10 juny del 1967) ja no serveixen com a base d'un hipotètic Estat palestí. Com a mínim, així ho va afirmar fa unes setmanes el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, donant rèplica a la declaració de Barack Obama per rellançar el procés de pau al Pròxim Orient. L'executiu hebreu no vol renunciar a Jerusalem Est -territori palestí segons les resolucions de l'ONU-, als grans blocs d'assentaments de l'oest de Cisjordània i a la vall del riu Jordà.

Allunyada dels focus informatius, la vall és una àrea cabdal per a la viabilitat d'un futur Estat palestí. Amb una extensió de 2.400 quilòmetres quadrats -suposa el 28% de la superfície de Cisjordània-, uns enormes recursos hídrics (riu Jordà i aqüífers) i minerals (gràcies al mar Mort), un sòl increïblement fèrtil i la frontera amb Jordània, el govern encapçalat pel també líder del dretà Likud ni es planteja abandonar una zona d'una enorme importància estratègica i econòmica. De fet, segons denuncia l'ONG local Solidaritat amb la Vall del Jordà, l'objectiu israelià és aïllar la regió de la resta de Cisjordània i eliminar o reduir a la mínima expressió la presència palestina.

Abans de la guerra del 1967, més de 320.000 persones hi vivien. Avui en dia, tot just n'hi ha unes 60.000 (entre les quals, 15.000 beduïns i 9.000 colons jueus). L'ocupació ha comportat la destrucció de nombrosos poblats autòctons, el desplaçament de població i la construcció d'assentaments hebreus. Aquesta última política s'ha accelerat des del 2000 i implica que actualment hi hagi 36 colònies il·legals, dedicades fonamentalment a l'agricultura intensiva. Agrexco, la primera companyia israeliana d'exportació de fruites i verdures, obté bona part de la seva producció a la zona.

Oblidats per l'ANP

"La vall del Jordà és un espai oblidat. És una vergonya que l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) ens deixi sols aguantant les violacions dels drets humans i els abusos que cometen els israelians", lamenta Fathi Khdeirat, coordinador del comitè popular de la regió i cap de l'esmentada ONG. La realitat és que poc més del 5% de la superfície de la vall (la ciutat de Jericó i rodalia) està sota control palestí, mentre que la resta està en mans hebrees. Això engloba els assentaments, poblats palestins i comunitats beduïnes, bases militars -és una gran àrea d'entrenament de l'exèrcit-, reserves naturals i l'espai adjacent a la frontera amb Jordània.

Amb tot, el primer ministre de l'Autoritat Nacional Palestina, Salam Faiad, ha declarat que l'aeroport d'un futur Estat palestí s'aixecaria en aquest zona, que també és l'àrea d'expansió natural del territori palestí de Jerusalem Est.

"Les ONG i les agències internacionals treballen a les àrees A i B -sota control de l'ANP segons els Acords d'Oslo-, però obliden la C, perquè no volen córrer el risc de veure com l'exèrcit demoleix els seus projectes. Això fa que siguem l'únic grup present a la zona", explica Sophie, coordinadora de Solidaritat amb la Vall del Jordà que no dóna el seu nom real per qüestions de seguretat. L'organització es dedica a la reconstrucció de cases enderrocades i ha iniciat un projecte per aixecar-les amb maons de fang, un material molt barat, present arreu i que dóna uns resultats sorprenents. L'objectiu és fixar la població a la terra i evitar que fugin, tot i la pressió hebrea.

Bona part dels habitatges dels autòctons a l'àrea C estan amenaçades amb una ordre de demolició, perquè segons l'administració israeliana s'han aixecat sense els permisos pertinents. Fathi Khdeirat relata que quan han demanat l'autorització sempre han rebut una negativa com a resposta.

Una situació molt precària

La situació econòmica dels palestins de la zona és molt dura -el 60% viuen sota el llindar de la pobresa- i molts es veuen obligats a treballar com a mà d'obra barata als assentaments. "El 98% de l'aigua està controlada per Israel i els hi hem de comprar a un preu molt elevat. No tenim recursos, però això és casa nostra i no marxarem", subratlla Abu Bakr, líder de la petita comunitat d'Al Hadidya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT