Publicitat
Publicitat

EUROPA LA SORTIDA DE LA CRISI

Merkel i Sarkozy volen més integració però sense eurobons

Primer impuls a un govern econòmic per a l'eurozona

Els dos principals països de l'eurozona van establir ahir una agenda clara i ambiciosa per treure l'euro de la crisi. L'objectiu és crear un govern econòmic comunitari que tingui poder de decisió.

Després de reunir-se durant dues hores a París, Nicolas Sarkozy i Angela Merkel van anunciar ahir el seu pla d'acció per salvar l'euro de la crisi en què s'ha instaurat en els últims mesos. La proposta passa per l'establiment d'un veritable govern econòmic, la imposició d'un impost comú sobre les transaccions financeres (conegut com a taxa Tobin) i la inclusió a les Constitucions dels 17 països de la zona euro d'una norma que obligui al compliment d'un límit de deute i dèficit. El president francès i la cancellera alemanya explicaran amb detall les seves propostes en una carta que adreçaran avui al Consell Europeu i les plantejaran de manera oficial en aquest mateix organisme el mes vinent. Justament, tant Merkel com Sarkozy van expressar la voluntat que el primer president d'aquest "veritable govern econòmic" sigui l'actual cap del Consell Europeu, Herman van Rompuy. Aquesta nova instància governamental es reuniria cada sis mesos i estaria formada pels caps d'estat i de govern dels països membres. El president s'escolliria cada dos anys i mig, segons va explicar Sarkozy.

Un pla ambiciós i concret

"Estem determinats a conduir el conjunt de la zona euro cap al camí del creixement", va dir el president francès a la premsa congregada a l'Elisi. "Les mesures per les quals apostem avui -va afegir Sarkozy- ens han de portar a una integració econòmica reforçada; la nostra resposta no és ideològica, sinó que és una resposta concreta i innovadora". Per la seva banda, la cancellera alemanya va voler ser realista: "Sabem que la situació no s'arreglarà d'un dia per l'altre, que això és una operació a llarg termini". Tot i així, el pla ja contempla dates ben fixades: els països europeus haurien de canviar les seves Constitucions per incloure el límit de deute i dèficit abans de l'estiu vinent, per exemple.

Pel que fa a la taxa sobre les transaccions financeres, serà la mesura en què costarà més trobar consens, tot i que cap dels dos dirigents no va concretar com funcionaria aquest nou impost. La taxa Tobin sobre les transaccions topa amb les reticències de les economies del nord d'Europa, a més del Regne Unit, per molt que aquest país no formi part de l'euro. La proposta, suggerida per la Comissió Europea a la primavera, ja va topar en aquell moment amb una forta oposició.

De totes maneres, la reunió d'ahir entre Merkel i Sarkozy va donar més fruits dels que s'esperaven en un principi. Hores abans de la trobada, els portaveus de tots dos mandataris havien anunciat que no calia esperar cap gran proposta de la minicimera. La trobada arribava en un moment de debilitat dels dos estats més forts de l'eurozona, després de les publicacions de les últimes dades de creixement dels països europeus, que confirmaven un alentiment de l'economia dels dos grans.

Les dues principals potències del continent no van voler parlar de la possible creació dels eurobons. Tot i la pressió internacional perquè es creï un deute comú per a tots els països de l'euro, i malgrat que al seu propi partit (CDU) aquest tema ja no és cap tabú, Merkel es va mantenir inflexible en el seu rebuig a estendre emissions de deute conjunt dels països que comparteixen la moneda comuna. Secundada directament per Sarkozy, la cancellera va refermar que els eurobons "no solucionen cap problema". "Seria com pretendre garantir la triple A a tots els països de l'eurozona", va reblar el president francès. Els dos líders van dir que, en tot cas, els eurobons es podran plantejar després que s'hagin aprovat les mesures anunciades ahir, però no abans.

En la seva missió d'atorgar confiança a la moneda única, Merkel va considerar la proposta francoalemanya d'ahir com un "pla ambiciós". La cancellera, que ha estat criticada per poc europeista, va voler deixar clar el compromís de Berlín amb l'eurozona en afirmar: "L'euro és el nostre futur, és la raó del nostre benestar i té molt a veure amb la nostra pacífica convivència".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT