The New York TimesL' exèrcit egipci defensa el país, però també dirigeix les guarderies i els complexos turístics costaners. Les divisions militars produeixen aparells de televisió, jeeps, rentadores, mobles i oli d'oliva, així com aigua embotellada amb el nom de la filla del general, Safi. Amb tota aquesta xarxa d'empreses entre mans, els militars no paguen impostos, fan servir mà d'obra reclutada i compren terrenys públics en condicions favorables sense dir res al Parlament o al poble. I des de l'enderrocament del president Hosni Mubàrak la setmana passada, per descomptat, també governen.
Alguns experts, economistes i grups d'empresaris diuen que l'exèrcit ja ha començat a prendre mesures per protegir l'estancada economia egípcia, deixant de banda les propostes dels experts en la matèria. "Els militars tensaran la corda tant com puguin per protegir les seves empreses del control i la rendició de comptes", assegura Robert Springborg, un expert en l'exèrcit egipci de la Naval Postgraduate School de California, "i això significa que no hi haurà una supervisió civil significativa".
En contra del liberalisme
L'actual líder del Consell d'Estat que governa Egipte, Mohamed Hussein Tantawi, ha estat des de sempre un defensor convençut del control governamental dels preus i de la producció. Tantawi s'ha oposat sistemàticament a acceptar les mesures necessàries per obrir l'economia, segons les filtracions sobre la diplomàcia dels Estats Units fetes públiques per Wikileaks. I ja hi ha senyals que els militars estan purgant els residus del govern amb la intenció de reorientar el mercat econòmic, venent empreses estatals i reduint les fronteres del comerç.
Tan bon punt l'exèrcit va començar a agafar el control va expulsar totes les figures criticades per haver recollit massa beneficis de la venda massiva de propietats públiques. El més reconegut va ser el fill més jove de Mubàrak, Gamal, i el seu amic, el gran magnat de l'acer Ahmed Ezz. Dijous passat, un fiscal egipci va ordenar la detenció d'Ezz, pendent de ser jutjat per corrupció junt amb l'exministre de Turisme, Habitatge i Interior. "Això ha desconcertat tothom", va dir Hisham A. Fahmy, el director exectiu de la Cambra Americana de Comerç a Egipte. En una entrevista, l'exministre de Comerç, Rachid Mohamed Rachid, va assegurar que se sentia com un boc expiatori. "Les persones que han estat donant suport a les reformes liberals o a una economia oberta ara estan atrapades en la campanya de lluita contra la corrupció orquestrada per l'exèrcit", afegia.
Els grans empresaris amics de l'antic règim critiquen que ara s'alcin les antigues veus socialistes que demanen nacionalitzar l'economia i estancar el liberalisme. Però la veritat és que l'herència de Mubàrak, ara a les mans de l'exèrcit, suposa un terç de tota l'economia del país, segons alguns economistes occidentals. L'exèrcit es troba amb un llegat de pes i és encara una incògnita com el gestionarà. De moment, veu com atiar públicament tot el ressentiment acumulat durant 30 anys de règims li està donant fruits i els més joves, molts amb ideologies d'esquerres, demanen més subvencions i polítiques estatals.
Malgrat això, no s'ha de subestimar el paper dels militars. L'exèrcit ja havia utilitzat la seva influència en temps de crisi per frustrar les reformes de lliure mercat, sobretot durant els disturbis del 1977, quan el president Anwar Sadat va tallar les subvencions als preus dels aliments. Per això, la majoria d'empresaris esperen amb ansietat la sacsejada del canvi d'economia, temorosos que el nou govern podria fins i tot plantejar-se tornar a nacionalitzar propietats privades. Egipte, segons Fahmy, podria acabar sent més liberal en política, però menys liberal en economia, "exactament el contrari del que teníem abans".
