Les incògnites i les sorpreses entre els votants del 10-A
BARCELONA"Hola, em dic Maria i sóc independentista". Aquesta hipotètica confessió que fa una dècada hauria format part d'un sector més aviat marginal s'ha guanyat, a força de picar pedra, l'etiqueta de la normalitat. Després d'anys conduint a ritme lent en direcció a la centralitat del debat nacional, la consulta sobiranista ha catapultat l'opció independentista al centre de l'agenda política catalana, ja sigui per donar-li suport o per rebatre-la. I durant tot aquest procés que ja fa un any i mig que s'expandeix per mig Catalunya, desenes de personalitats de diferents àmbits han sortit de l'armari per clamar el sí a la independència. Molts ho faran -o ja ho han fet- votant demà a Barcelona.
Que l'expresident Jordi Pujol afirmés que ja no té "arguments per oposar-se a la independència" i que finalment votés anticipadament a favor del sí a la consulta del 10-A ha estat una de les revelacions de les últimes setmanes. Però també catalans destacats en diferents àmbits han abraçat, arran del referèndum, l'opció independentista. "Vaig aprendre la lletra de l'himne d'Andalusia a Catalunya. M'han fet estimar el país i la seva gent, i estic disposat a defensar-ho fins on calgui", afirma el president del grup Teletaxi, Justo Molinero, que ja va votar a favor del sí a Cornellà de Llobregat el 20 de juny de l'any passat.
En aquest auge sobiranista, esperonat pels evidents desequilibris fiscals entre Catalunya i la resta de l'Estat, també s'han revelat com a independentistes el director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Josep Ramoneda, i el catedràtic en ciències polítiques de la UPF Ferran Requejo, abans defensor del federalisme.
Compromesos amb la ciutadania
Hi ha qui guarda zelosament el sentit de la seva papereta, però que considera que cal participar en una consulta nascuda de la societat civil que pretén copsar l'opinió sobre un tema cabdal per al futur de Catalunya. El president de Spanair, Ferran Soriano, va reconèixer a l'ARA que pensa opinar amb el seu vot sobre aquesta "rellevant" qüestió. L'exdiputada del PP Montserrat Nebrera, en un exercici d'avalar aquesta mobilització ciutadana, ha donat suport des del principi a Barcelona Decideix i assegura que votarà en blanc.
En aquesta línia d'acompanyar els passos de milers de voluntaris participarà el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, que tampoc va dubtar a adherir-se a la plataforma organitzadora. La directora de TV3, Mònica Terribas, ja va participar a la consulta de Bellaterra, i la fotògrafa catalana Isabel Steva i Hernández, més coneguda com a Colita, diumenge estarà "indisposada" per apropar-se a un col·legi electoral, però diu que ho faria si pogués.
Però de vegades, el càrrec o el pes públic pesa molt més que les conviccions personals o, fins i tot, pot ser l'escut perfecte rere el qual amagar-se per no haver-se de mullar. El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va manifestar públicament el seu dilema de si era convenient que participés en la consulta. Finalment ho va fer i a favor del sí, seguint els passos que prèviament havia marcat l'expresident Jordi Pujol. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va optar pel camí contrari i va manifestar que no hi participaria.
Ortega, sola amb el dilema
Hi ha, però, qui ni tan sols té clar a hores d'ara si votarà. Com la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, que s'ha quedat sola deliberant, ja que la resta de l'executiu ja ha pres una decisió: tots voten o ja han votat, a excepció del conseller d'Agricultura i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí. I és que el líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, ha llançat dures consignes contra la consulta. I, més enllà dels càrrecs polítics, hi ha a qui l'incomoda respondre si anirà o no a votar. És el cas del secretari general de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez. Malgrat que la seu del sindicat serà demà la central de dades de Barcelona Decideix, Álvarez defuig revelar si hi participarà. Sí que ho farà el seu homòleg de CCOO, Joan Carles Gallego.
Tampoc el president de la CEOE, Joan Rosell, un dels forjadors de la Santa Aliança, s'ha volgut pronunciar sobre aquesta iniciativa. Ni el president del Barça, Sandro Rosell, conscient que qualsevol actuació en aquest sentit pot, una setmana abans del Barça-Madrid, ser caldo de cultiu per crispar l'ambient. Per descomptat, el cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, que ja va instar les parròquies de la ciutat a no acollir urnes a les seves dependències, tampoc ha confessat si pensa votar.
