BARÒMETRE DEL CEO
Crònica 30/06/2011

La independència s'imposa per motius econòmics

En un hipotètic referèndum, la participació i el resultat avalarien la independència, segons l'últim CEO. El concert econòmic, però, és un anhel encara més majoritari i transversal entre la població.

Roger Tugas
3 min

Barcelona.El segon Baròmetre del governamental Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del 2011 presenta un element nou que havia fet aixecar expectatives: per primer cop pregunta sobre un possible referèndum d'autodeterminació i sobre el desig d'un pacte fiscal en forma de concert econòmic. Els 2.500 enquestats fan que aquest sondeig sigui un dels més fiables i, en aquest cas, apunta que el creixement del sobiranisme és real i sòlid.

AutodeterminacióCatalunya compliria els requisits per ser independent

L'autogovern català és insuficient, segons dos terços dels enquestats, la segona xifra més alta des que existeix el CEO. Davant d'aquesta petició de més sobirania, l'opció ideal per a un terç dels catalans és la d'un estat federal, que s'imposaria per primer cop a la d'una comunitat autònoma més. I una quarta part dels enquestats optarien, com a primera opció, per la independència, una xifra igualment alta i quatre punts superior a la de fa un any.

Tanmateix, i cal deduir que per pragmatisme, molts federalistes optarien per la independència si se'ls donés l'oportunitat de votar. I el transvasament faria que, en cas que se celebrés demà, un 42,9% dels catalans votessin i tan sols un 28,2% optessin pel no . I només un 23,3% s'abstindrien, segons el Baròmetre. Fent una projecció de vot directa, les dades dibuixen una participació del 71,1%, amb un 60,34% de vot afirmatiu, uns nivells de suport superiors als exigits per la comunitat internacional en processos de secessió recents. Com el de Kosovo, en què es va requerir una participació del 50% del cens i un suport superior al 55%.

Segons el CEO, el vot afirmatiu seria hegemònic entre l'electorat d'ERC i SI i s'imposaria clarament entre el de CiU i ICV-EUiA. Aquest suport s'explica per la voluntat d'autogestió econòmica en un terç dels casos, mentre que el segon motiu, el "sentiment d'incomprensió", no arriba al 14%. Per contra, el 42,6% dels contraris a la independència ho són per preservar la unitat d'Espanya i un 18,7% -la segona raó- per "sentiment identitari".

FinançamentEnorme consens entorn a un model més ambiciós que el concert

La voluntat de més autosuficència financera explica també el suport encara més majoritari a un nou pacte fiscal que permetés a la Generalitat recaptar i gestionar tots els impostos catalans, un model encara més ambiciós que el concert econòmic -que reserva alguns tributs com a compartits-. Així, un 75,5% dels catalans estarien a favor d'avançar en aquest sentit i tan sols un 18,2% s'hi oposarien. I aquest desig és transversal, compartit per una immensa majoria dels votants de totes les forces, excepte pels del PP i C's, entre els quals s'imposa la posició contrària tot i que per un marge reduït.

EleccionsCiU es manté com a destacada primera força i la CUP treu el cap

El sondeig assenyala que CiU es consolidaria com a primera força en unes eleccions estatals. En l'anterior Baròmetre -al febrer-, els nacionalistes es van situar per primer cop al capdavant, i en aquest eixamplen la distància amb el PSC. Quant a la resta de forces, PP i ICV-EUiA creixen lleugerament i ERC segueix baixant. Pel que fa a unes eleccions autonòmiques, la tendència és la mateixa amb la diferència que el PSC retallaria una mica la distància amb CiU. El PP fins i tot superaria ERC en intenció directa de vot i la CUP emergiria com una formació amb un suport similar a C's i SI.

Pel que fa a la valoració de líders, els dirigents de CiU, Josep A. Duran i Lleida i Artur Mas, són els únics que aproven i també els que treuen més bona nota entre el seu electorat. El menys valorat pel votant propi és el president d'ERC, Joan Puigcercós, amb una nota (5,52) fins i tot inferior a la que el votant republicà atorga a l'ecosocialista Joan Herrera.

DemocràciaLa insatisfacció amb la política, el tercer problema ciutadà

La indignació també es reflecteix al Baròmetre. Una quarta part dels enquestats consideren la insatisfacció amb la política com un problema i un 8,6% creuen que és prioritari i el situen en tercera posició. Igualment, dos terços dels catalans estan poc o gens satisfets amb la democràcia actual i una immensa majoria creuen que els polítics no tenen en compte el que pensa la gent i actuen només en benefici propi. Que hi hagi més participació ciutadana en les decisions importants del Govern també és un clam molt estès.

stats