Publicitat
Publicitat

"Els índexs borsaris no reflecteixen l'economia"

Mercats " Volen treure rendiment de les dissonàncies observades entre la política i l'economia" Europa " Els alemanys no volen lligar el seu esforç productiu en la generació d'ingressos a la despesa d'altres"

Què volen els mercats? Més austeritat o més inversió pública per afavorir l'activitat econòmica?

Volen treure rendiment de les dissonàncies observades entre la política i l'economia. Arbitren les diferències, tant és la raó que les provoqui, si entre elles perceben un guany.

Fins a quin punt els plans d'austeritat d'Europa i Estats Units poden provocar una recessió?

No crec que el problema europeu sigui el mateix que l'americà. Però la incertesa es contagia sigui quina sigui la causa.

Com es poden combinar les retallades amb el creixement?

Una retallada que es demostri que és sensata (donem temps a les mesures, res no s'ensorrarà si es fan bé) ha de permetre recuperar la confiança.

Pot una baixada generalitzada de les borses arrossegar l'economia real?

Pot, però queda fora dels fonaments lògics d'una economia. Els índexs borsaris no representen fidelment les economies reals, especialment l'Íbex a l'economia espanyola. L'important és que els seus efectes psicològics no facin ni sobrereaccionar de manera incoherent els responsables de la política econòmica ni induir-los a la no acció amb l'excusa que el marasme és mundial més que nostre.

Fins quan el BCE podrà aturar la pressió dels especuladors sobre el deute sobirà?

Perquè aquestes compres siguin potents i creïbles en conjuntures especulatives cal dotar els mecanismes de més recursos, dels quals ara com ara no es disposa i no sembla tampoc que es vulguin aportar.

Quins instruments es poden articular a la UE per blindar-se dels alts i baixos dels mercats?

Aquella major dotació esmentada i institucions que permetin que la UE parli amb una sola veu.

El BCE ha d'emetre bons europeus?

No necessàriament el BCE. Però els eurobons podrien ser un instrument efectiu. Però notem que aquest aval implícit entre països ha d'estar disposat a fer-lo qui creu en els altres i no només en un mateix

Per què Alemanya s'ha oposat fins ara a enfortir aquests instruments?

Per què la ciutadania alemanya (i ja m'agradaria veure l'espanyola en la mateixa tessitura) no està disposada a lligar el seu esforç productiu en la generació d'ingressos a la despesa d'altres.

Quin marge de maniobra tindrà el pròxim govern espanyol?

El que denoti la seriositat i rigor del que es diu i el que es fa, i la competència a adonar-se que l'espanyolisme mancat de perspectiva internacional no ens portarà enlloc.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT