Els indígenes de Bolívia protesten contra Morales

QuitoLa comunitat indígena de Bolívia ha girat l'esquena al seu president, Evo Morales. L'objecte de la discòrdia és una carretera, finançada pel Brasil, que vol unir La Paz amb l'Amazònia per agilitzar el transport de mercaderies, però que travessa el Parc Nacional Isiboro Sécure (conegut com Tipnis). Els indígenes s'oposen a la construcció d'aquesta via i fa més de 40 dies que es manifesten. Fa una setmana van iniciar una marxa cap a La Paz com a signe de protesta i diumenge uns 500 efectius de la policia van reprimir amb gasos lacrimògens i a cop de porra els 1.500 manifestants que hi havia a la localitat de Yucumo, a uns 300 quilòmetres de la capital, segons denunciava la premsa local. Almenys un nen va morir arran de la repressió policial, segons va confirmar ahir la Conferència Episcopal de Bolívia, i desenes de manifestants van resultar ferits. Malgrat aquestes dades i les imatges que es van mostrar per les televisions locals, alguns ministres de Morales van negar ahir que hi hagués morts i desapareguts arran de la dissolució policial i els agents han defensat la seva actuació al·legant que van ser amenaçats pels nadius de la reserva, que segons diuen anaven armats amb fletxes.

Concentracions arreu del país

Les imatges de la repressió policial han sacsejat l'opinió pública boliviana i ahir centenars de persones membres de sindicats, associacions indígenes, partits de l'oposició i grups ecologistes van sortir als carrers de diferents ciutats bolivianes en concentracions, manifestacions i fins i tot vagues de fam com a rebuig a la violència dels agents de Morales. La desproporcionada repressió policial també va tenir les primeres conseqüències dins del govern bolivià. La ministra de Defensa, Celia Chacón, va presentar ahir la seva renúncia "irrevocable" per la repressió dels agents que, segons ella mateixa, "no es pot defensar ni justificar".

La polèmica ha afectat el nucli del partit de govern, el Moviment al Socialisme (MAS), que té els seus integrants dividits arran de la construcció d'aquesta via. La setmana passada diversos diputats oficialistes van anunciar que votarien en contra de les polítiques del govern si es dissolia la marxa indígena.

Amb la voluntat de calmar els ànims, Morales es va reunir diumenge amb representants de setze pobles nadius que habiten al Parc Nacional de Tipnis i va anunciar que es faria un referèndum als departaments de Beni i Cochabamba, per on passa la carretera, per veure si es tira endavant o no amb el projecte.

"Si diuen que sí s'haurà de fer un estudi de per on passarà el camí més factible, més directe, més sòlid i que no danyi el medi ambient", va dir Morales, i va afegir que promulgarà una "llei dràstica" contra els assentaments dins la reserva natural i que desallotjarà els colons que s'han establert il·legalment al parc.

Per la seva banda, els indígenes temen per l'impacte mediambiental que pugui tenir la carretera i perquè aquesta propiciï l'arribada massiva de cultivadors de la planta de coca, cosa que canviaria el paisatge natural de la zona i afectaria els recursos naturals que consumeixen els seus habitants.