Publicitat
Publicitat

El vel de la ignorància

Els 'indignats' alemanys, contra l'euro

Si el francès Stéphane Hessel ha estat un dels referents del moviment dels indignats a Espanya i Catalunya, els ciutadans alemanys ja tenen al seu propi guru. Un senyor tan seriós com Max Otte, economista, doctorat a Princeton, professor a l'Institut de Ciències Aplicades de Worms i inversor, acaba de publicar un opuscle, a la manera de Hessel, amb un títol provocador: ¡Frenad el desastre del euro! (Ariel). És número u en vendes a Alemanya, un país que viu amb molta intensitat el debat en el si de la Unió Europea, que encara enyora el marc alemany i que es debat entre donar suport als socis europeus i buscar un camí en solitari. Otte critica amb força la cancellera Angela Merkel, però després de la cimera de la UE d'aquesta setmana semblaria que Merkel ha començat a fer cas de les receptes d'Otte, que es mostra totalment contrari a salvar els bancs amb diner públic i és favorable a una quitança del deute grec, com, al final, es produirà.

Otte és corrosiu. Deixa clar que no vol saber res de l'"oligarquia financera" que, segons el seu judici, és qui s'ha beneficiat de l'euro en comptes dels ciutadans europeus. Però, a més, descriu una mena d'entesa entre els membres més privilegiats de la societat alemanya. Descriu, com a exemple, que Martin Blessing, cap del Commerzbank, una de les principals entitats financeres, és nét d'un president del Bundesbank i fill d'un membre de la junta directiva del Deutsche Bank. La seva dona és directora de gestió a Goldman Sachs i el seu germà és director de departament al Deutsche Bank. Però és que un altre germà és soci de McKinsey.

Afirma Otte que els consellers i directius de les grans empreses alemanyes provenen pràcticament sense excepció de l'alta burgesia, malgrat que aquesta franja representi només el 3,5% de la població.

L'argument, en definitiva, és que l'elit que s'ocupa de l'economia financera protegeix el seu negoci amb gran èxit i que l'euro els ha proporcionat grans guanys, amb inversions de tot tipus. Seguint Hessel, i adreçant-se a la ciutadania, deixa les coses clares: "L'euro no serveix els ciutadans, sinó l'oligarquia financera. Per això és urgentment necessari que vostès, els contribuents, entenguin l'autèntic rerefons de l'assumpte".

Espanya fora de l'euro

I la qüestió per Otte és que no calia seguir ajudant Grècia, perquè, en el fons, suposava ajudar els bancs. Defensa Merkel quan la cancellera, el maig del 2010, va presentar una proposta que anava en aquest sentit perquè els bancs poguessin assumir pèrdues. Posteriorment, Merkel es va veure superada pel poder dels especuladors, segons Otte.

Però Merkel ha mantingut les seves propostes, fins a aconseguir que la Unió Europea les faci seves en la cimera d'aquesta setmana a Brussel·les. I coincideixen, en part, amb el que defensa Otte, encara que ell vagi una mica més enllà. Com pot tenir èxit Europa? Ell creu que amb unes exigències de capital propi mínim per a totes les entitats financeres (ja aprovat a Brussel·les); limitacions de dimensió per als prestataris de serveis financers; separació entre bancs comercials i bancs d'inversió; introducció d'un impost sobre les transaccions financeres, i la fundació d'una agència de ràting europea per fer front al poder "dels càrtels privats anglosaxons". Aquesta última proposta d'Otte l'ha defensat el president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, que ja la té molt avançada.

A Espanya, però, les tesis d'Otte no poden agradar gaire. L'economista considera que hauria de sortir de l'euro, igual que Portugal, Grècia i Irlanda. Entén que el sistema monetari europeu anterior, amb tipus de canvi més estables i flexibles, funcionava millor. Per a Alemanya, però també per al conjunt d'Europa. És discutible, però ara mateix Otte és el número u en vendes a Alemanya i cal escoltar-lo.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT