Publicitat
Publicitat

Els 'indignats', davant del seu Rubicó

Els indignats afronten el seu repte més important: decidir com continuar. És una qüestió de gran transcendència, ja que pràcticament s'ho juguen tot amb aquesta decisió.

En primer lloc, cal dir que estem davant d'un fenomen caòtic, d'una iniciativa que ha sorgit, espontàniament, gràcies a les tecnologies de la comunicació i, molt especialment, a les xarxes socials, però sense direcció ni objectius preestablerts. Una primera espurna ha caigut en terreny receptiu i, ràpidament, les xarxes han possibilitat que s'escampés arreu. És més, com que inicialment només es tractava de mostrar descontentament, no va caldre una gran organització; senzillament, es proposaven llocs i dates, i la gent hi acudia massivament. Ara bé, l'especificitat d'un fenomen caòtic rau en el fet que no té cap mena de lideratge centralitzat ni cap tipus de pla o programa inicial: merament un sentiment i una gran capacitat de difusió. És en el moment de decidir com seguir quan es palesa que potser no n'hi ha prou amb indignació i xarxes per anar gaire més enllà.

Vegem, però, quines alternatives tenen els indignats :

Poden continuar igual: la pitjor opció, ja que els aboca al cansament, al tedi i a la irrellevància. De fet, ara ja no són el tema del dia i, tret que es produeixi algun fet traumàtic per desallotjar-los, difícilment tornaran a ser notícia de primera plana.

Una segona opció consistiria a adoptar una estratègia reformista: introduir-se en el sistema que volen canviar per transformar-lo des de dins. Aquest camí sembla que pot ser viable en l'àmbit personal per a algun dels protagonistes de la protesta (¿quant trigarem a veure algun dels seus líders en una llista electoral?), però que, col·lectivament, generaria contradiccions que podrien esquinçar el moviment i transformar-lo en una galàxia de grupuscles més o menys barallats.

La tercera opció és la més coherent, però també la més complicada: convertir-se en un moviment social d'ampli abast amb un ideari i uns objectius definits per postular-se com una alternativa al sistema de partits. Això implicaria haver de definir un programa amb un seguit d'objectius prioritzats i un pla d'actuació precís. No cal dir que és la via més autènticament revolucionària.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT