Publicitat
Publicitat

ACAMPADA BCN

El moviment recupera tota la força i ni tan sols el Barça redueix l'afluència a la plaça Catalunya

Els 'indignats' no volen marxar

Són indignats abans que culers. Aquesta era la consigna dels milers de persones que van decidir quedar-se a la plaça Catalunya durant la final la Champions entre el Barça i el Manchester. El moviment va recuperar ahir tota la seva força, a remolc de l'intent dels Mossos de desmantellar-lo divendres, i ni tan sols el partit més esperat de l'any no va aconseguir afeblir la protesta.

El Barça, però, havia monopolitzat l'assemblea de la tarda. Després de debatre durant més de cinc hores si havien de marxar de la plaça durant la celebració culer a Canaletes, els indignats van decidir que el futbol no els mouria del seu fortí.

"Jo sóc culer, però és més important ser aquí que veure el Barça", deia la Neus, de 18 anys. Pel que pogués passar després de la final, l'assemblea general va crear una comissió de control encarregada de vetllar per la bona convivència del moviment i la festa blaugrana. Els membres d'aquest grup custodiarien els accessos a la plaça i convidarien a marxar "de manera pacífica però contundent" a tothom que ocasionés incidents. A més, per precaució, els acampats es van endur tots els estris de cuina, des de ganivets a ampolles o bombones, i altres eines que poguessin ser perilloses.

A l'assemblea prèvia per formular les propostes d'acció es van viure moments de tensió pel desacord radical entre els que proposaven marxar de la plaça "per desmarcar-se" de possibles actes violents i els qui volien quedar-se. "Retirar-se també és pacífic", deien els primers, i argumentaven que el desmantellament de divendres havia demostrat que era possible retirar-ho tot i tornar a aixecar el campament en poques hores. Però d'altres pensaven que "retirar-se és donar-se per vençuts" i defensaven que l'acampada i la celebració futbolística eren "compatibles". Alguns van intentar opcions de consens, com que només s'hi quedessin un centenar d'acampats en representació de tot el moviment. Abans, però, havien sorgit propostes de tota mena, algunes de les quals van rebre xiulades de rebuig, com la de fer un cordó policial per impedir l'entrada a la plaça o la de fer-se armilles amb bosses per distingir-se dels violents.

Reconstruint-se

Amb l'empenta rebuda per la controvertida actuació policial de divendres, l'acampada a la plaça Catalunya va recuperar ahir l'activitat perduda en els últims dies i bullia com mai d'assemblees, xerrades i activitats per a totes les edats. L'olor de lleixiu i el reguitzell de pals de fregar que es van posar a treballar des de primera hora deixaven clar que s'havien tornat a fer seu l'espai.

Renascuts de les cendres de la batalla policial, els acampats van passar tot el matí reconstruint les parades, taules i tendes que els Mossos s'havien endut amb la seva neteja del dia anterior. "No és cap atemptat contra la integritat de l'espai públic", deia la Cèlia, una de les acampades, i explicava que amb els dies, els indignats estan "aprenent dels errors" i ara tot es fa de manera que "pugui ser retirat en qualsevol moment si cal fer espai a la plaça".

Però la reconstrucció no era només material. Durant tot el dia, centenars d'acampats i centenars de persones que es van acostar a donar-los suport debatien com donar continuïtat i força al moviment. "Fa falta un lideratge", opinava en Fernando Molina. Ell i la seva dona havien vingut des del Figaró perquè s'hi van sentir "obligats moralment" en veure l'actuació policial. Molina es va definir com "algú que era jove als anys 70", amb uns "cabells blancs que han vist moltes policies diferents". Com a ciutadà que va "lluitar per aquesta democràcia", deia que sentia "ja no indignació, sinó ràbia" en veure que allò -deia- no havia "servit de res". Com ell, eren molts els representants de la gent gran que van voler sumar-se ahir a un moviment cada cop més intergeneracional.

Crear una xarxa de barris

La jornada també va servir per mirar de descentralitzar el moviment, amb una assemblea de barris que va reunir unes 400 persones vingudes de tots els districtes de Barcelona i d'algunes ciutats metropolitanes, com l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. Representants de cada zona explicaven com s'estaven organitzant i convocant assemblees a les seves places. Buscaven vies de coordinació per promoure "accions conjuntes" i també, segons el portaveu de Viladecans, per "demanar als acampats d'altres zones que es desplacin a donar suport allà on hi pugui haver un desallotjament".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT