Els 'indignats' posen polítics i banquers a la defensiva

BARCELONA / MADRID.Missatge rebut i entès. La classe política catalana i espanyola va estendre ahir de manera unànime la mà als indignats en un moviment més defensiu que de sensibilitat real cap al clam del carrer. Sigui com sigui, després de les manifestacions de diumenge és la primera vegada que els polítics de tot l'arc parlamentari coincideixen a admetre que alguna cosa està canviant i que hi ha un malestar latent en una societat que, actualment, no se sent representada pels governants ni per les oposicions actuals. "És un moviment molt legítim i humà", va dir el president de la Generalitat, Artur Mas.

Després dels incidents de la setmana passada al Parlament, el cap de l'executiu català també ha moderat el discurs i admet que "la situació és complicada" i que les protestes ciutadanes estan reaccionant davant la "incertesa i la confusió que impera per l'increment de l'atur, l'alt fracàs escolar i la dificultat que troben els joves formats per trobar feina". Mas, fins i tot, es va mostrar disposat a "rebre les bufetades", encara que, segons ell, "no hi ha dreceres ni solucions màgiques per sortir de l'actual situació". Qui va escombrar cap a casa va ser el ministre de Presidència, Ramón Jáuregui, que va dir: "Hem de ser els partits d'esquerra els que canalitzem les queixes, les protestes i les revindicacions dels indignats ". La resposta la va rebre del portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que va qualificar d'"inviables" les propostes més radicals del moviment perquè suposarien "destruir" el sistema parlamentari actual. Duran es va referir també als milers de persones que, malgrat que no surten a manifestar-se, "tampoc veuen clares les coses i estan indignades per la crisi i l'atur". El líder d'Unió també va admetre ahir que el món financer "té segrestada la política" a nivell mundial, però insisteix que la resposta a això no pot ser l'extrema esquerra ni la ultradreta.

Fre a la dació

Aquesta al·lusió al sistema financer, i les mateixes crítiques dels indignats al poder econòmic, no han calat en el món de la banca. El secretari general de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), Pedro Pablo Villasante, va indicar ahir que "desconeixem una campanya contra la banca espanyola" i va culpar directament de la crisi els bancs d'inversió que actuaven amb actius tòxics. Villasante tampoc vol sentir parlar d'impulsar la dació en pagament perquè reduiria encara més l'oferta creditícia.

La resta de formacions polítiques també van mantenir una actitud defensiva i d'espolsar-se responsabilitats. El portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, va responsabilitzar directament el govern de Zapatero de la indignació actual, mentre que el secretari general d'ICV, Joan Herrera, es va comprometre a impulsar iniciatives per poder convocar referèndums vinculants perquè siguin els ciutadans els que decideixin les polítiques quotidianes. ERC i SI també van picar l'ullet al col·lectiu en considerar que les manifestacions demostren la vitalitat del col·lectiu dels indignats .

Malgrat aquesta gesticulació, la plataforma Acampada BCN lamentava ahir que "fins ara cap partit polític s'hagi acostat amb un interès seriós" a les seves reivindicacions i van lamentar que només algunes forces polítiques hagin fet "certs moviments per no perdre vots", segons asseguraven ahir membres de la comissió de comunicació.

A Madrid, el secretari d'organització del PSOE, Marcelino Iglesias, va assenyalar que "comparteixen" part de les reivindicacions, sobretot les que fan referències a lluita contra la corrupció i el perfeccionament del sistema democràtic, però va avisar que és insubstituïble i que s'ha de basar "en els partits". Més directe i explícit va ser el vicesecretari general de comunicació del PP, Esteban González Pons: "Ens prepararem per ser l'alternativa que la dignitat d'Espanya està exigint", va deixar anar sense cap rubor.