Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

Amb l'economia estancada i els preus en descens, creix la pressió perquè el BCE canviï d'estratègia

La inflació cau i facilita una baixada de tipus

Les grans potències mantenen els tipus baixos per revifar l'economia. El BCE se'n va desmarcar fa quasi mig any. Ara potser s'haurà de fer enrere. Mentrestant, S&P retalla el creixement previst d'Espanya.

Creixen les pressions perquè el Banc Central Europeu (BCE) abaixi els tipus d'interès i abarateixi el preu dels diners. Ahir es va saber que la inflació ha baixat a l'agost tant a Espanya com a Alemanya, cosa que potser esvairà les pors del BCE al descontrol de la inflació. A Espanya, els preus van augmentar un 2,9% interanual (gairebé un punt menys que a l'abril) mentre que a Alemanya es van situar al 2,4% (dues dècimes per sota del mes passat).

Si els tipus d'interès estan baixos vol dir que els diners són més barats i, per tant, en principi és més fàcil que una economia creixi. La contrapartida d'això és un possible descontrol de la inflació, i en això Alemanya sempre és molt estricta. Però si la inflació baixa, com ara ha passat, és possible que el BCE perdi la por de baixar els tipus.

El BCE segueix una política única a tot el món. A l'abril va apujar els tipus d'interès quan l'economia encara no ha sortit de la crisi i, de fet, la zona euro té actualment els tipus d'interès més elevats d'entre les grans economies mundials. Tant els Estats Units com el Regne Unit i el Japó tenen els seus tipus pràcticament al 0%. Però mentre que als Estats Units la Reserva Federal té el mandat de controlar la inflació i el creixement de l'atur, a Europa el BCE té un únic mandat: mantenir la inflació a ratlla.

Preocupat per l'evolució dels preus, el BCE va començar a apujar els tipus d'interès l'abril passat en veure que al primer trimestre l'economia europea i especialment la d'Alemanya començaven a accelerar-se (l'eurozona va créixer un 0,8% de mitjana, però Alemanya es va disparar fins al 5%). Transcorregut gairebé mig any, les previsions econòmiques són cada cop més pessimistes i indiquen un canvi de tendència. Mentre les estadístiques oficials confirmen una frenada de l'economia (al segon trimestre l'eurozona només va créixer un 0,2%), les turbulències als mercats no fan preveure que l'economia es recuperi, sinó més aviat al contrari. Ja existeixen nombrosos avisos d'una possible recaiguda d'Europa i els Estats Units en la recessió (que són almenys dos trimestres consecutius registrant caigudes al PIB). Amb aquest debilitament de l'economia, "costa trobar riscos d'inflació si s'apugen els tipus d'interès", va explicar ahir l'economista Carsten Brzeski a Bloomberg.

Nous avisos

Ahir van arribar noves advertències procedents de dues de les grans agències de qualificació. Fitch va advertir que la zona euro "s'ha quedat curta" amb les seves mesures anticrisi. No és cap secret que la majoria d'agències i inversors estan a favor de la creació dels eurobons, un deute conjunt de tots els països de l'euro al qual Alemanya s'oposa.

Al mateix temps, Standard & Poor's va rebaixar la previsió de creixement per a Espanya el 2012 (que passa de l'1,5% fins a l'1%) i va mantenir la previsió del 0,8% per aquest 2011, una xifra que coincideix amb els càlculs del Banc d'Espanya però que difereix força de l'1,3% que ha pronosticat el govern espanyol.

S&P també va aplicar rebaixes a les previsions de creixement europeu però la bona notícia és que, almenys, aquesta agència descarta una segona recessió al Vell Continent. No opina el mateix Pimco, una de les principals compradores de deute públic de tot el món. El seu director general, Bill Gross, va dir ahir que els Estats Units i Europa s'acosten a una recessió. Aquest és el gran debat del moment i hi ha opinions per a tots els gustos. Però el pessimisme s'ha disparat en els últims dies per culpa de la inestabilitat que hi ha a les dues bandes de l'Atlàntic. Abans d'ahir, el comissari europeu d'Economia, Olli Rehn, va expressar la seva por que les turbulències financeres enfonsin la dèbil recuperació econòmica.

A més, ahir es van publicar unes males dades de confiança sobre la situació econòmica. El pessimisme s'ha estès entre els consumidors i els empresaris. Els indicadors de confiança d'aquests dos col·lectius es van situar ahir en mínims dels últims dos anys. L'indicador de sentiment permet saber si els ciutadans estan predisposats al consum i els empresaris a les inversions. Alemanya i el Regne Unit són els països on la confiança ha caigut més durant l'agost.

Tot plegat augmenta la pressió sobre Jean-Claude Trichet, a qui queden dos mesos exactes al càrrec. El 31 d'octubre, Trichet cedirà la presidència del BCE al seu substitut, l'italià Mario Draghi. Quan Draghi feia campanya per guanyar-se el càrrec va deixar clar en repetides ocasions que la lluita contra la inflació era prioritària per a ell. Just el missatge que Alemanya volia sentir.

El nou lideratge

Per tant, cal suposar que Draghi no farà taula rasa amb el llegat de Trichet -el mandat del BCE per controlar la inflació és clar i dóna poc marge de maniobra-, però cal veure com exerceix el seu nou lideratge. Al cap i a la fi, Trichet recentment s'ha desviat una mica de les seves teòriques funcions i s'ha llançat a la compra massiva de deute públic dels països en problemes, especialment Espanya i Itàlia.

Aquesta intervenció del BCE ha provocat les queixes d'Alemanya, però ha permès rebaixar la pressió dels mercats sobre aquests dos països. A principis d'agost la prima de risc (la diferència entre els interessos que paguen pel seu deute Espanya i Itàlia en comparació amb Alemanya) va arribar a màxims històrics i va superar els 400 punts. Ahir, en canvi, la prima de risc espanyola estava en 289 punts, mentre que la italiana se situava en 298 punts.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT