Publicitat
Publicitat

Una instrucció judicial que es remunta a l'any 2006

Iñaki Urdangarin ha rebut fins ara un tracte d'excepció: va resultar imputat mig any més tard que el seu exsoci, Diego Torres, i declara sis anys després que esclatés l'escàndol de l'Instituto Nóos.

Hi ha elements que fan pensar que en el cas Urdangarin la justícia ha anat amb peus de plom. Que ha anat amb tant de compte que fins i tot es podria pensar que hi ha hagut un tracte de favor. I no es tracta només de com arriba avui el duc de Palma a la porta dels jutjats, si a peu o amb cotxe. Tot plegat ve d'abans. D'una banda, hi ha el llarg silenci que hi va haver entre l'escàndol del sobrecost dels Illes Balears Forum i l'esclat del cas i, de l'altra, el fet que Diego Torres, que va ser soci d'Iñaki Urdangarin a l'Instituto Nóos, fos imputat pel jutge mig any abans que el gendre del rei.

Antoni Diéguez, diputat socialista al Parlament balear, ja va denunciar el 16 de febrer del 2006 el cost "desproporcionat" d'un acte de cap de setmana "que no va tenir cap rellevància". Era el primer Illes Balears Forum. Han passat sis anys fins que el president de l'Instituto Nóos, l'entitat que va cobrar 1,2 milions d'euros per organitzar-lo, declari als jutjats. I això que qui era el seu soci a la fundació, l'exprofessor d'Esade Diego Torres, ja ho ha fet diverses vegades. Els altres implicats en el cas assenyalen que tant Urdangarin com Torres tenien la mateixa responsabilitat. Però Torres està imputat des de l'estiu i el duc de Palma no ho ha estat fins al desembre.

Silenci als mitjans

De fet, fins a l'estiu passat tot el cas es va mantenir en stand by . I no només als jutjats: els mitjans de comunicació gairebé tampoc no en parlaven. Tant és així que l'anuari Els silencis mediàtics del 2010 , del portal Media.cat, va escollir la possible implicació de la família reial en aquesta peça del cas Palma Arena com la tercera notícia més silenciada d'aquell any. Els fiscals Anticorrupció no havien aconseguit les factures que justifiquessin els 2,3 milions que van costar els dos Illes Balears Forum.

Se'n van presentar algunes, però sospitaven que moltes eren falses o que en realitat eren dels Valencia Summit, els congressos que l'Instituto Nóos havia fet a València. De fet, fonts dels jutjats de Palma confessen que el jutge del cas, José Castro, que s'encarrega de totes les peces del Palma Arena, no donava a l'abast per tramitar-lo.

Fins a l'estiu passat només una pista va trencar el silenci. El 15 de març del 2010 els fiscals van preguntar a l'antiga cap de gabinet de Jaume Matas, Dulce Linares, quan l'interrogaven per una altra qüestió, si havia rebut cap ordre de l'aleshores president per no controlar la despesa dels Illes Balears Forum. Anticorrupció ja sabia que en l'expedient administratiu no hi havia "ni una sola justificació" sobre en què s'havien invertit els 2,3 milions d'euros. Linares va dir que la decisió de firmar el conveni era de Matas, però es va desentendre de l'expedient. Amb aquella declaració, els mitjans van saber que s'investigaven els convenis amb l'Instituto Nóos, però no va trigar a caure en oblit.

Tot va quedar congelat fins a l'11 de juliol del 2011, quan Diego Torres va declarar davant del jutge, que el va imputar. Al cap de quatre mesos es van fer els escorcolls a Barcelona, on van aparèixer documents manuscrits, comptes corrents a l'estranger, taules de factures creuades... Amb tot, Urdangarin va continuar impune fins al 29 de desembre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT