Publicitat
Publicitat

Els inversors posen més pressió a Alemanya

La crisi del deute ha cobrat una nova dimensió. Els inversors van tornar a castigar ahir Alemanya, exigint més interessos per comprar el seu deute que el del Regne Unit. Aquesta circumstància només s'havia produït el 2009 i de manera anecdòtica. L'altre precedent és més llunyà, de l'any 2000. Els mercats van situar el bo alemany a deu anys -la referència per comparar el deute sobirà- en el 2,19%, enfront del 2,16% del bo britànic. Ahir va ser el segon dia consecutiu en què Alemanya va poder comprovar que s'està produint en els mercats un cert canvi d'estratègia que no la beneficia.

El punt culminant es va produir dimecres, quan la subhasta de bons a deu anys del Tresor alemany no va cobrir els objectius. Dels 6.000 milions que es volien col·locar els inversors només en van comprar 3.644. El Bundesbank, el banc central alemany, es va quedar amb 2.356 milions, amb la idea de revendre en el mercat secundari.

Com s'interpreta aquest càstig al deute alemany? Els inversors comencen a pensar que les diferències que ells mateixos han provocat, seguint el deute alemany com a refugi, no són reals. Així ho veu el broker Josef Ajram. Alemanya es veu obligada a oferir un tipus d'interès més alt per poder finançar el seu deute, tenint en compte que el deute públic és del 88% del seu PIB, bastant per sobre del 65% d'Espanya.

L'altra interpretació, atesa la volatilitat dels mercats, és que els inversors comencin a veure inevitable que la cancellera Angela Merkel acabi cedint i permetent la creació d'eurobons, i se socialitzi tot el deute de la zona euro. O pitjor, que la zona euro acabi fracassant i Alemanya tampoc estigui fora de perill.

Ajram veu en la situació d'aquests dos dies un punt d'inflexió que pot ser positiu. "A Merkel li pot quedar poc temps per decidir-se, i els eurobons són a tocar", assegura, malgrat el dur posicionament de la cancellera alemanya, com va tornar a exhibir ahir en la cimera a Estrasburg amb el president francès, Nicolas Sarkozy, i el primer ministre italià, Mario Monti.

Borses en negatiu

La reunió havia aixecat expectatives i les primes de risc dels països perifèrics van baixar. Però la falta d'acords va provocar una altra jornada de resultats negatius a les principals borses europees. L'Íbex-35 va perdre un 0,23% i va tancar en 7.722 punts, acostant-se al mínim anual, que està fixat en 7.640 punts.

Respecte a les primes de risc, Itàlia va tornar a patir i el diferencial del seu bo a deu anys en relació al bo alemany va arribar a 491 punts, amb una rendibilitat del 7,11%, zona d'alarma màxima. En el cas d'Espanya la prima de risc es va situar en 443 punts i un tipus d'interès del 6,62%, encara molt alt, però suavitzat per la pujada de l'interès del deute alemany. França va arribar als 160 punts, amb un interès del 3,71%.

Ara, segons Ajram, s'estan donant comportaments sorprenents. Els inversors confien en la corona sueca, fora de l'euro, com a valor refugi, amb una prima de risc per sota d'Alemanya.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT