Publicitat
Publicitat

LA TRAMA D'ADJUDICACIONS IRREGULARS

La Diputació reclama que se li apliqui la presumpció d'innocència

La investigació no troba base per implicar l'Ajuntament de Girona

Afectats GISA, PTOP i la Diputació en la trama d'empreses que es repartia el gruix de l'obra pública a Girona, la investigació, seguida per l'ARA des de divendres, no troba prou base contra l'Ajuntament.

L'Ajuntament de Girona va remetre fa quatre mesos a l'Oficina Antifrau de Catalunya, una de les parts que estan treballant en la investigació sobre el grup d'empreses que es beneficiaven d'adjudicacions irregulars, els expedients de contractació de 14 obres realitzades entre els anys 2009 i 2010 a càrrec d'algunes de la desena de constructores que estan sent investigades pel jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona. Ho va explicar ahir l'alcaldessa de Girona, Anna Pagans, en declaracions a Televisió de Catalunya. El que no va dir Pagans, segons les diligències judicials a què ha tingut accés l'ARA, és que la investigació, en aquests expedients consultats, no ha trobat prou base per arribar a les suspicàcies que concreta amb GISA, Política Territorial i sobretot amb la Diputació de Girona.

Només és un paràgraf de desenes de pàgines de les diligències judicials, però la investigació, que també està integrada per la Fiscalia de Delictes Econòmics i el grup de delinqüència econòmica i tecnològica de la Guàrdia Civil, va concloure a mitjans de gener que no podia arribar a cap conclusió incriminatòria sobre el paper de l'Ajuntament de Girona, sobretot a causa de la poca informació que li havia estat facilitada. No passava el mateix en els altres tres àmbits d'investigació: Política Territorial, GISA i Diputació de Girona, on l'anàlisi d'un centenar d'expedients d'una seixantena d'obres realitzades va permetre concloure que almenys 9 empreses de la demarcació de Girona s'havien repartit 28 concursos d'adjudicació d'obres.

Càrtel i informació privilegiada
Les nou empreses més beneficiades en els procediments oberts -la fórmula de la llei de contractes del sector públic més utilitzada en la trama- són Construccions Rubau SA, Aglomerats Girona SA, Rubau Tarrés SA, Agustí Masoliver SA, Xavier Alsina SA, Construccions Fusté SL, Moviterra SA, Arico Forest SL i Servià Cantó SA, que estan acusades d'actuar de manera coordinada com un càrtel de contractació i d'aprofitar-se dels sistemes de valoració que les institucions esquitxades utilitzen en els concursos d'obra pública. Hi ha tres empreses més investigades: Àrids Vilanna, Benito Arnó i Mirfer (que ha actuat com a UTE amb Construccions Fusté).

La investigació, tal com va revelar l'ARA divendres, ha identificat un patró d'actuació exacte o similar entre aquestes empreses: amb informació privilegiada presumptament facilitada per un dels detinguts, el gerent d'obres de carreteres de GISA a Girona, Jordi Vergé, les empreses s'haurien coordinat per oferir rotatòriament el que es coneix com a baixa anormal o desproporcionada del preu de sortida. La Diputació, Política Territorial i GISA no haurien fet cas d'ofertes presentades per executar les obres en un termini més curt o haurien aplicat altres arbitrarietats, com la no penalització de retards dels adjudicataris o la no valoració d'al·legacions altres empreses excloses. La investigació fins i tot assenyala l'enginyer director del servei de Xarxa Viària Local com a personatge clau a la Diputació de Girona.

Precisament ahir la Diputació va reunir la seva junta de portaveus amb caràcter extraordinari per demanar la presumpció d'innocència dels afectats en el cas. En un comunicat, la institució va expressar la seva disposició a "col·laborar de manera estreta i rigorosa" amb la investigació judicial i policial.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT