La irrupció d'Amaiur marca el 20-N basc
La primera campanya després de la fi de la violència d'ETA avança amb normalitat. El PSE es penja la medalla de la pau mentre el PP i el PNB no fan el joc a Amaiur, la gran incògnita, i se centren en l'economia.
Sant SebastiàEl tradicional joc a tres basc en les espanyoles entre PNB, PSE i PP té un quart actor que amenaça l'statu quo. La primera campanya després de l'abandó de les armes per part d'ETA transcorre sense incidents i les mesures de seguretat ja no condicionen l'agenda de socialistes i populars. L'esquerra abertzale, malgrat que Sortu continuï fora de la llei, destaca que ara no hi ha hagut il·legalitzacions i participa en els comicis via Amaiur, una coalició que és la gran incògnita i a qui les enquestes atorguen un bon resultat. Ahir mateix una enquesta del Gara els feia primera força a Euskadi i a Navarra amb 7 escons per davant 6 del PP i 5 del PNB i del PSOE. Una altra de Deia pronosticava un estret triomf del PNB, amb el PSE i Amaiur disputant-se el segon lloc.
En aquest escenari tothom va per feina a la caça del vot. Les armes han callat i toca parlar a les urnes. Els socialistes bascos, amb el lehendakari Patxi López fent campanya fins i tot fora d'Euskadi -per exemple a Valladolid o Santa Coloma de Gramenet-, aprofiten per presentar Alfredo Pérez Rubalcaba com a l'artífex de la pau. El PSE és el millor guardaespatlles -professió en declivi- del candidat del PSOE. La idea que traslladen és que Rubalcaba coneix millor que ningú els laberints del conflicte basc, les interioritats d'ETA i de l'esquerra abertzale i, per tant, donada la seva experiència com a ministre de l'Interior i vicepresident, està més capacitat que Rajoy per gestionar el procés de pau.
El PP d'Euskadi parla poc d'ETA, les úniques referències són per exigir que es dissolgui i entregui les armes. El seu president, Antonio Basagoiti, no vol fer publicitat d'Amaiur i a més s'ha proposat abordar només els temes que "interessen als ciutadans". I com repeteixen els populars: "No coneixem ningú que es llevi al matí preocupat per l'encaix d'Euskadi a Espanya". Basagoiti i els seus candidats, per tant, ignoren el conflicte basc i prioritzen l'economia. S'esplaien acusant Zapatero de no haver gestionat bé la lluita contra la crisi.
Amaiur dóna per fet que Rajoy serà el vencedor del 20-N i l'emplaça contínuament a explicar el seu "programa basc" i quin model de pacificació pensa aplicar. Els objectius dels independentistes són aconseguir grup propi a Madrid, portar al Congrés el dret a decidir, desbancar el PNB com a principal interlocutor basc i ser a la pole position pensant en les autonòmiques del 2013.
El seu cap de llista, Iñaki Antigüedad, ho va fer explícit quan va afirmar ahir en el míting central -12.000 persones, entre les quals hi havia Josep-Lluís Carod-Rovira, van omplir el Velòdrom d'Anoeta- que el seu pròxim objectiu serà "l'assalt a Lakua, a Ajuria Enea, per treure'n l'okupa", en al·lusió a López, i canviar un Parlament "transgènic" per l'absència de l'esquerra abertzale. La cap de llista per Gipuzkoa, Maite Aristegi, va confirmar que aniran a Madrid "a aconseguir el dret a decidir".
S'entén, doncs, que els atacs més durs del PNB vagin dirigits a Amaiur, a qui ahir Iñigo Urkullu va acusar de fer-los "la pinça" amb el PSOE i el PP. La carta de presentació del candidat del PNB al Congrés, l'actual portaveu Josu Erkoreka, aquests dies és el full de serveis que el seu partit ha escrit des de la trinxera madrilenya durant trenta anys. Els guanys són sobretot econòmics i el PNB està convençut que en aquest terreny Amaiur no li pot fer la competència. Tot i així, tem el sorpasso independentista.
