Publicitat
Publicitat

CRISI HUMANITÀRIA A L'ÀFRICA

En el passat van fer fora les ONG dels seus dominis i ara retenen els desplaçats i els roben l'aigua

Els islamistes agreugen la fam a Somàlia

El grup insurgent islamista Al-Xabab -que controla gran part del sud de Somàlia- està impedint la fugida del país dels afectats per la fam retenint-los en un campament a uns 40 quilòmetres de la capital. Ja són moltes les veus que els responsabilitzen d'agreujar les conseqüències de la fam per haver fet fora moltes organitzacions d'ajuda occidental en el passat, cosa que ara priva les víctimes de la sequera de l'ajuda que necessiten. I la situació no para d'empitjorar. Ja hi ha desenes de milers de somalis que han mort, i més de mig milió de criatures a punt de morir d'inanició.

Cada matí, pares i fills famolencs fan cap, tentinejant, a l'hospital de Banadir, a Mogadiscio. Un edifici que fa pudor de gasolina dièsel -l'única arma de les infermeres contra les mosques- i on els nadons moren per culpa de la falta de mitjans. La necessitat d'equipament pediàtric fa que alguns nens siguin connectats a sondes intravenoses per a adults amb un flux que els seus delicats cossos no poden suportar.

Molts pares no tenen diners per a medicines. Famílies senceres seuen sobre llits abans utilitzats per malalts de còlera, amb forats de la mida d'una pilota de bàsquet al mig, i agafen torn per anar als lavabos quan la diarrea els ataca. "Això és pitjor que el 1992. Almenys, llavors teníem alguna ajuda", diu el doctor Lul Mohamed, cap dels pediatres de l'hospital, en referència a l'última gran fam que hi va haver al país.

Els grups d'ajuda miren d'incrementar les seves operacions i les Nacions Unides han obert un pont aeri alimentari d'emergència. Però, tot i això, molts treballadors humanitaris experimentats lamenten amb gravetat que un dels pitjors desastres humanitaris dels últims anys hagi afectat justament un dels països africans més inaccessibles.

El terç sud de Somàlia -que és on més afecta la fam- ha estat considerat zona prohibida durant anys. Una regió fora de la llei que ha acabat amb la vida de desenes de treballadors humanitaris, forces de pau i soldats nord-americans d'ençà de la batalla de la caiguda del Black Hawk, el 1993. Un llegat que ha atemorit i foragitat moltes organitzacions internacionals.

"Si això fos Haití, ja tindríem desenes de persones treballant per aquí", diu Eric James, funcionari del Comitè Americà de Refugiats (CAR), una organització privada. Però Somàlia està considerada molt més perillosa i anàrquica que Haití, l'Iraq o fins i tot l'Afganistan, i la gent del CAR, com la d'altres grups d'ajuda humanitària, fan mans i mànigues per poder tenir l'ajuda de personal amb experiència.

Les tres opcions dels somalis

Tot plegat deixa tres opcions a milions de somalis: fugir del país cap a Kènia o Etiòpia; demanar ajuda al debilitat govern de transició a Mogadiscio, o quedar-se en el territori controlat per Al-Xabab, que ha promès lleialtat a Al-Qaida i vol netejar els seus dominis de qualsevol influència occidental, tant música i vestimenta com ajuda humanitària.

Bona part de la regió de la Banya d'Àfrica -que inclou Kènia, Somàlia, Etiòpia, Eritrea i Djibouti- pateix la pitjor sequera dels últims 60 anys. Però les dues regions del sud somali controlades per Al-Xabab són les úniques on les Nacions Unides han declarat la fam, utilitzant criteris científics que tenen en compte les morts i els nivells de malnutrició.

Somalis entrevistats a Mogadiscio han explicat que els combatents d'Al-Xabab bloquegen els rius per robar-ne l'aigua i vendre-la després als agricultors que s'ho poden permetre. Segons els mateixos testimonis, els islamistes intercepten els desplaçats de les zones del sud que miren d'arribar a la capital i els forcen a quedar-se en un campament que queda a uns 40 quilòmetres, on hi ha milers de persones i pràcticament no hi arriben aliments.

Diverses víctimes de la sequera que han aconseguit arribar a Mogadiscio expliquen que Al-Xabab va amenaçar de matar tothom que abandonés les seves regions per travessar la frontera i anar-se'n cap als camps de refugiats de Kènia o Etiòpia o bé per ser acollits a les zones controlades pel govern de transició somali. L'única sortida viable, expliquen aquests testimonis, és aprofitar la foscor de la nit per fugir per camins o carreteres secundàries.

El tancament d'Al-Xabab

Anys enrere, Al-Xabab va prohibir les vacunes als seus dominis amb l'argument que formaven part d'un complot occidental per matar infants somalis. Milers d'aquests nens sense vacunar ara moren de xarampió i còlera, abans o després d'arribar exhausts als camps de refugiats de l'estranger.

Fa un dies, Kufow Ali Abdi, un pastor que ha perdut tot el bestiar, caminava pels voltants de l'hospital de Banadir amb un paquet de tela blava als braços. Era el cos de la seva filla Kadija, de 3 anys, que acabava de sucumbir al xarampió. "Només espero poder salvar els altres", va dir Ali Abdi -que ja només és pell i óssos-, referint-se als seus altres dos fills.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT