Publicitat
Publicitat

AUTONOMIA CONTRA L'AUSTERITAT

Berlusconi vol eliminar els municipis de menys de mil habitants

Un poble italià reclama la independència contra les retallades

Quan el govern italià va anunciar a mitjans d'agost que obligaria els pobles de menys de 1.000 habitants a unir-se amb els veïns per reduir les despeses estatals, el país va alçar-se en protestes. Emparats per la història d'Itàlia -una nació forjada de la unió de diverses ciutats estat molt protectores amb les seves tradicions i dialectes-, alguns dels alcaldes dels 1.963 municipis afectats per la mesura van tornar les claus honorífiques de les seves localitats en senyal de protesta. D'altres van dir que acceptarien immigrants refugiats de la guerra de Líbia per incrementar la seva població per sobre de les mil persones.

Luca Sellari, l'alcalde de Filettino, té aspiracions més elevades: vol que el seu poble, situat en uns turons a l'est de Roma i amb 598 habitants, esdevingui un principat independent. "Si això és el que necessitem per preservar l'autonomia de la ciutat i protegir els seus recursos naturals ho farem", diu Sellari, que va ser elegit al maig. I afegeix que tampoc és tan greu perquè al cap i a la fi: "El somni de qualsevol persona és ser un príncep".

Sellari no ha perdut el temps. Filettino disposa ja d'un escut d'armes que està estampat per tot arreu: des de samarretes -que "es venen com xurros", segons l'alcalde- fins a ampolles d'un licor, l'Amaro del Principat, del qual una cambrera local, Maria Cerrochi, diu que només és una ampolla de marca "amb una etiqueta fotocopiada enganxada a sobre de la de veritat".

Una moneda per al nou país

Al poble de Filettino han encunyat fins i tot els seus propis bitllets, el fiorito -que significa florit-, "com florirà la ciutat amb la seva nova aparença", explica l'alcalde. L'antecedent històric del fiorito és el florí, encunyat per primera vegada a la Florència del segle XIII. Si els fioritos s'acabessin convertint en una moneda de curs legal -per ara només són souvenirs- el canvi seria de dos fioritos per un euro.

"Mireu, hem resolt el problema del deute públic", diu Enio Marfoli, que combina la seva feina a la regidoria de Cultura del poblet italià amb la pràctica de l'oboè i que ja pensa a compondre un himne nacional per a l'estat independent de Filettino.

Per tot Itàlia hi ha alcaldes molestos amb la decisió del govern de retallar els seus pressupostos, relativament insignificants, en lloc d'abordar les grans qüestions, políticament molt més sensibles, com augmentar l'edat de jubilació del país.

"Què esperen, una revolta?"

"Sap quant costa a l'Estat mantenir tots els alcaldes i regidors de les petites ciutats italianes?", pregunta Franca Biglio, presidenta de l'Associació Nacional de Petits Municipis (ANPCI) i alcaldessa de Marsaglia, al Piemont. Resposta: uns 5,8 milions d'euros, segons Biglio, gairebé el mateix que paga la cambra baixa del Parlament "pel servei de restaurant". "Treballem com bojos, i ara ens volen tallar una cosa que costa el mateix que la seva cuina", afegeix. "Què esperen, una revolta?" La revolta es respirava sens dubte en l'ambient, dilluns, quan centenars d'alcaldes de ciutats de totes les mides van protestar a Milà contra les retallades que preveuen els plans d'austeritat del govern.

Una nota emesa dilluns al vespre per l'oficina del primer ministre italià, Silvio Berlusconi, cridava els pobles petits a unir-se per dur a terme "funcions fonamentals" a partir del 2013. "Suposo que depèn de quines funcions fonamentals vulguin dir. Però per ara hi ha molta confusió", diu Biglio.

Les reformes de la polèmica formen part de l'últim pla d'austeritat de 45.500 milions d'euros aprovat pel govern italià, que se suma al que va obtenir la llum verda del Parlament al juliol per un valor de 79.000 milions, en un esforç per calmar els mercats financers i satisfer les exigències del Banc Central Europeu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT