El joc a Eurovegas: el 2% de l'espai, el 35% de la caixa
La fórmula que Sheldon Adelson té en ment per impulsar Eurovegas s'estructura en terços. Calcula que els casinos generaran una tercera part del negoci i que les altres dues parts vindran de congressos i serveis.
BARCELONA.El procés de selecció del magnat nord-americà Sheldon Adelson i el seu gran complex conegut provisionalment com a Eurovegas s'allargarà, com a mínim, un parell de mesos. El temps que Las Vegas Sands estima que trigarà a decidir-se entre Madrid i Catalunya. El procés, de moment, els ha costat deu milions d'euros en estudis i, aquests últims dies, s'han dedicat a posar la mel als llavis dels governs implicats desgranant-ne les principals xifres. Com ja va anunciar el president de la Generalitat, Artur Mas, només entre el 2% i el 4% de l'espai total estarà dedicat al joc.
Aquest apartat, però, assolirà, segons les previsions d'Adelson, el 35% del conjunt d'ingressos del negoci. El 65% restant se'l repartiran aspectes com l'activitat hotelera, els serveis del resort i l'organització de convencions. En total, la producció econòmica prevista és de 30.000 milions d'euros fins al 2025.
Fre a l'aturAdelson promet 260.000 llocs de treball entre directes i indirectes
Va ser la primera xifra que va transcendir quan es va començar a parlar d'Eurovegas: el complex confia generar uns 260.000 llocs de treball entre els directes i els indirectes. Els seus promotors ja han ratificat la dada, tot i que no han concretat quantes d'aquestes places estaran directament vinculades al complex. També han anunciat que la contractació de personal autòcton serà "sempre" prioritària, però que per al primer grup d'alta direcció es fitxaran treballadors estrangers que ja tinguin experiència en instal·lacions similars. De fet, una de les demandes de canvis legals que han fet és la flexibilització de la normativa per contractar estrangers.
Auge turísticOnze milions de turistes únics més fins al 2025
Llocs de treball a banda, la principal carta de presentació del projecte Eurovegas és l'impuls al turisme. Basant-se en l'experiència assolida amb el complex que ja gestionen a Singapur, els responsables de Las Vegas Sands garanteixen que, des que comenci a funcionar la primera fase d'aquest espai (previsiblement el 2016) fins al 2025, Catalunya (o Madrid) rebria la visita d'11 milions de turistes més, que farien un total de 40 milions de pernoctacions. No totes, però, serien al macrocomplex, ja que els hotels que es preveu construir -quatre resorts , en la primera fase, i fins a 12 quan acabin les obres- no podrien assumir-ne un 17% per falta de capacitat. Aquests turistes, doncs, beneficiarien hotels de fora dels límits d'Eurovegas. També garanteixen que aquest nou turisme elevarà el llistó econòmic i que si fins ara la mitjana de despesa per turista i dia se situa en 100 euros, dins del macrocomplex aquesta xifra s'elevaria un 150%, fins a situar-se, per tant, en els 250 euros per persona i dia. Calculen una pujada de la despesa turística de 15.500 milions en els pròxims 10-15 anys. Per fer el símil, els responsables del projecte citen el cas de Singapur, on, després de l'obertura del seu macrocomplex, el turisme va augmentar un 20% el primer any i un 13% el segon.
Capital estrangerMés de 17.000 milions d'inversió per engegar el projecte
El magnat Sheldon Adelson s'ha compromès a invertir fins a 17.000 milions per engegar el gran complex hoteler i d'oci, que es debat actualment entre els terrenys del delta del Llobregat i els voltants de la ciutat de Madrid. L'entrada de capital estranger -sobretot si es tracta d'una injecció d'aquesta envergadura- és, en l'actual context econòmic, aigua beneïda per al Govern. El conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va explicar que la Generalitat treballa per atraure fins a 200 projectes d'inversió estrangera. Adelson, però, encara no ha detallat les partides econòmiques necessàries per aixecar el complex. Una inversió que, segons els seus impulsors, serà la injecció econòmica privada més gran de la història d'Europa, però que es recuperarà aviat, quan el projecte estigui en marxa. Las Vegas Sands estima que, des que entri en funcionament el primer resort i fins al 2025, aconseguirà un volum de producció econòmica de 30.000 milions d'euros.
Macroprojecte800 hectàrees, 36.000 places hoteleres i 12 'resorts'
El primer requisit que Adelson va posar sobre la taula de la Generalitat per començar a parlar del seu projecte va ser el de l'espai: 800 hectàrees lliures per aixecar-hi fins a 12 resorts integrats. En total, Las Vegas Sands calcula que podrà disposar de 36.000 places hoteleres, que s'aniran desplegant per fases. Així, a partir del 2016 i en quatre resorts , hi podria haver disponibles 12.000 llits. Aquesta primera fase suposarà la inversió dels primers 6.000 milions d'euros, una mica més d'un terç del total compromès per Adelson. El complex pivotarà al voltant del concepte de resort integrat , un model idèntic al que s'ha aplicat a Singapur amb, a banda d'hotels i casinos, instal·lacions per a congressos, camps de golf, botigues, restaurants, gimnasos i spas . Tot, d'alt nivell.
Canvis legalsObert als menors, al fum i a les facilitats de contractació
"Hauran de canviar algunes lleis", adverteix el responsable de comunicació de Las Vegas Sands Corporation, Ron Reese, encara sense detallar la totalitat de canvis exigits ni la resposta del Govern. El pretext que utilitzen per justificar els canvis és l'excepcionalitat: és un projecte sense precedents a Europa i, per tant, no hi ha un marc legal que el pugui regular, argumenten. Una de les lleis que els impulsors d'Eurovegas exigeixen canviar és la del tabac, amb l'objectiu que "els fumadors puguin fumar i els no fumadors no hagin d'aspirar aquest fum si no ho desitgen", com va explicar Reese en una entrevista a l'agència Efe. Encara no han concretat, però, com es regularà aquesta excepció.
També demanen que els menors puguin entrar -acompanyats d'un adult- als casinos, com es fa a Las Vegas, però sense que estiguin autoritzats jugar a les màquines. Un altra de les excepcions legals que han posat sobre la taula són les modificacions en les normatives laborals i d'estrangeria per accelerar la contractació de personal no autòcton. D'altra banda, un dels obstacles que troba el projecte al Baix Llobregat és la proximitat a la platja i l'aeroport, que limiten l'alçària màxima dels edificis projectats.
