Publicitat
Publicitat

REVOLTES AL MAGRIB I AL PRÒXIM ORIENT

Mohamed Bouazizi, el tunisià que es va immolar fa un any, s'erigeix en símbol d'una generació

Els joves àrabs i el canvi pendent

Mohamed Bouazizi, venedor ambulant de fruita d'un poble de l'interior de Tunísia, podria haver estat qualsevol jove àrab. I potser per això es va convertir en un símbol poderós quan, avui fa un any, desesperat, es va immolar després que un policia li prengués el carro amb què es guanyava (amb prou feines) la vida i l'humiliés davant de tothom clavant-li una bufetada. Amb el seu acte, Bouazizi va calar foc al seu cos, a Tunísia i a la resta del Magrib i el Pròxim Orient. Milers de joves tunisians (i després milions a la regió) s'hi van identificar, i van reclamar feina i la fi d'un règim corrupte i dictatorial que els obligava a callar.

"Tenim uns cent milions de joves àrabs, homes i dones, que estan al davant d'un mur. O el tiren a terra o les seves vides gairebé no mereixeran ser viscudes", resumeix Jean Pierre Filiu, arabista de Sciences Po, de París. "Això no vol dir que hi haurà revolucions arreu, però sí que al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient observem les mateixes pressions i la mateixa urgència: són joves i no estan disposats a esperar".

Una potència demogràfica
La mitjana d'edat del Magrib i el Pròxim Orient és de 26 anys

El 60% de la població de la regió té entre 15 i 30 anys (a Espanya aquesta franja no arriba al 25%). Tot i que els patrons de natalitat ja han canviat (a Tunísia i a les zones rurals del Marroc la taxa de fertilitat és de 2,03 fills per dona), els joves d'avui vénen del baby boom dels anys 80.

Sense feina ni futur
La regió pateix una de les taxes d'atur juvenil més altes del món

Aquest potencial demogràfic podria ser una font de prosperitat, però la realitat econòmica és la contrària. Són els més afectats per l'atur, que entre els joves arriba al 40%. A Tunísia se'ls coneix com a hittistes , una paraula arabofrancesa en argot que vol dir "els que es recolzen a les parets". "Tret de les elits, els joves han estat exclosos de les dinàmiques de creixement econòmic, i les privatitzacions i la liberalització del mercat han beneficiat una minoria. La majoria s'han vist abocats a la frustració perquè no trobaven feina, encara que tinguessin formació", apunta Eduard Soler, investigador del Cidob. La conseqüència és clara i no ha canviat després de les revolucions de Tunísia o Egipte: "El gran problema de la joventut àrab és l'emancipació i la frustració de les expectatives vitals de tota una generació". L'estancament del turisme i de les relacions comercials i la falta de canvis en les estructures econòmiques dels vells règims no milloren la perspectiva a mitjà termini.

Connectats a les xarxes
Els usuaris de Facebook creixen un 30% amb les revoltes

Les xarxes socials van tenir un paper important per trencar la censura en les revolucions de Tunísia, Egipte i Líbia, i són un baló d'oxigen per a la revolta siriana. Des de l'inici de l'onada, els usuaris de Facebook han crescut un 30%, segons l' Arab Social Media Report . El 70% dels usuaris tenen entre 15 i 29 anys.

Orfes de representació
Els nous i els vells partits institucionals no els organitzen

Règims com els de Ben Ali, Gaddafi o Mubàrak havien exclòs del poder polític els joves no lligats a les elits, i havien perdut l'aura de legitimitat per a les generacions que van néixer després de les independències. Però tampoc els partits de l'oposició, ni els clandestins, integraven la joventut. El resultat electoral a Tunísia i Egipte mostra que no està representada en les transicions. "Els joves queden marginats de la nova escena", alerta Ignacio Álvarez-Ossorio, de la Universitat d'Alacant. "El principal problema és la divisió: abans estaven units per derrocar els dictadors, però ara no se sap cap on volen anar. Els partits islamistes, més ben organitzats i amb les idees més clares, rendibilitzen les revoltes encara que molts ni tan sols hi van donar suport".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT