Els experts coincideixen: l'actitud és la clau per trobar feina

Xavier Prats (Tarragona, 1956) és director general adjunt d'Educació i Cultura de la Comissió Europea, responsable, entre d'altres, de les beques Erasmus. Abans n'era director d'Ocupació. És un dels alts funcionaris catalans a Brussel·les.

A Europa, on hi ha més feina?

Als països que encara creixen, que tenen poc atur i un marc jurídic i administratiu que afavoreix la creació d'empreses. La taxa d'atur d'Àustria, Holanda i Luxemburg és inferior al 5%, la d'Alemanya és del 5,5%. En l'atracció de treballadors d'altres països hi influeix la dimensió del mercat de treball, però també l'idioma i les carències persistents en el reconeixement de titulacions i professions reglades. Podríem fer més pel reconeixement de les qualificacions, dels diplomes dels diferents països. Fer d'enginyer, per exemple, està sotmès a normes nacionals que dificulten l'accés d'un estranger.

Quins perfils van més buscats?

A Europa no hi ha prou graduats en les matèries relacionades amb la ciència, la tècnica, l'enginyeria i les matemàtiques. També hi ha vacants de tècnic intermedi. L'envelliment de la població augmenta la demanda de tots els perfils lligats a la salut i la cura de les persones dependents, com els fisioterapeutes.

Tenim aquests perfils demandats?

Una preocupació principal de les empreses a Europa és la manca de professionals tècnics i especialitzats qualificats. S'explica perquè els canvis tecnològics són ràpids i els canvis en els sistemes educatius són lents: si avui prenem una decisió sobre l'orientació dels perfils en l'ensenyament secundari, el resultat no es veurà fins que els alumnes acabin el cicle. A més, més enllà dels pròxims quatre o cinc anys, costa preveure els perfils més demanats.

Això vol dir que cal anar adaptant-se constantment als canvis.

Sí, no importa encertar un tipus de perfil professional exacte, sinó adquirir uns coneixements i formació que permetin adaptar-se a contextos diferents: el treballador típic del futur no serà ni un especialista ni un generalista, sinó una persona que anirà canviant d'especialitat al llarg de la seva vida professional.

Hem millorat en mobilitat laboral a la UE aquests últims anys?

Sí, sens dubte. Avui 13 de cada 100 europeus, 15 en el cas d'Espanya, han treballat almenys tres mesos en un altre país. Hi han ajudat programes de la UE com el Leonardo, amb ajuts de formació professional en un altre país, o l'Erasmus. L'any vinent ja hi haurà tres milions d'estudiants europeus amb una beca per estudiar o fer pràctiques a l'estranger! Molts troben feina en el país d'acollida. Però la mobilitat encara està limitada a la UE. Als EUA és 10 cops més important.

LES VEUS DELS ALTRES EXPERTS

1. Maria J. Garrido, directora de personal de MRW

Quin consell donaries a la gent que busca feina?

Que pensin que buscar feina és una feina. Cal planificació i aprofitar el temps per formar-se al màxim.

Com s'ha d'afrontar una entrevista laboral?

Un s'ha de saber vendre. S'ha de mantenir sempre una actitud positiva, tant verbal com no verbal.

Quina importància té la comunicació no verbal per al seleccionador?

Molta. Valorem coses com la manera de seure, d'encaixar la mà, de mirar o no als ulls. Jo aconsello seure bé, amb una actitud relaxada, mirar als ulls de l'interlocutor però no fixament, no creuar els braços i parlar amb un to de veu correcte.

Quins són els errors més comuns que la gent comet en una entrevista?

Hi ha gent que arriba amb una actitud de desinterès, i això és molt dolent. També hi ha qui tendeix a inflar el currículum i això ho detectem de seguida quan fem preguntes concretes.

Què valoreu per sobre de tot?

La implicació, la proactivitat i la iniciativa. Si la persona té una actitud de voler-se implicar, demostra ganes, té ànims de formar-se i és col·laborativa, té molt de guanyat.

------------------------------

2. Xavier Cagigos, director de l'escola Palcam de formació professional

Tres consells a la gent sense feina.

Empenta, preparació i implicació personal. En primer lloc, cal esperit emprenedor, però també és important una actitud proactiva en la formació. Després dels dies de fred, sempre surt el sol. Tard o d'hora tornaran els bons temps i és important que ens preparem. Aprofita aquesta etapa de crisi per formar-te i estar més ben preparat per quan torni el sol.

La FP és una sortida per als aturats?

I tant. És una oportunitat per reciclar-se i tornar al món laboral. Cada cop vénen més llicenciats i advocats a fer un cicle formatiu de comptabilitat, per exemple. Perquè la FP és la formació que s'ajusta més a les demandes del mercat, la més pràctica i propera a la realitat laboral.

I per què té tan mala imatge?

Això és un clixé d'abans. La FP d'avui no s'assembla gens a la de fa 30 anys. Avui hi ha alumnes brillants a la FP. És una formació molt qualificada i amb més inserció laboral que moltes carreres universitàries: l'economia necessita menys bates blanques i més bates blaves.

-------------------------------

3. Josep Lluís Marcó, soci de Seelinger & Conde

Com a headhunter , quin consell donaria a algú que està a l'atur?

És fonamental l'actitud. Cal un canvi cultural per passar de creure que la feina és un lloc on vas a cobrar per pensar que hi vas a fer una contribució i et donen uns diners per l'ajuda.

Però l'actitud no és prou. Què més?

Jo els diria: converteix-te en venedor de tu mateix. Independentment del sector on has treballat, has desenvolupat unes capacitats que poden ser bones per a altres sectors. Has de fer una anàlisi de quins són els teus punts forts i els tipus d'empresa on poden ser útils, i després aixecar-te, anar a buscar-les i convence'ls que tu ets qui necessiten.

Recomana, doncs, disponibilitat per canviar de sector laboral?

Qualsevol persona que ha perdut la feina en pot trobar una altra al mateix sector, o bé reinventar-se i trobar un altre camí. En temps de crisi, tots hem de guanyar flexibilitat.

Què li faria rebutjar un candidat?

No agrada gens veure currículums gaire esbojarrats. Una persona que ha canviat de feina molt sovint en poc temps dóna imatge de poc compromís. A més, sigui com sigui que hagis acabat en una empresa, has de ser senyor i sortir-ne bé, perquè sempre demanem referències.

Tenen feina ara els headhunter ?

No estem en una època de gaire activitat, però seguim fent feina. La meva empresa fa recerca i selecció d'alts directius per a empreses. Si abans els anàvem a buscar a altres empreses, ara hi ha cada cop més candidats a la borsa d'aturats.

--------------------------------

4. Ricard Cayuela, psicòleg de treball i vicedegà del Col·legi de psicòlegs

Quin consell donaries a algú que busca feina?

Que pensi en ell mateix com a marca, què sap fer bé, i llavors que pensi a posicionar-se en el mercat. Després cal estar atents a totes les oportunitats i formar-se.

Quina actitud ha de tenir?

Ha de tenir un esperit emprenedor i pensar que tard o d'hora trobarà feina. Tot i això, cal tenir present que s'ha acabat el concepte de lloc de treball per a tota la vida, i això vol dir flexibilitat. No s'ha de tenir por de canviar de sector i per això cal pensar en les pròpies habilitats: en quina activitat podem ser útils.

Com s'afronta un atur llarg?

La gent no s'ha d'ensopir al sofà, buscar feina és una feina de vuit hores al dia. Les persones han de formar-se i aprofitar totes les oportunitat que els arribin, encara que siguin coses diferents del que s'havia fet sempre.

Quina és la millor manera d'anar a una entrevista de feina?

Amb naturalitat. No s'ha d'enganyar ni exagerar el que hem fet. És bo arribar amb certa informació sobre l'empresa, demostrar interès i fer preguntes intel·ligents.

-------------------------------

5. Jaume Gurt, director general d'InfojobsHi ha una recepta contra l'atur?

Consell número 1: coneix-te a tu mateix i marca't uns objectius concrets. Has de saber qui ets i quina experiència tens. Abans de començar a buscar feina sigues conscient del teu valor per donar-lo a conèixer a les empreses. Hi ha eines d'anàlisi de riscos i oportunitats com el DAFO que poden ajudar-te a descobrir els teus punts forts i els teus punts febles com a professional.

Segon consell?

Analitza i planifica. Marcar-se un pla de treball és clau: analitza els diferents llocs als quals pots optar, informa't de com està aquest -el teu- sector, quines competències demana el mercat per als llocs de treball als quals optes, quins mitjans utilitzaràs per trobar ocupació, quines eines et seran útils…

Una tercera proposta?

Obre't als canvis. L'entorn laboral està en constant transformació i assimilar els canvis és una de les claus per a l'èxit de la teva recerca de feina. Amplia el ventall de possibilitats, ja sigui formant-te en noves competències com ampliant la cerca d'ocupació en altres regions o països.

En un portal com Infojobs hi circulen milers de currículums. Algun consell per destacar enmig de l'allau?

Pensa sempre en el seleccionador, que hi dedicarà uns segons i, per tant, atrapa'l amb el disseny i amb la claredat perquè de seguida hi trobi el que busca. Si ho aconsegueixes, tindràs l'entrevista i llavors la clau serà la preparació prèvia: saber on vas i qui és el teu interlocutor.

---------------------------------

6. Vanesa Belda, assessora laboral de l'Oficina Jove de Treball

Quines són les claus perquè un jove aturat trobi feina?

El primer de tot és l'autoconeixement. Saber què fa bé i malament, què li agrada. I, basant-se en això, saber escollir les ofertes. No n'hi ha gaires, però entre les que hi ha podem seleccionar les que s'ajustin al propi perfil. Finalment, tal com estan les coses, cal actitud positiva.

Què significa l'autoconeixement?

Quan un jove ve a l'Oficina, diu que vol qualsevol cosa. No tenen un perfil professional, no saben què fer després d'estudiar. Nosaltres els donem eines útils perquè es facin un reconeixement d'ells mateixos i per saber fer currículums, afrontar entrevistes i saber-se vendre. Molta gent ve desubicada i apuntar-se a més ofertes pot no ser la solució.

Quina és la via més efectiva per buscar feina?

La recerca es fa bàsicament per internet. Portar el currículum personalment serveix per al comerç, però no si aspires a tècnic de laboratori, ja que si el portes allà potser ningú te'l pot recollir. Les empreses amb cert volum ja tenen un departament de recursos humans i algunes no accepten currículums en paper. I es pot esperar ofertes interessants o promocionar l'autocandidatura.

Recomana abastar molt?

Si volen presentar-se a molts llocs, recomano que es facin una agenda amb les empreses a què s'han dirigit i que facin un seguiment de com ha anat el contacte, quina resposta s'ha rebut... Si et truquen i no saps qui són, malament, perquè a les empreses els agrada sentir-se úniques.

És cert que els joves no tenen actitud ni capacitat d'esforç?

No, és una fal·làcia. Els joves que passen per l'Oficina tenen ganes de treballar, estan molt preparats i volen una oportunitat per aprendre. Potser una part són descuidats, però són una minoria, l'excusa per dir que si són joves sortiran de festa i no vindran a treballar. No és real.

----------------------------------

7. Jesús Quiroga, director de la xarxa d'oficines de treball del SOC

Què li recomana a algú que s'ha quedat sense feina?

El primer de tot, una actitud proactiva, no deixar passar el temps. No pots esperar que l'entorn et solucioni el problema. Normalment l'aturat reacciona després d'un mes de tramitar els papers i es deixa caure si no té èxit en mig any.

Fins a quin punt cal formar-se?

És necessari afrontar les realitats com un repte. Si véns de la construcció has de reorientar-te, i si has treballat d'administratiu durant molts anys t'has de reciclar. Cal una predisposició al canvi i a la millora de l'ocupabilitat. Tanmateix, cal buscar suport en totes les xarxes de relacions personals, claus en el 70% de les recol·locacions. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) ha de donar les eines per orientar les persones.

La participació en cursos de formació millora l'ocupabilitat?

És un error pensar que amb un curset te'n sortiràs. Hi ha molta gent a l'atur amb poca formació, però també molta gent sortida de la universitat o de la formació professional. Hem de potenciar que es qualifiquin els primers i donar sortida als universitaris, un col·lectiu sobredimensionat. És molt important, a més de la formació, oferir pràctiques professionals i fer circular les persones.

Són prou útils les oficines del SOC?

Estem en un pla de millora per canviar-les radicalment. Que no se centrin tant en tràmits i més a diagnosticar els aturats i decidir si se'ls dóna formació o directament se'ls busca feina. També han de garantir que la protecció sigui un esforç solidari de tots. Per acabar, faran més intermediació amb les pimes, buscant els perfils que necessiten.

Hi ha falsos aturats que treballen?

L'economia submergida existeix i cal lluitar-hi en contra. Però és feble, la que et permet passar dels 400 € del subsidi a poder viure. No hem de criminalitzar l'aturat o l'empresa.

----------------------------------

8. M José Carracedo, directora d'Adecco a Barcelona

Doni tres consells als aturats.

Cal ser molt conscient que la recerca de feina és una feina en ella mateixa, que requereix constància i ordre. El currículum és l'altre element clau: ha de ser atractiu i molt clar. El tercer consell és triar bé: enviar currículums de manera indiscriminada pot conduir a molta frustració.

¿Enviar força CVs no vol dir més probabilitats de trobar feina?

El currículum no s'ha d'enviar a qualsevol oferta. Cal un exercici per coneixe's un mateix i detectar on encaixem, què som capaços de fer i en què destaquem.

Alguns candidats pentinen polígons deixant el CV en moltes empreses. Això no s'ha de fer?

Cal una disciplina que permeti sempre fer després la tasca de seguiment d'aquests CV. Hem de recordar on l'hem enviat i a l'atenció de qui per poder estar preparats si contacten amb nosaltres, i també per fer, si cal, alguna trucada o enviar e-mails per assegurar-nos que l'han rebut.

Els candidats tenen clar com vendre's a les empreses?

El grau de coneixement d'un mateix queda retratat al CV, en el que destaques i en el que amagues. També és crucial empatitzar durant l'entrevista, ser atractius.

Ha parlat de l'esforç que suposa buscar feina.

Sí. Establir rutines és útil i una bona manera d'aprofitar el temps al màxim. Cal fer pedagogia d'això perquè hi ha molta gent que no s'havia enfrontat mai abans a un procés de recerca de feina i amb tanta competència com ara. La feina que fem, per exemple, des d'Adecco és bàsicament d'orientació per adaptar el currículum i la preparació a cada procés de selecció en què es participi.

Els joves en saben potser més que l'aturat de 45 anys que havia treballat sempre a la mateixa empresa.

Hi ha casos de tot, però en general hi ha molt desconeixement. A les aules no s'ensenya a buscar feina!

--------------------------------

9. Anna Maria Darmanin, vicepresidenta del Comitè Econòmic i Social Europeu

"Els moviments migratoris de treballadors a dins de la Unió Europea (UE) tenen sentit i no s'han de veure com una amenaça", segons la vicepresidenta del Comitè Econòmic i Social Europeu, Anna Maria Darmanin. Situa el risc en un nou fenomen que ve de l'Àsia i que busca talent a Europa per endur-se'l. "Aquesta emigració sí que perjudica la competitivitat", manté. Tot i que encara pesa poc en les estadístiques, els moviments de treballadors altament qualificats cap a països asiàtics creix i ho seguirà fent en el futur, amb l'afegit que costarà més tornar-los cap a Europa, com ja passa amb l'emigració als Estats Units.

El diagnòstic de la vicepresidenta sobre els joves a Catalunya i en general a tot l'Estat és que s'enfronten a un doble repte: d'una banda "canviar una tendència cultural i fer el salt al mercat europeu" i de l'altra posar-se al dia amb els idiomes per competir en igualtat amb la competència dels altres països.

Països i demanda

L'elevat atur juvenil a Catalunya i al conjunt d'Espanya ha fet que països amb problemes per cobrir vacants es fixin en els joves d'aquí i els vinguin a reclutar. Els programes europeus i també empreses privades han posat en marxa processos que s'han tancat amb èxit.

A Alemanya hi enviem sobretot perfils tècnics, enginyers i comercials. Algunes empreses amb seu a Catalunya han engegat aquests processos. Siemens i Seat en són dos exemples. França ha vingut a buscar infermeres i professionals per treballar al sector de la dependència, com ara fisioterapeutes. Però a fora no només calen universitaris. Altres empreses, com Amazon, també han enviat treballadors amb menys qualificació. Per Nadal, 200 empaquetadors van marxar a Alemanya. Potser algun s'hi ha quedat.