La junta militar i els islamistes pacten com serà el nou Egipte
THE NEW YORK TIMES / EL CAIREEl primer Parlament egipci lliurement elegit en més de 60 anys va celebrar ahir la seva primera sessió, amb la missió central de preparar una nova Constitució després del derrocament de Hosni Mubàrak. Però ja des d'abans, els dos jugadors principals -la junta militar que va prendre el poder després de la caiguda de Mubàrak i els islamistes dels Germans Musulmans, que van dominar les eleccions presidencials- ja havien traçat els punts principals de la pròxima carta magna.
Els punts d'acord inclouen la creació d'un govern parlamentari presidencialista, un sistema legal no més islàmic que l'anterior, i garanties àmplies de llibertat de religió i d'expressió. Hi ha indicis, a més, que els dos bàndols també treballen per entendre's en les dues qüestions més delicades: el grau de vigilància civil sobre l'exèrcit i les potencials concessions d'immunitat judicial per als líders militars.
Els signes d'acord han capgirat les expectatives que apuntaven a un xoc entre la junta militar i el Parlament dominat pels Germans. La seva entesa sembla que ha reafirmat els diplomàtics occidentals que Egipte es mou cap a un govern més democràtic. Però l'evidència que s'ha arribat a un acord sense debat públic du els defensors dels drets humans a una barreja de resignació, ressentiment i alleujament. "Sentim que, per culpa de la mala gestió de la transició del consell militar, ens han robat una oportunitat històrica per passar per un procés transformador i curatiu, per preguntar qui som com a país i com volem que sigui la Constitució", diu Hossam Bahgat, director de la Iniciativa Egípcia pels Drets Personals.
A diferència del que havien dit fins ara, la setmana passada líders dels Germans asseguraven que deixarien que el govern designat pels militars continués fins que es ratifiqui una Constitució i se celebrin les eleccions presidencials, previstes al juny. Experts en transicions polítiques desaproven el timing del full de ruta perquè donarà a l'exèrcit una influència excessiva durant el procés constituent. Però els Germans es van mostrar, diumenge, confiats que totes les parts implicades s'entendrien. La junta militar, per la seva banda, va fer un gest conciliador anunciant que alliberaria més de 1.900 persones empresonades per tribunals castrenses durant la revolta.
Retocs a la Constitució actual
Dirigents islamistes i militars afirmen que gran part de l'actual Constitució, redactada el 1979, pot continuar vigent amb modificacions limitades. Això mantindria una clàusula que declara els principis de la llei islàmica com a fonts de la llei egípcia -però no l'enduriria-, i també les provisions que governen les llibertats individuals, que els defensors dels drets civils consideren adequades -si es fan complir.
El sistema polític preferit pels islamistes egipcis apunta cap a un semipresidencialisme a l'estil francès, en què el Parlament elegiria un primer ministre encarregat del govern, i un president electe controlaria la política exterior i la seguretat nacional. Una divisió així deixaria l'exèrcit sota un sol cap i protegiria els Germans Musulmans de la pressió en qüestions delicades de política exterior, com les relacions amb Israel.
