El jurat popular, en discussió
La llei del jurat popular es va aprovar el 1995 i, des d'aleshores, només s'han repetit 8 dels 4.000 judicis que s'han celebrat. Ara, la sentència del TSJC sobre el cas Tous reobre el debat sobre aquest model.
BARCELONA.La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'anul·lar un veredicte i repetir el judici és atípica i controvertida. De fet, dels gairebé 4.000 judicis amb tribunal popular que s'han celebrat a l'Estat des que es va aprovar la llei del jurat, el 1995, només se n'han arribat a repetir 8, segons dades del Consell General del Poder Judicial. Aquestes xifres, facilitades ahir pel jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, demostren l'excepcionalitat de la decisió de l'alt tribunal català en relació al cas Tous. Segons alguns experts com Vidal, desqualifiquen la figura dels jurats formats per ciutadans.
Un tribunal de nou ciutadans va absoldre el juny passat el gendre de la família Tous, Lluís Corominas, d'un delicte d'homicidi. Va quedar provat que va disparar a un dels lladres que suposadament havia intentat robar en el domicili familiar, però el jurat va considerar que no era culpable perquè es trobava en un estat de por i perquè en aquell moment creia que l'estaven a punt d'atacar. Aquest dilluns, però, el TSJC va anul·lar el veredicte, perquè considera que el jurat no va justificar bé la seva decisió i que alguns dels seus arguments són contradictoris. "Demanem als ciutadans que participin en la justícia i quan emeten un veredicte els hi anul·lem. Sens dubte, aquesta decisió per part d'un tribunal professional qüestiona la viabilitat de la institució i deixa entreveure les reticències d'alguns membres de la judicatura", creu Vidal.
Una opinió que no comparteix el catedràtic en dret penal de la Universitat de Barcelona (UB) Joan J. Queralt, que recorda que tant els jurats populars com els professionals poden equivocar-se. "El sistema de recursos està fet per això. El grau d'incorrecció pot ser de 0 a 100 i, en aquest cas, el TSJC ho discuteix tot i ha decidit repetir-lo". En la mateixa línia, l'advocada penalista Olga Tubau considera que, sigui un jurat popular o un de professional, si la motivació és arbitrària o irracional, el tribunal que revisa la sentència ha d'acordar-ne la nul·litat.
En mans del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem tindrà, però, l'última paraula, un cop la defensa dels Tous presenti el seu recurs. "El TSJC va escollir la pitjor de les tres opcions que tenia. Podia anul·lar el veredicte, confirmar-lo o revocar-ne una part i condemnar Corominas, sense modificar els fets provats", diu Vidal. Segons aquest jutge, l'alt tribunal podria haver confirmat els fets que ja havia donat per provats el jurat -i que no es discuteixen- i modificar la valoració de legítima defensa, que va actuar com a eximent de la pena. Així la podria haver considerat només parcialment com un atenuant i condemnar Corominas. No obstant això, tant Queralt com Tubau creuen que era necessari repetir tot el judici. "S'ha de tornar a començar", diu el catedràtic de dret, que recorda que el jurat popular "no veu dret sinó fets". "Els fets es concentren en unes preguntes. El relat final ha de ser coherent i aquest no ho era, va més enllà de matisar si era o no legítima defensa", considera Queralt. Si el problema és la justificació de la decisió, segons Tubau, anular-ne una part seria suplir la valoració de la prova. "Ha de ser una valoració global", conclou.
Retornar el veredicte al jurat
A la seva sentència, el TSJC apunta que la magistrada que presidia el tribunal hauria d'haver retornat el veredicte al jurat si creia que no estava ben justificat. "Els jutges que presideixen el jurat hi són per esmenar aquests errors. Quan el jurat comunica el seu veredicte en secret, si el magistrat hi veu algun error, l'ha de tornar. En aquest cas la jutge hauria d'haver vist que no s'havia motivat suficientment", diu Vidal, que creu que calia explicar bé al jurat el concepte de legítima defensa.
Tot i que Vidal apunta que és poc probable que el Suprem ordeni repetir el judici -sinó que ratificarà la primera sentència o la modificarà parcialment-, Tubau recorda que, en cas que el Suprem condemni Corominas, serà un escenari "horrible" per a la defensa dels Tous, que ja no podrà plantejar cap més recurs ordinari i només li quedarà anar al Tribunal Constitucional.
