Un jurat popular observat amb lupa

Barcelona.L'inici del judici al gendre dels joiers Tous va posar en evidència que el jurat popular serà la clau de la vista oral. Les acusacions i la defensa van esgotar ahir el límit de recusacions permeses entre els candidats a constituir el jurat en un farragós procés de selecció del tribunal popular, que es va allargar més de quatre hores a l'Audiència de Barcelona. Els ciutadans seleccionats provenen de les anomenades llistes biennals, que són fruit, segons va explicar el magistrat de l'Audiència, Josep Niubó, d'un sorteig que es fa del cens electoral i que es renova cada dos anys. Formar part d'un jurat està remunerat amb quasi 70 euros al dia, el pagament de dietes i el preu de l'estada per pernoctar, en el cas que sigui necessari.

Com es va triar el jurat?

Un qüestionari serveix per traçar els perfils dels candidats

Les nou persones finals, més dos suplents, sorgeixen de fer entrevistes als candidats a jurat. Ahir van ser preguntats sobre si tenen permís d'armes, si han estat víctimes d'assalt o si coneixen el cas Tous. Un dels entrevistats va ser recusat per la fiscalia i l'acusació per defensar obertament la innocència de Corominas. Les parts van esgotar les quatre recusacions d'aspirants a jurat que tenen per llei. Hi ha hagut antecedents, en altres processos de selecció, en què s'han recusat candidats pel fet que siguin periodistes, o, com el cas de Raúl Cubero, un perruquer que el 2005 va estar a punt de jutjar una agressió, per ser gai: "Em va recusar l'advocat de la defensa perquè sóc gai i, segons ell, som més sensibles amb les dones i es tractava de l'agressió d'un home a una dona". A la Mari Carmen Martínez, una dona de 38 anys veïna de Barcelona que va formar part d'un jurat popular el 2003 li van preguntar si era racista: "Un dels acusats d'haver mort un home era d'origen sud-americà, i vaig dir que no".

Què faran a partir d'ara?

Escoltar testimonis, la declaració de l'imputat i les conclusions finals

A partir d'avui els membres del jurat hauran d'escoltar l'escrit inicial de totes les parts i la declaració de Lluís Corominas, acusat de matar a trets el suposat assaltant de la casa dels joiers Tous, a Sant Fruitós del Bages, el desembre del 2006. La Fiscalia demanarà 11 anys de presó per homicidi amb l'atenuant d'obcecació, mentre que l'acusació particular sol·licitarà 14 anys pel mateix delicte. La defensa, per la seva banda, al·lega defensa pròpia i vol l'absolució del gendre dels Tous. Després escoltaran els testimonis i tots els experts que reconstruiran els fets. Finalment -es calcula que haurà passat més d'una setmana-, el jurat rebrà l'objecte del veredicte. Es tracta, explica el magistrat Niubó, d'un escrit que redacta el jutge del cas i que és similar a un qüestionari sobre els arguments de les parts i que el jurat haurà de declarar com a fets provats o no provats.

Com es delibera?

Durant la discussió del veredicte el jurat ha d'estar incomunicat

El jurat del cas Tous, en últim lloc, s'haurà de posicionar sobre la culpabilitat o la inculpabilitat de l'acusat. La deliberació del tribunal popular s'haurà de fer en condicions d'incomunicació total. Si la deliberació s'allarga més d'un dia s'hauran de mantenir les mateixes condicions. Mari Carmen Martínez recorda que en el judici en què va participar va acabar dormint en un hotel. "No ens posàvem d'acord i ens van dir que no veiéssim la televisió ni parléssim per telèfon". Per considerar la culpabilitat de Corominas, és necessària una majoria de set vots dels nou. En canvi, per decidir a favor de l'acusat només en faran falta cinc. La feina del jurat acabarà quan el portaveu llegirà el veredicte. Llavors, serà el magistrat qui redactarà la sentència.

Quan s'utilitza el jurat?

És obligatori en casos com l'assassinat, però els professionals l'eviten

La figura del jurat popular està regulada des del 1995 i és obligatòria en els judicis per homicidi, assassinat, coaccions, malversació de fons públics i incendi, entre altres. Si a alguna d'aquestes acusacions, en un mateix cas, s'hi afegeixen altres delictes, llavors el judici es fa per via convencional. El catedràtic de dret penal de la Universitat de Lleida (UdL) Josep Maria Tamarit considera que actualment hi ha molt poc interès entre els professionals de la justícia per utilitzar aquest procés. "Magistrats, fiscals, acusacions, defenses i els mateixos imputats creuen sovint que un tribunal professional els dóna més garanties", diu Tamarit. Segons aquest especialista, una solució passaria perquè fos el mateix imputat que tingués el dret a triar si vol ser jutjat per un jurat popular o no.