Publicitat
Publicitat

CORRUPCIÓ EL 'CAS DELS VESTITS'

Els experts alerten que cap tribunal, tampoc professional, és garantia d'imparcialitat absoluta

Els jurats populars, de nou a debat

Cada cop que hi ha hagut un cas jutjat per un tribunal popular amb especial ressò mediàtic, ja sigui per l'espectacularitat de l'afer o pel debat social que hagi pogut generar, s'ha reobert la controvèrsia. ¿És convenient que la resolució de casos amb transcendència social i política com el de Francisco Camps depenguin de nou persones sense formació jurídica tècnica i inevitablement condicionades pel coneixement del personatge o la ideologia? En afers així, i en benefici de la imparcialitat, ¿el tribunal l'haurien de formar persones desvinculades emocionalment i allunyades del territori on s'ha produït el suposat delicte?

Malgrat la indignació social que puguin arribar a aixecar veredictes com el que ha absolt Camps, experts com el jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal o la jurista Olga Tubau segueixen defensant la fórmula com a vàlida i satisfactòria en la majoria dels casos. Entre altres coses perquè la legislació garanteix les vies que permeten reconduir errors massa clamorosos, com ja ha passat en altres ocasions, i, si cal, arribant a repetir un judici. És més, per Vidal, i en el cas dels vestits , "no és gens improbable" que, si hi hagués recurs, el Tribunal Suprem arribés a revocar el veredicte absolutori, atenent a les proves aportades.

Els judicis amb tribunals populars estan previstos per a delictes contra les persones, com l'homicidi i l'assassinat, amenaces, violacions de domicili i d'altres com el suborn, el tràfic d'influències i la malversació de cabals públics. Tots els ciutadans majors de 18 anys són susceptibles de formar part d'un jurat.

El procés de selecció

Les persones seleccionades reben una carta en què se'ls informa que, durant un període de dos anys, poden ser cridades per formar part d'un tribunal popular.

Quan es programa un judici amb jurat popular -a Barcelona, per exemple, se'n celebren cada una o dues setmanes- es crida aleatòriament una trentena d'aquestes persones uns dies abans del judici. Els seleccionats poden presentar al·legacions prèvies, però tots seran citats el primer dia del judici per mantenir una reunió amb el jutge i les parts del cas -el fiscal, les defenses i les acusacions particulars-. Cadascuna de les parts pot recusar fins a quatre persones, si consideren que no són idonis per jutjar el cas, fins que queden escollits els nou membres del tribunal popular i dos suplents, que només tindran dret a vot en cas que un dels membres del jurat s'hagi d'absentar per una causa justificada.

Per tant, el procés de selecció dels integrants del jurat ha de garantir la màxima independència i imparcialitat davant el cas que hauran de jutjar, i han de ser reflex de la societat a la qual representen.

Imparcialitat absoluta?

És cert que "no hi ha possibilitat de garantir mai la imparcialitat absoluta" dels tribunals populars, però "tampoc dels tribunals professionals", considera Santiago Vidal. Hi coincideix Olga Tubau, que afegeix que ningú es pot considerar alliberat del tot de tendències, tant polítiques com ideològiques. Malgrat tot, però, admet que les sentències dels jurats populars estan exposades a un component més ideologitzat, tenint en compte que té menys elements tècnics que un tribunal professional per cenyir-se escrupolosament als casos concrets sotmesos a judici.

Tubau posa damunt la taula l'opció que han defensat sempre els crítics amb aquesta fórmula de judici: la possibilitat de tribunals mixtos -amb presència de magistrats i ciutadans seleccionats com a idonis i representatius de la societat- per garantir veredictes amb una quota de rigor jurídic més elevada. Però ella mateixa alerta que aquesta fórmula té el risc que el magistrat acabés conduint (condicionant) les deliberacions d'un jurat amb menys criteri jurídic.

Per Santiago Vidal, en el cas Camps s'hauria hagut de valorar la possibilitat que el jutgés un tribunal popular format per persones allunyades d'un territori diferent al valencià, menys implicats emocionalment en la causa. Segons Vidal, la llei no reconeix expressament aquesta possibilitat -que sí que preveu, en canvi, la dels Estats Units-, però tampoc la impedeix, de manera que hauria estat "constitucional". Però a la vegada alerta, com també ho fa Tubau, de la "complexitat de fer excepcions a les regles generals". A més, segons Tubau, la desvinculació dels judicis del territori pot donar peu a tribunals com l'Audiència Nacional que, a parer seu, estan més exposats a la instrumentalització política. Un cop més, el debat està servit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT