Un jutge obliga per primer cop a retirar contenidors per la pudor
Una sentència pionera del TSJC obliga l'Ajuntament de Dosrius a retirar de davant d'una casa uns contenidors per la mala olor. No hi ha cap normativa estatal que estableixi els màxims de tolerància a l'olor.
BARCELONA.L'olor -la mala olor- pot suposar una violació de drets fonamentals com la intimitat familiar i la inviolabilitat del domicili, garantits a la Constitució. Així ho especifica una sentència del jutjat contenciós administratiu 10 de Barcelona, que ara ha estat confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i que obliga l'Ajuntament de Dosrius (el Maresme) a retirar uns contenidors de davant d'una casa per la pudor que fan.
"A l'estiu no podem ni obrir una finestra, l'olor és insuportable", diu la Gala, la veïna que ha denunciat. Els contenidors -que abans eren una quinzena- de brossa orgànica i rebuig estan col·locats a pocs metres de l'habitatge, i les deixalles només es recullen tres cops per setmana. Segons el TSJC els mateixos perits designats durant la investigació van poder comprovar que els contenidors "no tenen les tapes tancades i la brossa vessa". A més, els veïns no en fan un bon ús i fins i tot llencen les bosses des del cotxe. La sentència subratlla que l'actuació municipal no és "adequada i correcta", ja que només netegen els contenidors un cop al mes i recullen les deixalles tres cops per setmana a l'hivern i quatre a l'estiu.
Després d'intentar solucionar el conflicte directament amb el consistori, els propietaris de la casa unifamiliar van acabar denunciant el cas davant el jutjat contenciós administratiu 10 de Barcelona, que els va donar la raó, però l'Ajuntament va recórrer al TSJC. L'alt tribunal ha desestimat ara el recurs del consistori i ha confirmat la sentència del contenciós administratiu. En aquest temps, l'Ajuntament ha retirat algun dels quinze contenidors, però encara en queden mitja dotzena.
Segons l'advocat Lluís Gallardo, és la primera sentència a l'Estat sobre aquest tema, ja que n'hi ha dues de Múrcia a causa de males olors provinents d'indústries, però no de contenidors. L'Estat no té cap normativa que estableixi el límit màxim de tolerància humana a les olors, com per exemple sí que passa amb el soroll. En aquest cas, Gallardo ha pres com a referència les indicacions de la normativa europea de qualitat ambiental.
Un dels aspectes que fa més interessant aquest cas és que s'ha volgut acreditar que les olors arriben a casa dels demandants amb força fins a l'extrem d'envair la seva intimitat i privacitat i que, per tant, s'estan violant drets fonamentals garantits per la Constitució, com el dret a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili.
