Publicitat
Publicitat

ELECCIONS PRESIDENCIALS A FRANÇA

Sarkozy i Hollande hauran de negociar amb formacions minoritàries el seu suport a la segona volta

A l'Elisi, els extrems compten

En la lluita per la presidència francesa, els extrems compten més del que sembla. La ultradreta pressiona Nicolas Sarkozy i l'extrema esquerra força François Hollande a radicalitzar el seu programa.

El sistema electoral a dues voltes permet que els partits minoritaris exerceixin una considerable influència sobre els grans, com demostra la recta final d'aquesta cursa a l'Elisi. No era cap secret que Nicolas Sarkozy recuperava alguns dels temes preferits del Front Nacional, com ara l'amalgama entre seguretat i immigració massiva, per reabsorbir l'electorat d'ultradreta. Però l'actual campanya haurà demostrat que l'esquerra antiliberal també aconsegueix pressionar, quan està unida i en bona forma, el Partit Socialista (PS) del favorit per guanyar les eleccions, François Hollande.

El candidat del Front d'Esquerra, Jean-Luc Mélenchon, és un exministre de Lionel Jospin que va abandonar el PS el 2008 per crear una nova aliança entre els socialistes aliens a la tendència socialdemòcrata i un Partit Comunista francès que, lluny dels seus temps de glòria durant els 60 i 70, semblava reduït a la mínima expressió. A les últimes eleccions, la candidata comunista va obtenir un 1,93% dels vots. En canvi, el combatiu Mélenchon, amb el seu contundent discurs, pot assolir fins al 17% dels sufragis, segons els últims sondejos.

Mélenchon ha aconseguit imposar els seus temes preferits -com ara l'augment significatiu de les taxes a les rendes més altes i els atacs virulents al món de les finances- a un Hollande que, fins a aquesta campanya, havia semblat molt més tebi i innocu amb el sistema. Però el programa socialista recull, finalment, propostes sorpresa com el polèmic impost del 75% al patrimoni dels milionaris i la prohibició de les stock options i les primes als traders .

Recuperar el vot obrer

"Les finances es preparen per saltar a la jugular del nostre país quan hagin passat les eleccions o fins i tot abans", ha advertit Mélenchon. Ahir el candidat va fer una altra demostració de força a les platges del Prado de Marsella després d'omplir la Bastilla parisenca i el Capitol tolosà en les últimes setmanes. "El somni de sacrificar-ho tot pel treball ha resultat una quimera", va expressar davant de milers de persones. La seva campanya, qualificada per alguns de demagògica, ha estat marcada pel seu innegable talent d'orador. Mélenchon ha capitalitzat la indignació silenciosa dels francesos i ha revertit una transhumància ideològica dels obrers cap als terrenys de la ultradreta que ja semblava irreversible.

Tret d'una desfeta final que invalidi les previsions dels sondejos, Mélenchon haurà fet història. Podrà influir sobre la política d'Hollande a canvi del seu suport electoral i fins i tot negociar la participació en un eventual govern d'esquerra. Le Monde revelava ahir que, en cas de victòria, el candidat socialista podria nomenar l'exministra Martine Aubry, referent ideològic de l'esquerra del partit, com a primera ministra. Així podria satisfer l'electorat de Mélenchon.

A la dreta s'hi ha observat un procés semblant en els últims cinc anys, cada vegada que hi havia eleccions locals, regionals, generals o europees. Sarkozy, que habitualment denuncia les sortides xenòfobes de la filla de Le Pen, sol alinear-se en temps electorals amb algunes de les seves temàtiques per pescar vots a les seves aigües.

Aquesta campanya no ha estat cap excepció. Més aviat al contrari: la crida als seus votants ha estat explícita i la reutilització de certs missatges, oberta i desacomplexada. "He volgut parlar als que voten el Front Nacional. Els he volgut dir que entenc el seu patiment", va reconèixer Sarkozy fa uns dies. L'impuls cap a la seguretat com a tema de campanya que va seguir els fets de Tolosa el va portar a proposar mesures que molts juristes qualifiquen d'irrealitzables, com ara castigar penalment les visites a pàgines web de caire terrorista o la difusió de propaganda extremista.

Discurs contra les elits

En un gir altament imprevist, Sarkozy s'ha arribat a definir portaveu "d'una minoria silenciosa" contra el poder de "les elits", en una estratègia que semblava calcada de la que fa servir Marine Le Pen, candidata del Front Nacional, que aspirava a deixar enrere el president amb l'onada blau marí que prediuen els seus cartells electorals. Però els sondejos reflecteixen, des de l'afer Merah, un estancament que no ha aconseguit superar. Una vegada més, sembla que l'estratègia de Sarkozy ha funcionat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT