La reforma laboral vulnera drets constitucionals i l'Estatut
El Consell de Garanties Estatutàries qüestiona la base legal de la reforma laboral, que no respectaria la Constitució ni l'Estatut. CiU prefereix intentar esmenar-la en lloc de portar-la al TC, com vol l'esquerra.
BARCELONA.El dret al treball, el dret a la negociació col·lectiva, el dret a a la tutela judicial efectiva i el marc competencial de la Generalitat. Aquests són tots els elements que vulnera la reforma laboral que el govern espanyol va aprovar per decret llei el 10 de febrer, segons un dictamen que va fer públic ahir el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) a petició del PSC, ICV-EUiA, ERC i SI. L'anàlisi dels juristes integrants de l'organisme consultiu de la Generalitat no és vinculant, però sí que pot carregar de raons els partidaris de presentar un recurs d'inconstitucionalitat que paralitzi alguns dels articles més lesius. Des de Catalunya, aquest pas tan sols el pot realitzar el Govern o el Parlament i, per tant, la clau per fer-lo efectiu la té bàsicament CiU. Els partits contraris a la reforma van apressar-se a reclamar-li que la usés, però la federació -que va votar a favor de la llei al Congrés- tampoc va trigar a frenar aquestes aspiracions i va anunciar que prioritzaria la negociació d'esmenes per modificar els aspectes més controvertits, en especial en l'àmbit competencial.
El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, tem que es pugui acabar "fent el ridícul" si es declaren inconstitucionals alguns articles que ja s'hagin modificat en el tràmit parlamentari que s'obre ara al Congrés de Diputats. "No veiem el moment de portar-ho ara al Tribunal Constitucional (TC) perquè seria posar el carro davant els bous", va afirmar el dirigent nacionalista. La federació també va demanar un dictamen al CGE però el va limitar a les possibles invasions competencials que ara s'han confirmat pel que fa a la formació ocupacional, la territorialització de les subvencions als plans de formació i la capacitat de la Generalitat de mediar en cas de dificultats per pactar un conveni col·lectiu. Les seves esmenes se centraran en aquests aspectes i en l'obligatorietat -que el CGE veu inconstitucional- de la mediació de l'administració si una de les dues parts ho demana.
El PSC hi veu una victòria moral
No seran tan prioritaris altres aspectes també qüestionats pel dictamen i que toquen directament el nucli dur de la reforma com són la priorització dels convenis d'empresa, la limitació de dos anys per renovar convenis abans no deixin de ser aplicables o la rebaixa unilateral dels salaris per part de l'empresa en cas de previsió de pèrdues o de reducció de guanys, alguns dels aspectes més criticats pels partits i agents que van donar suport a la vaga general de la setmana passada. El portaveu del PSC, Jaume Collboni, hi veia "una victòria moral" dels que han defensat que "aquesta reforma laboral suposa una ruptura del model de relacions laborals basat en el diàleg i la concertació". Encara sense conèixer la valoració de Turull esperava que CiU permetés que el Parlament portés el text al TC.
Una esperança tímidament compartida pel secretari general d'ICV, Joan Herrera, que celebrava l'"autèntica bufetada a Mariano Rajoy i a l'actitud d'Artur Mas", reforçada pel fet que el dictamen ha estat aprovat amb el vot unànime dels membres del CGE. Ja preveient que CiU podria no facilitar el tràmit cap al TC, Herrera s'avançava als esdeveniments per presagiar que això evidenciaria "que avui són subsidiaris del PP i del que manen els mercats". El diputat d'ERC Oriol Amorós, un dels artífexs del recurs, també demanava "un mínim d'autoritat i dignitat institucional" a CiU per aprofitar el "cop al cor de l'element més agressiu de la reforma". "Una cosa és el que vulgui fer com a partit, però en el pla institucional el Govern ha de liderar el recurs", s'hi afegia el portaveu de SI, Alfons López Tena.
Recursos del PSOE i IU
Totes aquestes pressions no van estovar CiU, fonamentalment favorable a la reforma impulsada pel PP. Davant les dificultats que prosperi el recurs des de Catalunya pel veto de la federació, també poden portar el text al TC els grups parlamentaris. El PSOE ja ha anunciat que optarà per aquesta via mentre que IU també vol apuntar-s'hi si troba prou suports. Necessita el de 50 diputats i el seu grup en té 11.
