2011, l'any de la margarida sense pètals

En vigílies de Nadal del 1955, en plena guerra freda, els magatzems Sears van publicar un anunci en què explicaven als nens que el Comandament Nord-Americà de Defensa Aeroespacial (NORAD) faria un seguiment de la ruta de Santa Claus durant tota la nit del 24 de desembre, de manera que allà podrien saber si faltava gaire per què el trineu tirat pels rens sobrevolés el terrat i Santa es despengés per la xemeneia amb els paquets. Però com que els nord-americans, si no ho veuen no ho creuen, els publicistes van publicar el número de la centraleta del Comandament convençuts que allà seguirien la broma. I sí, no només la van seguir, sinó que la van convertir en tradició. Des d'aleshores, cada any, el NORAD transmet la posició del Pare Noel, i com correspon als temps que vivim, el màgic viatge de la nit de Nadal es pot seguir ara a través de Google Earth [noradsanta.org].

Entre el paquetam d'aquest Nadal, no s'ha vist, però, cap nominació republicana per disputar-li la presidència a Obama, ni tan sols un "val per una nominació". Mentre els apòstols de la profecia autocomplerta van predicant que d'aquí dos anys Obama serà un president en funcions, la crua realitat és que encara no sabem el nom de qui li podria arrabassar la presidència el 2012.

Arribats a mig mandat, la gran amenaça per a un segon termini d'Obama és l'economia. El gairebé 10% d'atur que probablement es mantindrà el 2011, és qui projecta l'ombra més gran sobre la capacitat d'Obama de repetir victòria.

En el seu viatge, el pare Noel només veurà brillar amb lluentor l'estrella republicana de Sarah Palin. Palin i Amèrica es van mirar als ulls per primera vegada l'agost del 2008 i es van agradar. Des d'aleshores, no ha parat de tontejar, però no hi ha res seriós, si exceptuem els ingressos exponencials al compte corrent de l'exgovernadora d'Alaska, que ha convertit l'art de desfullar la margarida en un negoci altament lucratiu. A l'abril del 2010 ja havia declarat uns ingressos de 12 milions de dòlars, gràcies al seu primer llibre i les primeres aparicions com a comentarista a Fox news . Després, ha publicat un segon llibre i encara s'emeten els capítols d'un soi-disant documental de culte a la personalitat amb els fills, els ossos i els salmons d'Alaska de secundaris. No és gens clar que ella s'atreveixi a fer el pas ni que l'hi permeti l'entrellat d'interessos econòmics que sosté el GOP, el partit republicà. Encara ressonen les paraules de Barbara Bush quan va dir a Larry King que "val més que es quedi a Alaska". Palin és massa simple per a un càrrec tan complex.

Mentrestant, en un altre estat remot, Hawaii, un Obama envellit però feliç juga a golf tantes hores com pot, mentre acaba de rumiar l'organigrama de l'equip que vol estrenar a la Casa Blanca aquest gener i amb què aspira a mantenir una ratxa com la que ha tancat el 2010, amb els republicans votant-li el Don't ask, don't tell , l'Start amb Rússia i la sanitat gratuïta per als equips de rescat de l'11 setembre del 2001 (9 anys després!). Dimecres va sortir a la sala de premsa de la Casa Blanca regalant-se els elogis que el Pare Noel tampoc no li portarà: "És just dir que aquest ha estat el període postelectoral més productiu que hem tingut en dècades, i ve de la mà del dos anys més productius que hem tingut en generacions". Confiança no n'hi falta.

En aquesta darrera roda de premsa, un col·lega va preguntar al president com explicar a gais i lesbianes que ja poden morir per la pàtria, però que la pàtria no deixa casar-los. "Admeto que els meus sentiments van evolucionant sobre això". Obama no passa d'una unió civil amb igualtat de drets. El problema és que els militars no reconeixen aquest tipus d'unions. Encara com no va dir que li demanin a Santa Claus.