La inclusió del corredor mediterrani a la xarxa transeuropea va ser rebuda amb entusiasme. Tot i això, la CE incloïa també com a prioritaris els corredors central i atlàntic. Amb el limitat finançament de la UE no es podrà fer tot, cosa que ens aboca a un llarg conflicte sobre la distribució dels recursos. Quan tot és prioritari, res ho és veritablement. N'hi ha que tindran la temptació de carregar en els usuaris el finançament de les zones amb mercat potencial i, en canvi, dedicar els recursos públics al corredor central. A Espanya se'n diu solidaritat. A la resta de països és irracionalitat en la inversió. Tenim més producció i més valor afegit, més exportacions i els ports més importants. Però no s'enganyin. L'economia mai ha estat suficient en el disseny de la política de transport a Espanya. Caldrà persistència per assolir el que l'economia resoldria amb naturalitat.
