BARCELONACaçar un elefant a l'Àfrica pot costar entre 10.000 i 100.000 euros, en funció del pes dels seus ullals. Si bé la caça per al comerç d'ivori està prohibida (i la furtiva encara fa estralls: el 2011 es va assolir un rècord de decomissos, segons l'ONG Traffic), la que es fa com a activitat turística -de trofeus , en diuen- està totalment regulada en països com Botswana, Zimbàbue, Sud-àfrica i Namíbia, on el Conveni sobre el Comerç Internacional d'Espècies Salvatges (CITES) permet el seu comerç amb condicions. I és que l'elefant en perill d'extinció és el de bosc, propi de l'Àfrica central i occidental, però no l'elefant de sabana, propi d'aquests països i altres d'occidentals, segons el director de biodiversitat d'Adena WWF, Luis Suárez.
Per aquest últim, els governs africans estableixen unes quotes anuals de caça i concedeixen aquest nombre de permisos a agències de safari homologades. "La caça legal, que es fa per generar ingressos al territori, no és un problema perquè està ben regulada. El problema són les màfies de caça furtiva", diu el representant d'Adena WWF, entitat que té Joan Carles I com a president d'honor.
Només cal ser major d'edat, tenir un permís d'armes i molts diners per caçar animals salvatges. L'estadística de CITES va registrar 1.608 trofeus de caça que van entrar a l'estat espanyol l'any 2009, més que l'any anterior (1.398), però encara per sota dels 1.740 del 2007. "En l'època de vaques grasses centenars d'espanyols viatjaven a l'Àfrica per fer safaris de caça. Els més barats són de 6.000 euros per set dies, incloent un animal, com un impala o un òrix", explica el representant d'Old Days Safaris, Carlos Silva.
Altres empreses, com Rann Safaris, que ahir tenia a la seva web fotos del rei espanyol amb animals abatuts, ofereixen packs de 14 dies de caça per 59.500 dòlars, incloent ja al preu un elefant.
