Publicitat
Publicitat

VAGA GENERAL DEL 29 DE MARÇ

Els economistes valoren les raons dels sindicats, però alerten que Espanya pot ser intervinguda

Entre la legitimitat i la delicada situació

Els sindicats han deixat clar que la reforma laboral s'ha de combatre amb una vaga general. Malgrat que hi hagi aspectes discutibles, els experts alerten dels perills de la vaga.

La reforma laboral ha estat el motiu principal que han esgrimit els sindicats per anar mobilitzant els seus afiliats i preparar la vaga general del 29 de març. Representa, per als seus dirigents, un autèntic desafiament, perquè trenca part del poder que tenien en la negociació dels convenis col·lectius en el si de les empreses. De fet, la convocatòria de la vaga es donava per descomptada per part del govern espanyol, que vol, davant dels mercats i de la Comissió Europea, oferir una posició de força i de contundència que demostri la seva capacitat per reduir el dèficit públic i buscar com millorar el mercat laboral.

Els economistes que han seguit la reforma i que tenen una visió més global del que necessita Espanya en els pròxims anys defensen alguns arguments dels sindicats. I és que a la lletra petita de la reforma, com es va veure quan es va publicar en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), s'obria la porta a una rebaixa de salaris no només quan l'empresa tingués pèrdues, sinó també quan temi que puguin arribar. Amb dos trimestres de disminució de vendes o ingressos n'hi haurà prou perquè l'empresa s'aculli a no aplicar els aspectes del conveni que tenen a veure amb els sous i les condicions de treball, com la distribució de la jornada i els torns. El catedràtic Josep Oliver afirma que també es podia veure "què han fet els empresaris abans d'aquests dos trimestres" per valorar la seva responsabilitat, per saber si han fet inversions o no, o com han gestionat l'empresa.

Però el que prima entre els experts consultats és la necessitat d'oferir una certa unitat, de fer les reformes que permetin que Espanya es guanyi la confiança dels mercats i dels socis europeus. Perquè, després d'una setmana en què la prima de risc -la diferència del bo espanyol amb l'alemany a deu anys- s'ha tornat a enfilar a 360 punts bàsics, el perill és una intervenció.

En qualsevol cas, el que passi el 29 de març pot ser determinant. Si la mobilització és massiva, hi podria haver algun canvi per part del govern espanyol. Si fracassa, els sindicats hauran de reflexionar.


Les preguntes

1. És necessària la vaga general?

2. Què passarà, tant si la vaga és un èxit com si és un fracàs?


Antón Costas

Catedràtic de política econòmica de la UAB

1. Més que necessària, veig la vaga com a inevitable, perquè forma part de la física, és a dir, quan hi ha una acció -la reforma laboral- hi ha també una reacció -la vaga-. És veritat que el govern del PP havia de prendre una decisió i ho ha fet. El que passarà el 29 de març forma part de la lògica d'una societat pluralista i de lliure mercat. No veig la vaga ni perversa ni tampoc exagerada. Els actors, govern i sindicats, fan ús de les seves competències.

2. A partir del dia 29, el més desitjable és que se sàpiga aprofitar la capacitat dels sindicats per condicionar les negociacions col·lectives, com el pacte de salaris que s'ha produït en diferents empreses. El govern espanyol, passi el que passi, tampoc no té gaire capacitat per tirar enrere, però necessàriament hauria de trobar un espai comú. El que defenso és que crec molt més important la capacitat dels interlocutors socials per aconseguir acords salarials a les empreses -per força hauríem d'aconseguir una regla d'or moderant salaris per sota de la productivitat- que la reforma laboral centrada en les entrades i sortides dels treballadors a les empreses (contractacions i acomiadaments).


Guillem López-Casasnovas

Catedràtic d'economia UPF

1. La vaga seria necessària si tingués, amb la convocatòria que se'n fa, un objectiu possible i plausible. Però no veig una proposta alternativa que sigui creïble, o coherent amb el marc europeu i amb les regles que com a part de l'eurozona hem acceptat. A més, les mesures que es volen combatre amb la vaga són resultat de l'espectre parlamentari que els espanyols han votat, agradi ara més o menys. La convocatòria de vaga, en tot cas, era esperable vista la posició sindical general envers la realitat i també vista la duresa de la situació, que ha entomat un govern poc empàtic.

2. Crec que de conseqüències substantives no en tindrà cap. La situació no permet dilacions en el temps, ni eufemismes sobre la necessitat altrament convenient de consens, ni ajustos fins. Cal estar present al Congrés, això sí, quan es cuinen amb urgència els decrets i anar amb compte per evitar que generin una trencadissa social. Però una vegada cuinats, no ens podem permetre gaires coses, perquè la dificultat del moment no ens deixa temps, amb una pressió constant dels mercats i amb una gran incertesa. En tot cas, les protestes s'han d'entendre, no són una sorpresa i són legítimes, sempre, esclar, que es facin sense coerció i amb responsabilitat.


Josep Oliver

Catedràtic d'economia aplicada

1. Si pensem en els anys vinents, en el futur de les pròximes generacions, s'ha de dir, lamentablement, que la vaga ens perjudicarà. Els mercats estan nerviosos, el context és molt incert. Espanya està rebent ara més fort que Itàlia, i mostrar que no hi ha consens intern no és una bona fórmula. Dit això, el govern espanyol tampoc ha fet les passes necessàries per evitar el conflicte, perquè també s'han d'entendre alguns arguments dels sindicats.

2. Encara que es produeixi una resposta massiva, crec que el govern espanyol no està disposat a rebaixar els seus plantejaments i podríem entrar en un conflicte que no ens afavoreix. Si fracassa la vaga, el PP reforçaria la posició severa davant dels mercats. I els sindicats haurien de reflexionar i entendre que no poden condicionar, com feien ara, la negociació col·lectiva a les empreses. En qualsevol cas, guanyi qui guanyi, el que convé és unitat. No entendre-ho vol dir que estem jugant en posicions de molt curta volada. En el tràmit parlamentari es poden fer canvis en la llei. Veig, per tant, el dia després de la vaga, no com el final d'una història, sinó com el principi d'un nou període.


Juan José Dolado

Catedràtic d'economia Universitat Carlos III de Madrid

1. No sé si la vaga és necessària o no. És un dret constitucional, i és legal. La qüestió important és que els qui no vulguin seguir-la ho puguin fer. I que els qui vulguin fer vaga, amb el cost que té (salarial), també la facin amb normalitat. Però la vaga es fa per respondre a la reforma laboral. I, personalment, crec que s'havia de fer. Hi ha aspectes que no m'agraden, però és evident que s'havia de fer, amb la situació tan greu d'atur que hi ha en el conjunt d'Espanya.

2. És possible que la vaga fracassi, tot i que el més probable és que es quedi a mig camí. Dependrà del que, per a mi, és fonamental, que tothom participi, en contra o a favor de la vaga, amb plena llibertat. Si fracassa, els sindicats quedaran en una situació molt complicada i també el PSOE, que hi dóna suport i que actua amb certa hipocresia, perquè la reforma laboral del PP segueix la ja iniciada pel govern Zapatero. Si resulta un èxit important, serà la voluntat popular i el govern del PP hauria de reaccionar, però el problema és que Espanya s'hi està jugant que la intervinguin. No queda temps per buscar que tothom aconsegueixi els seus objectius. Espanya no es pot permetre ara aquesta situació. Però són els ciutadans, finalment, els qui han de decidir, sense que ningú no els condicioni.



Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT