Núria Amat es va fer un nom entre els aristoprogres no nacionalistes -la nomenclatura és d'ells- perquè va ser una de les dones en un món d'homes que van creure en la Barcelona espontània preolímpica on Federico Jiménez Losantos era trotskista. Amat va treure el cap a l'entorn de l' Ajoblanco de Pepe Ribas i després va signar els manifestos del Foro Babel. Mai no va ser una primera espasa dels intel·lectuals que més tard farien l'assemblatge amb la Tolerancia d'Antonio Robles i Pepe Domingo, que va desembocar en Ciutadans. Però l' A del seu cognom la va posar a dalt de tot dels manifestos i no ha passat tan desapercebuda com sotasignats d'allò com Sardàs o Coixets. Avui, després de firmar el 2007 a favor de Peri Rossi i contra els nazis de Catalunya Ràdio (sic), es passa al català i rep un premi. Benvinguda.
