L'acord signat entre els líders europeus dijous passat va ser prou clar com per enviar un missatge als mercats (hi haurà impagament a Grècia, però serà selectiu i controlat) però, al mateix temps, prou difús com perquè encara no estigui clar si anem en la direcció correcta. La direcció correcta, aclareixo, és la que ens permeti viure sense la pressió dels inversors internacionals sobre el nostre deute. És a dir, ¿Catalunya ho tindrà millor per vendre deute a partir d'ara? És una incògnita.
Abans de la cimera, el conseller Mas-Colell s'havia posicionat clarament a favor de la postura del BCE (que es negava a acceptar un impagament del deute als països europeus). Al final, l'acord va ser un terme mig: impagament sí, però només a Grècia. A Irlanda i a Portugal no n'hi haurà. Tot i que la reacció inicial dels mercats va ser bona (les borses van pujar i la prima de risc va baixar), les sensacions van empitjorar segons passaven les hores de divendres. L'agència Fitch tampoc hi va ajudar gaire en anunciar que situaria Grècia en la temuda categoria selective default (impagament selectiu), però això no podia ser una sorpresa perquè ja s'esperava. La prima de risc d'Espanya i Itàlia -els dos països amb més risc de contagi- va repuntar lleugerament.
Tallafocs
Segons els experts, una de les grans notícies de la cimera per a Espanya va ser la flexibilització del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), que a partir d'ara podrà comprar deute dels països en dificultats -cosa que rebaixarà els interessos que paguen-, així com recapitalitzar els bancs que necessitin diners per evitar-ne la fallida. Amb aquest tallafocs, la ministra d'Economia, Elena Salgado, assegura haver aconseguit un refugi des d'on "protegir-se contra les agències de ràting".
En general, l'acord assolit dijous és percebut com a molt positiu, especialment si tenim en compte les grans divergències amb què s'hi va arribar. Però els més crítics lamenten que no s'avancés més cap a una governança econòmica europea. "La reunió la van preparar Merkel i Sarkozy a Berlín, trucant a Trichet per telèfon... Així no es fan les coses", assegura Joan Tugores, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona.
Segons Tugores, per exemple, caldria haver materialitzat la creació dels eurobons (un deute conjunt per a tots els països de l'euro) i haver ampliat la coordinació fiscal. Sobre aquest últim tema, el document final de la cimera només suggeria que a finals del 2012 s'introduiran uns paràmetres per augmentar la coordinació entre els impostos dels diferents països. Una cosa molt genèrica.
En qualsevol cas, caldrà estar molt atents aquesta setmana a l'evolució dels mercats, que és en el que es va pensar quan es va dissenyar l'acord de dijous.
