La llarga travessia per ser el Sinn Féin basc

L'esquerra abertzale civil ha rellevat ETA en la direcció política del procés independentista basc. És una relació similar a la de l'IRA i el Sinn Féin. Aquesta és una diferència qualitativa de la situació actual, marcada per la treva anunciada per ETA, respecte del que va passar en processos anteriors.

El primer canvi de nom d'Herri Batasuna a Euskal Herritarrok (Nosaltres, els Ciutadans Bascos) va ser coetani al Fòrum d'Irlanda, que va inspirar la gran entesa nacional del Pacte de Lizarra-Garazi, a les 12 hores del dissabte 12 de setembre del 1998, sota txirimiri . Feia anys que es covava. Iñaki Ruiz de Pinedo ja havia anat al funeral de Bobby Sands, l'activista de l'IRA que va morir en una vaga de fam, en representació oficial de HB i havia bastit ponts. Després, els analistes de l'esquerra abertzale van seguir els acords polítics de Stormont fil per randa i Esther Agirre, responsable de relacions internacionals de la mesa nacional de HB, va assistir al congrés extraordinari en el qual el Sinn Féin va ratificar l' Agreement (l'acord de Divendres Sant), el 19 d'abril del 1998 a Dublín. Arnaldo Otegi va rematar la feina amb llargues converses amb Gerry Adams.

El primer Sinn Féin basc va rebentar tots els registres de score a les eleccions del 25 d'octubre: 17,9% dels vots, tercera força política al Parlament de Vitòria-Gasteiz, per davant del PSE, i Otegi com a candidat més votat a Guipúscoa. Adams va anar al País Basc a fer campanya.

La premissa que la violència perjudica l'independentisme i la idea que fossin els polítics l'avantguarda del procés s'arrossegava de lluny al si de l'esquerra abertzale. Però mentre a Irlanda Adams podia criticar l'atemptat de Shankill Road, l'octubre del 1993, amb nou morts civils, i el comandant de l'IRA del districte l'entomava amb un "ens la mereixíem", el marge de Batasuna amb ETA era mínim. Una de les crisis més significatives de l'esquerra abertzale va ser justament quan un sector reclamava protagonisme -HASI i la seva direcció, que encapçalava Txomin Ziluaga- i van acabar purgats al 3r congrés, a Lekeitio, el desembre del 1987. Ziluaga i els seus companys van ser rehabilitats precisament amb Euskal Herritarrok.

Canvi de cicle

El debat sobre la conveniència d'un canvi de signe en les relacions entre ETA i l'esquerra abertzale civil l'havia encetat feia llavors poc més d'un any el que havia estat el principal promotor de l'acció armada, Iulen de Madariaga. Ell i Txomin Iturbe ho van estar discutint en un xalet d'Arcangues, prop de Biarritz, on van plantejar que el braç armat havia de quedar per sota d'un comandament polític. L'atemptat de l'Hipercor va fer que Madariaga fes públiques les seves crítiques i després, des del penal de Fresnes, traslladava a la direcció d'ETA una llarga reflexió premonitòria que assegurava que "la solució, la sortida, serà sempre política, o no hi haurà solució". Això ho deia el juliol del 1989. Madariaga va ser un dels set fundadors d'ETA i un dels vuit fundadors d'Aralar. Ara confia que les reunions que sovintegen entre el seu partit, Batasuna i EA cristal·litzin en un gran pol independentista. El 27 de novembre passat, Txomin Ziluaga era a la taula que anunciava la futura creació del nou partit, a l'hotel Tres Reyes, d'Iruña, on el 1998 Jon Idigoras va anunciar la treva de Lizarra.

En una línia similar, l'any 1992, el portaveu d'ETA a Alger, Antton Etxebeste, havia signat un document ( Contribució a l'autocrítica i a un debat necessari ) que ja albirava el final de trajecte: poder perdre la batalla militar no ha de significar necessàriament perdre la batalla política. El document va ser present al debat catàrtic Urrats berri (Un pas endavant), en què tota l'esquerra abertzale començava a qüestionar la conveniència de les accions armades i el rol d'avantguarda leninista d'ETA. Antton, cada cop més present al procés en marxa, va desenvolupar aquelles primeres idees al pròleg que va escriure per a la reedició d' Operación Ogro , publicat per separat amb el títol inspirat en Dumas Veinte años después (1994), on parla de "desterrar actituds i comportaments generadors de pressió i tensió a la societat", de l'enfrontament com "una realitat mortificant i destructiva". El posterior gran debat, Oldartzen (Audàcia ) , també del 1994, rep una esmena a la totalitat que encara colla més i assenyala "la identificació excessiva entre ETA i HB". La declaració d'Anoeta, el 14 de novembre del 2004, provarà d'encarrilar-ho tot plegat.

El document de l'últim tram d'aquest procés que es pot anomenar de sinfeinització recull elements de tots aquests discursos. Van titular el primer esborrany, datat a l'octubre del 2009, d'una manera asèptica, Clarificant la fase política i l'estratègia .

Al començament del mes de febrer del 2010, l'esquerra abertzale enllesteix la discussió amb conclusió doble: ETA fa nosa per a la consecució de la independència i el procés polític no el pot liderar ningú més que els polítics. Documents fills són el manifest Zutik Euskal Herria i la Declaració d'Iruñea . Només en clau de procés és possible d'entendre què està passant avui a Euskal Herria, i és aquest canvi estratègic el que li atorga credibilitat.

En aquests moments, l'esquerra abertzale assegura que no es tracta de cap drecera tàctica per ser presents a les eleccions municipals del 22 de maig. Va més enllà. És una operació més ambiciosa que passa per encarar una via secessionista que sigui alternativa a l'"unionisme", un vocabulari manllevat també d'Irlanda.